El castell de Montjuïc acollirà un memorial sobre el terrorisme

La regidora de Memòria Democràtica, Raquel Gil, ho va revelar al ple municipal d’aquest divendres. A instàncies d’una consulta de Junts, l’edil va explicar que el govern de l’alcalde Jaume Collboni ja té decidit que "l’espai físic on serà el memorial i es podran fer exposicions serà el castell de Montjuïc".

Gil va destacar que la fortalesa "s’està reformant perquè hi hagi noves sales i espais". "Ens han de permetre ubicar aquest memorial", va postular.

La socialista també va informar que l’executiu local té clar que el recinte consagrat a les víctimes del terrorisme ha de quedar "sota el paraigua" del Museu d’Història de Barcelona (Muhba). La institució, dependent de l’Ajuntament, comprèn una vintena d’espais repartits per l’urbs amb què articula el relat del passat de la capital. Gil defensa que integrar el centre sobre terrorisme a la xarxa del Muhba "pot donar coherència a uns fets importants de la història de la ciutat".

Trobades des del setembre

Fa dècades que Robert Manrique, víctima de l’atemptat d’Hipercor el 1987, es dedica a vetllar pels drets dels afectats pel terrorisme. Ha sigut persistent advocant per un arxiu obert a investigadors, estudiants i ciutadans perquè Barcelona doni testimoni de l’horror que ha patit a la seva pell. "Si ho fan, ens sembla magnífic", respon. Explica que, des del setembre, ha mantingut trobades amb càrrecs de la Generalitat, la Delegació del Govern i l’Ajuntament, on ha exposat quatre reclamacions, inclòs el memorial.

Les demandes que desgrana són les mateixes que víctimes del 17-A van fer constar en un document que van entregar a les autoritats presents en l’acte d’homenatge a la Rambla als morts i ferits en el setè aniversari dels atacs gihadistes del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils: una llei autonòmica sobre víctimes del terrorisme, un protocol d’atenció postatemptat, la reobertura de l’oficina d’atenció a les víctimes –que va operar a Catalunya entre el 2010 i el 2012– i "la creació d’un centre de memòria històrica", enumera Manrique.

"Les reunions han anat bé", valora. També comenta que va conversar sobre el memorial amb Gil i membres del seu equip: "Ho van acceptar a la primera, s’entén que Catalunya ha de disposar d’un lloc d’aquest tipus". A la resta d’Espanya, n’hi ha un a Vitòria –centrat en les víctimes d’ETA– i n’està planificat un altre a Madrid.

"Ja tocava"

Manrique afirma que no ha sigut consultat sobre la ubicació del futur centre a Barcelona, almenys per ara. En tot cas, aprova que es pugui allotjar a Montjuïc. "Que ho facin on creguin adequat", resol el representant de les víctimes.

A diferència del memorial que es prefigura a Barcelona, els respectius governs autonòmics han promogut els centres del País Basc i la Comunitat de Madrid, distingeix Manrique. "Mentre es faci, ens sembla perfecte que ho faci qui sigui. Sembla que, al final, l’Ajuntament s’ha posat les piles. Ja tocava", conclou.

Notícies relacionades

La font ornamental tancada a Glòries va costar 880.000 euros

Tres universitats estudien instal·lar-se a les Tres Xemeneies

En el ple municipal, Gil no es va referir a quan podria acabar obrint el centre de memòria. Sí que va assegurar, però, que s’han encarregat els primers estudis per traçar el projecte i se n’ha encomanat la "conceptualització" al Muhba, tot i que va afegir que també s’involucrarà acadèmics i associacions de víctimes del terrorisme. La regidora va apuntar que els "canvis recents" al museu han provocat que la definició de l’espai "no hagi anat tan ràpid" com es va deduir. El nou director de la institució, Carles García Hermosilla, va prendre possessió del càrrec l’1 de desembre, després d’un procés de selecció no exempt de controvèrsia.

La principal associació de museòlegs de Catalunya va dir que impugnaria el concurs.