El més professional dels aficionats

Tot el que passava

Rossend Torras Mir va ser un fotògraf actiu en l’associacionisme fotogràfic dels anys 20 i 30, del qual van sorgir alguns fotoperiodistes com Agustí Centelles o Antoni Campañà. Soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, del RACC i del Centre Excursionista de Catalunya, la biografia de Torras explica què el diferencia d’altres fotògrafs amateurs o dels pictorialistes que es movien en el cercles dels concursos.

Propietari de Casa Torras, un comerç d’articles d’òptica i fotografia al número 83 de Gran de Gràcia, amb una sucursal al carrer Jaume I, també importador i fabricant d’artefactes electromecànics i material de revelatge amb la marca Tomir, Torras podia permetre’s disparar amb la seva càmera tot el que passava per davant dels seus ulls curiosos, gairebé com ho permet ara la fotografia digital. Fins i tot amb l’onerosa tècnica de l’autocrom, que permetia realitzar fotografies en color i 3D. La seva tècnica era impecable i els seus interessos, a més de diversos, més pròxims als dels fotoperiodistes a qui subministrava (i que li facilitaven carnets de premsa que li permetien situar-se en primera línia, colze a colze amb ells) que als dels fotògrafs salonistes.

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

Potser fins i tot jugava amb avantatge: no havia de fer la fotografia que convenia publicar l’endemà en un diari sinó la que la seva intuïció li assenyalava. Així, a la tercera de les misses de campanya celebrades consecutivament a la plaça de Catalunya després de l’entrada de les tropes de Franco, no ha de complir amb una foto de les autoritats en fila, sinó que capta el primer alcalde franquista de Barcelona, Miquel Mateu i Pla, en el moment en què llança els crits de rigor. Gairebé se’l pot intuir capturat en plena a final. De Viva o de España. Difícilment un fotoperiodista hauria dedicat el 19 de juliol de 1936 a fotografiar amb jocs de llums dignes de Català Roca l’interior de les esglésies incendiades (el Pi, Betlem, Santa Anna, Santa Maria del Mar...) en lloc dels milicians victoriosos. O el 14 d’abril, els veïns de Gràcia baixant carrer Gran avall per celebrar l’arribada de la República. O les víctimes del temporal que va arrasar el barri de barraques de Pequín el 1926.

Fins ara només s’han pogut veure una trentena de fotos difoses per EL PERIÓDICO quan l’existència de l’arxiu va sortir a la llum, algunes d’aquestes incorporades a llibres d’història gràfica de la Guerra Civil i el franquisme i algunes difoses en algun article dels comissaris de l’exposició, Ricard Marco i Víctor Oliva. Però la immensa majoria de les mostrades a l’exposició (que inclou visionament d’imatges estereoscòpiques, en 3D, tècnica que suposa una tercera part del contingut del seu fons), i la pràctica totalitat de l’arxiu, continuen inèdites.