La macrobotiga amb 400 armes

Et poses en guàrdia tot just entrar. Tan bon punt creues la porta de la botiga se sent una metralleta de fons. Cinc minuts aquí dins i et veus capaç fins i tot de salvar el soldat Ryan. Es veuen armes fins on pot arribar la vista: unes 200 d’exposades, calculen, tantes més al magatzem. Més roba de camuflatge que en el fons d’armari de Sylvester Stallone. Si Gila aixequés el cap, estaria demanant-los el telèfon: "¿És l’enemic?".

Quimera Airsoft (Casp, 52). Acaben de mudar-se fa tot just mes i mig a una macrobotiga de l’Eixample. És probablement la més gran d’Espanya: 615 metres quadrats (450 d’exposats al públic). Venen fusells de guerra, rifles de western, revòlvers XXL a l’estil Harry el Brut, un Colt rosa de butxaca. Tota mena d’armes d’aire comprimit, accessoris de camuflatge, tenen fins i tot taller mecànic propi i, ben aviat, sala de tir. Com indica un dels seus pedaços a la venda: "Prou de plorar".

Això és airsoft: "El Call of Duty de la vida real", com solen comparar els seus acòlits. "El videojoc fet esport". Disparen boletes de plàstic (ara biodegradables) amb armes d’aire comprimit. Es va inventar al Japó a finals dels 80. Fa ja 20 anys que es va començar a jugar a Espanya. I aquí segueix, multiplicant botigues i addictes. Cada vegada està més de moda, segons assenteixen els socis de Quimera. Per TikTok circulen vídeos amb milions de visualitzacions.

Tantet treuen del taulell la pistola de John Wick que la de 007 amb silenciador o el mític fusell amb llançagranades d’Al Pacino a Scarface. De les parets pengen kalaixnikovs, AK-47, els M4 americans. La setmana que ve els arriba el rifle de la tinenta Ripley d’Alien, et diuen amb to rutinari. Pesen com els de veritat, fins i tot disparen amb retrocés. Hi ha pistoles de 64 euros i rifles de 1.000. "Vam vendre un bazuca l’any passat", recorda l’Alejandro sense arquejar les celles. "L’Spencer de Sense perdó valia 1.400 euros". Sí, hi ha molt col·leccionista.

Alejandro Picatoste, Alberto Aguado i Xavi Solé recomanen armes com qui assessora un cotxe. Ningú diria que eren informàtics. Són els socis de Quimera Airsoft. Tenen xerrameca d’hores. Van començar a jugar el 2006. Fa gairebé 10 anys que van obrir la seva primera botiga a Sagrada Família. "Vam començar tres –recorda l’Alberto–. Ara som 11 persones treballant". Se’ls van quedar petits els 230 metres quadrats i s’han hagut de mudar.

A primera vista sembla una armeria. Hi ha molt estampat militar i armilles de guerra. "Estèticament té una aparença", s’encongeix d’espatlles l’Alberto. Però en aquestes guerres de pega –garanteix– hi ha menys pulles que en un partit de futbol de nens. "Aquí no hi ha ni crits ni contacte físic ni pares enfadats", assenyala. De fet, en la gran majoria de camps hi sol haver àrbitres, afegeix l’Alejandro. "A la mínima que hi ha un insult, es fa fora la gent".

La base del joc –resumeixen– és l’honradesa. Aquí les boles no deixen rastres de pintura com en el paintball, així que és el jugador el que ha de reconèixer que ha rebut un impacte. Els "immortals" no són ben vistos. "És com jugar a l’amagatall –compara l’Alberto–, però en comptes de dir ‘agafat’, dispares. Pots ser noi, noia, fluix, jo soc asmàtic –confessa–. Pots estar gras, prim, no tenir fons físic... T’ho passaràs igual de bé".

No són armes de foc però tampoc de joguina. ¿Què diu la llei? "Estan classificades com a armes de quarta primera categoria –diuen els socis de Quimera–. Això significa que no es poden exhibir en llocs públics. El seu trasllat ha d’estar justificat, i cal portar-les al maleter, no al tablier, en una funda, amb el carregador tret". "Una vegada has fet la compra –afegeixen–, és la teva obligació registrar-la a l’ajuntament on estiguis empadronat".

Diumenge amb adrenalina

"¿Vols que et disparem?". Ho solen preguntar als principiants per treure’ls la por escènica abans de la batalla. "No n’hi ha per a tant", t’animen. Així que et poses en el punt de mira serrant mandíbula, com qui espera la nadala de Leticia Sabater. ¡Bang!, ¡bang! "Au". Els mires amb cara de venjança només 2 minuts. Pica, sí, però de seguida te n’oblides.

Cal protegir sobretot ulls i boca. Són obligatòries les ulleres tancades. Molt recomanables les màscares amb protecció bucal. La resta, diuen, és postureig. "Hi ha gent que juga en màniga curta", asseguren. Aquí et poden equipar de dalt a baix: des de les botes fins al casc, incloses armilles calcades a la de Zelenski. Ho demanen molt.

Notícies relacionades

La primera superilla de l’Eixample, a Sant Antoni, renaixerà el 2027

El desallotjament del B9 enfronta veïns a Badalona

Més que batalles campals, semblen gags de Gila. Es disparen dues hores, paren la guerra per fer el bocata i dues hores més de pim pam pum. Diumenge amb adrenalina. També hi ha partides de 36, 48 hores. El que criden MILSIM (MILitary SIMulation). Es pot combinar amb cosplay, jocs de rol, recreació històrica. Últimament hi ha molta postapocalipsi zombi. És un món: hi ha mil modalitats de partides, tàctiques, rols, armes, gasos, munició. Més d’una dotzena de camps només a la província de Barcelona. Aquí es juga molt. Ells recomanen CQB Tactic Los Barracones (Canyelles) i Mont Aventura (Cervelló).

Els veïns es paren a xafardejar cada vegada que passen al costat de l’aparador. Sempre hi ha gent a la botiga, se sorprenen. Ja és com un club, justifiquen els socis. "Omplim el bar del costat". Tenen una base de dades amb 17.000 clients. "Jo em divorciaré i vindré a viure aquí", somriu el Carlos, fuster, 41 anys, client de tota la vida. "Sincerament –xiuxiueja– és com jugar a polis i lladregots sent gran".