BCN rehabilitarà el pont centenari de Marina la pròxima primavera

El projecte, dotat amb un pressupost estimat de quatre milions d’euros, té per objectiu principal allargar la vida útil de l’estructura, que es va construir entre 1926 i 1928, i restaurar elements originals de gran valor estètic i històric, com les columnes ornamentals –actualment protegides amb una malla–, la barana, la calçada i la vorera. Tot i que el pont no està catalogat com a bé patrimonial, l’actuació es farà amb criteris de conservació i es respectarà el disseny original.

Bona conservació

Segons recull el plec tècnic consultat per aquest diari, el pont de Marina presenta un "estat de conservació globalment satisfactori", malgrat el seu gairebé segle de vida. Les patologies detectades són menors: humitats i eflorescències, fruit natural del pas del temps. En cap cas s’ha identificat "cap afectació que comprometi l’estabilitat estructural de l’obra".

Entre les actuacions previstes, es prioritzarà la impermeabilització de la llosa del pont i resoldre els problemes de filtracions. També es renovarà el paviment de la calçada i les voreres del clàssic panot barceloní, i s’aprofitarà la intervenció per actualitzar l’enllumenat i la semaforització. En definitiva, un rentat de cara més que necessari per a una estructura que mai ha rebut una restauració integral, més enllà de retocs puntuals.

El pont de Marina va ser construït per salvar el traçat ferroviari que unia el nord de la ciutat amb l’estació de França, una infraestructura clau en plena expansió urbana de Barcelona. Connecta el carrer de Marina entre Ali Bei i l’avinguda Meridiana, passant per sobre de les vies d’Adif –avui soterrades–, l’actual parc de l’estació del Nord i les instal·lacions esportives del CEM Fort Pienc.

Durant dècades, el pont va ser un punt estratègic per creuar el corredor ferroviari a cel obert, que no es va cobrir fins als anys 70. El parc es va urbanitzar a finals dels 80 i, des d’aleshores, el viaducte conviu amb zones verdes i un camp de futbol que, els dies de partit, converteix la barana del pont en una grada improvisada.

S’estén al llarg de 140 metres, dividits en quatre trams de 35 metres. Cada un d’aquests trams té nou arcs de formigó. La seva amplada és de 25 metres, repartida en una plataforma que acull cinc carrils de circulació i un carril bici bidireccional en el centre.

Tot i que no forma part de cap pla especial de protecció patrimonial, el pont de Marina és un dels elements més volguts pels veïns del barri del Fort Pienc. "Fa temps que reclamem la remodelació al districte", explica Victoria Carbonell, membre de l’Arxiu Històric del Fort Pienc, una espècie de vocalia de l’associació de veïns.

L’Arxiu Històric va ser qui va presentar la proposta de remodelació als pressupostos participatius amb la idea de tenir l’obra llesta per al seu centenari. La iniciativa no va ser escollida per superar el límit pressupostari, però van aconseguir el compromís de l’Ajuntament que es portaria a terme igualment amb inversió municipal. I així ha sigut.

Carbonell celebra tant la inversió promesa com el calendari previst. També es mostra satisfeta amb les actuacions incloses, que coincideixen amb les peticions que feia temps que reclamaven: arreglar humitats, renovar el paviment i refer les voreres, "que s’aixequen i la gent cau". "No demanàvem una gran transformació, només restaurar-lo, perquè és patrimoni del barri, i aquí no tenim gaire", apunta, mentre recorda el "gran avenç" que va suposar al seu dia la construcció del pont.

Disparitat d’opinions

No obstant, no tots els veïns pensen igual o volen el mateix per al pont. Des de l’associació de veïns de Fort Pienc, el vicepresident, Jordi Casanovas, explica que la proposta presentada per l’Arxiu Històric "no s’ha discutit en cap junta" i que hi ha disparitat d’opinions sobre la remodelació.

Notícies relacionades

Rosa Ortiz: "El Tibidabo dalt de BCN impressiona altres parcs d’atraccions"

Un madridista molt estimat a Catalunya

Els més nostàlgics volen que es restauri el pont completament i torni al seu estat original, cosa que és impossible pel pas del tren soterrat. D’altres plantegen una altra opció: que les voreres del carrer Marina –que són bastant més amples que les del pont– tinguin continuïtat per sota del viaducte, per no haver de creuar-lo pel pas més estret que ofereix per als vianants. Aquesta proposta també presenta més complexitat que l’escollida, ja que representaria modificar les pistes de bàsquet on juga el club Roser i el camp de futbol, que estan a nivell del pont. "Tot això ha fet que hagin optat per la solució més fàcil", diu Casanovas.

Igualment, tot són propostes que "han anat sortint, però no s’han posat a sobre de la taula", prossegueix. "Si aquesta és la solució definitiva, no ho sé", dubta el vicepresident. Tots coincideixen, però, que fa molts anys que el pont està deteriorat i que "alguna cosa calia fer".