Una oportunitat d’atraure tota la societat

Aquest diumenge, de nou, Felip VI presideix la desfilada al centre de Madrid, a la qual assisteixen les principals autoritats de l’Estat. Les absències solen ser sonores. El president de la Generalitat va estar 14 anys sense anar-hi fins a l’any passat, quan Salvador Illa (PSC) hi va tornar a assistir. Després de la parada militar, el cap de l’Estat ofereix una recepció a més de mil convidats al Palau Reial, on es fan gestos amb grups de persones que han sigut protagonistes l’any anterior per alguna raó. En aquesta ocasió, el cap de l’Estat ha convidat els alcaldes de la zona zero de la dana de València.

Aquesta estructura, que s’ha mantingut intacta en les últimes dècades, revela per a algunes persones la imatge d’"un país políticament subdesenvolupat i un país ancorat en el passat". Són paraules de Cristina Monge, politòloga i professora de Sociologia de la Universitat de Saragossa. Monge considera que tant la desfilada militar com la posterior recepció al Palau Reial s’haurien de "resignificar" i assenyala que hauria sigut una "bona oportunitat" fer-ho aquest any, quan el Govern va llançar una iniciativa per recordar els 50 anys de la mort de Franco. "Aquesta idea [de l’Executiu] no està tenint cap tipus de transcendència social ni per entendre què va passar llavors ni per millorar ara", denuncia

"El dia dels tancs"

"S’hauria de fer una cosa més moderna i que unís el conjunt de la nació, no només que en representés una part", assenyala, una observació que també fa Jorge Resina, professor de Ciència Política de la Universitat Complutense de Madrid. En opinió de Resina, s’hauria d’evolucionar cap a una "festa cívica" i evitar un dia que veu com a "divisiu" perquè acaba sent "el dia dels tancs" i que interpel·la "a un sector molt tradicional de la ciutadania".

El professor apunta també a la necessitat de replantejar-se pròpiament el dia que és la Festa Nacional, que veu "controvertit" com a mínim, ja que té la "càrrega històrica de la conquesta d’Amèrica i la colonització", elements que "incomoden molts països" pels "actes violents" d’aquells segles. "¿Per què no fixar la Festa Nacional el 6 de desembre, data de promulgació de la Constitució actual, o el 19 de març, quan es va aprovar la de 1812, la Pepa?", es pregunta.

Fonts de la Moncloa asseguren que aquest "debat està descartat en aquest moment". La dificultat d’abordar qualsevol modificació és una de les idees que destaca María de la Serna, professora del Màster de Protocol de la Universitat Europea. "És un acte molt clàssic, ens costarà molt fer-hi qualsevol canvi, perquè xoques amb els costums, la història... Es podria haver aprofitat la successió al tron, entre Joan Carles I i Felip VI, però no es va fer", apunta.

Conscient del pes de la tradició, suggereix que qualsevol modificació s’hauria d’introduir de mica en mica, tant en la desfilada, amb més representació de sectors de la societat civil, "sense esborrar l’Exèrcit", com en la recepció. Veu "obsolet" aquest acte al Palau Reial l’amfitrió del qual és el monarca, perquè s’entreveu la "idea de vassallatge" quan ell i la seva dona, Letizia, saluden un a un tots els convidats.

"Herència franquista"

Notícies relacionades

"També és la nostra festa"

Celebrar el que ens uneix en la diversitat

Andrés Boix, professor de Dret Públic a la Universitat de València, veu el Dotze d’Octubre com una "herència franquista" que es "vertebra al voltant de les Forces Armades i del Rei". Així mateix, Boix remarca com altres països veïns, com ara Alemanya, Itàlia i Portugal, "han esborrat" d’aquelles jornades les empremtes simbòliques de les dictadures i els episodis històrics més divisius. A Itàlia, per exemple, la festa nacional és el 2 de juny, quan es va votar, el 1946, la Constitució republicana i antifeixista després de la caiguda de Mussolini.

Boix considera que caldria reformular la celebració per festejar "valors comuns com la solidaritat, el pagament d’impostos i els serveis públics" i podria anar canviant de ciutat per fer partícip tot el país, una proposta que Monge també recolza.