"La vam construir des de zero"

La gran ciutat més jove de Catalunya, valgui la paradoxa, bufa 50 espelmes. Badia del Vallès, nascuda entre protestes i aixecada mitjançant la reivindicació veïnal, va celebrar el seu aniversari amb la determinació intacta dels que la van construir. A tot just 20 minuts de Barcelona, la ciutat ha lluitat durant dècades contra l’estigma de ser un "invent del règim", una llar per a la classe treballadora, prefabricat a base de formigó i d’amiant i sense serveis bàsics.

Ahir, 13 de març, l’Auditori Municipal de la ciutat, batejat amb el nom de l’il·lusionista Antonio Díaz, Mago Pop –un dels fills més cèlebres de Badia–, va ser l’escenari d’un acte organitzat per l’Associació de Veïns sota el lema La unió fa la força. Va començar a les sis de la tarda i va fer bandera de la memòria i la resistència en un esdeveniment que no va desplegar la catifa vermella per a les cares conegudes, sinó per als "autèntics protagonistes": els veïns.

"Experiment del règim"

Més que una celebració, la gala va ser un retrat de la història viva de Badia. Conduït per tres expresidents de l’Associació de Veïns, l’actual president i un dels membres de la Comissió de l’Amiant, l’esdeveniment va reivindicar la lluita constant per dignificar una ciutat concebuda com un "experiment urbanístic del règim". Dissenyada per a funcionaris i habitada per treballadors de tot l’Estat, va créixer molt de pressa i a cop de necessitat: 5.400 habitatges aixecats en menys d’un quilòmetre quadrat, primer com a protecció oficial i entre el 2025 i el 2026 llançades al mercat lliure.

A l’acte, el primer president de l’Associació de Veïns, Luis Carrasco, va recordar com, amb tenacitat, els veïns van arrencar la seva independència de Barberà i Cerdanyola el 1994, van aconseguir asfaltar els carrers que abans eren fang i van lluitar per escoles, centres de salut, línies d’autobús, parcs, poliesportius, mercats… Tota mena d’equipaments. "Badia no ha sigut el producte d’un error, sinó d’una manera de fer del franquisme, marcat per la improvisació, que ha permès la creació de polígons d’habitatges", va assenyalar Carrasco. Els 193 blocs de la ciutat es van aixecar "enmig del no-res, sense equipaments, sense infraestructures, sense transport, sense comerços ni serveis mèdics", va manifestar. Des de l’aire, el seu traçat recorda la silueta de la península ibèrica; des de terra, Badia és un símbol de lluita.

Luis Carrasco, que va assumir el càrrec quan tenia tan sols 25 anys, ara en fa 45, va rememorar com ja el 1976, un any després que s’inaugurés de forma oficial la ciutat, es va organitzar la primera manifestació i com el 1982 es va impulsar la primera setmana de vida associativa per tal de "teixir comunitat". "Hem promogut el català, la cultura i la participació", va voler recordar un dels impulsors.

L’esforç conjunt va portar, pocs anys després, a la creació de la Federació d’Entitats Culturals de Badia, amb l’objectiu de millorar les condicions de vida i culturals dels veïns.

Un dels membres de la Comissió de l’Amiant, Joaquín Nogués, va destacar la importància de continuar ampliant els serveis: "No s’entén la història de la ciutat sense la lluita veïnal. Ambulatoris, metges, escoles, transport públic… Tot s’ha aconseguit amb esforç, però els drets no són eterns. Si no continuem units, podem perdre’ls. Hem de crear comunitat i recolzar-nos".

La "batalla" dels pisos

Finalment, l’actual president de l’Associació de Veïns, Juan José Díaz, va tancar l’acte amb un missatge clar: "Els protagonistes som nosaltres". Va fer una crida als veïns a continuar lluitant pels seus drets. "Una altra batalla s’acosta: els pisos s’alliberen i no s’arreglen", va advertir.

Notícies relacionades

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

El Tast a la Rambla avança al maig el seu festival gastronòmic

Durant aquests mesos, Badia del Vallès s’està enfrontant a un altre canvi històric amb la liberalització dels seus 5.200 habitatges de protecció oficial, un pas que marca l’inici d’una nova etapa per a la ciutat.

Concebuda fa mig segle com una solució habitacional per a famílies treballadores, ara aspira a convertir-se en un districte universitari vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb l’objectiu d’atraure nous veïns, especialment joves.