L’última papereria de la Zona Franca

Tanca la papereria-llibreria E. Navarro i, en conseqüència, la Marina del Port (per a molts encara la Zona Franca), a Sants-Montjuïc, es queda sense la possibilitat de comprar aquests productes sense sortir del barri. Però la històrica botiga que baixarà la persiana al juny és molt més que un establiment de 70 metres quadrats que alimentava la cultura de proximitat.

Perquè el negoci que va obrir Enrique Navarro el 1955 va ser pioner en les vivendes de la Seat i va exercir de llàntia d’Aladí al proporcionar tota mena d’articles en el que llavors semblava un poble. Barcelona estava "lluny" i aquest emprenedor va voler facilitar la vida als veïns: que si un quadern, una tovallola, una ampolla de salfumant portada "de la ciutat" o una joguina que des de l’aparador alegrava els nens que rondaven en pantalons curts pel passeig de la Zona Franca, 181.

Després de gairebé 70 anys de trajectòria, qui han acabat prenent aquesta difícil decisió són l’Enric i l’Esther, fills del fundador, que han passat literalment la seva vida fins a la jubilació rere el taulell o a la recambra del negoci. El seu pare va comprar el local quan era solter, va conèixer de seguida la seva mare i, de fet, ell i la seva germana, l’Eugènia, van néixer allà perquè la família va viure uns anys a la rebotiga. L’Esther va arribar al món quan ja s’havien instal·lat en un pis al barri, però el comerç va ser des del primer minut un punt de trobada de la comunitat.

I així ha sigut fins ara. Fins al punt que han organitzat un comiat de tres mesos per agrair el suport de generacions de clients. "No podíem marxar d’un dia per l’altre perquè hi ha veïns grans que no venen gaire i tenien dret a saber-ho", assenyala l’Esther. "Hi ha clients que es posen a plorar, hi ha molts records", afegeix. Per això han creat un mural de fotos i un emotiu text a l’aparador.

Sense relleu familiar

"Gràcies a la fidelitat dels nostres clients hem pogut aguantar èpoques molt complicades", diu un paràgraf. I és que, al morir el patriarca, el seu fill Enric va agafar-ne formalment el relleu, amb la seva germana petita i la seva mare, ja que només tancaven tres dies a l’any. Hi va haver moments en què el negoci no donava per a tres sous i ell el va combinar amb una altra feina. La seva jubilació i el fet que la tercera generació tingui altres professions "menys sacrificades" els fan baixar el teló, explica ella. "És un negoci que ara té molta competència en centres comercials i internet i deixa poc marge", afegeix, sabent que ni a la Marina del Port ni en la nova Marina del Prat Vermell hi ha més llibreries.

Notícies relacionades

Un projecte immobiliari amb 200 pisos arrodoneix les Glòries

Els ‘millors del món’ en cultura, oci i gastronomia propulsen Barcelona

Res a veure amb abans. El camaleònic negoci es va adaptar sempre als temps, primer gairebé com un basar que cobria necessitats infinites. La matriarca sargia mitges a les dones del barri i era lcotillaire. Amb el temps, la botiga es va anar especialitzant com a papereria, premsa i botiga de joguines, i fa més de 30 anys va apostar també pels llibres. Situen la seva millor etapa més en els anys 80 i 90, quan gairebé no tenien competència i el barri sumava generacions i públic de totes les edats.

A E. Navarro no hi haurà liquidacions ni presses. Han anat esgotant de forma natural molts dels seus articles. Mentrestant, els han plogut ofertes per les seves parets per a nous usos. "Un 98%" eren empresaris o emprenedors estrangers. Saben que si el local no hagués sigut de la seva propietat no haurien pogut "resistir" tants anys ni guerres de lloguers. Per això han triat amb cura qui serà el nou inquilí de l’espai, tot descartant fruiteries, fleques i bars, que s’han multiplicat a la zona. Ja tenen un relleu de qualitat, capaç d’arrelar com ells, avancen.