La Generalitat promet invertir més de 100 milions a la Mina per desencallar canvis pendents

Gairebé 10 mesos després de l’aldarull, la Generalitat ha revelat el seu nou full de ruta per a la Mina aquest dimecres, dotat amb 113,1 milions d’euros i que es marca el desafiament d’aconseguir que el barri faci un gir en cinc anys. L’operació per desallotjar i fer caure el bloc Venus –pendent des del 2002– concentra el gruix de la despesa, amb la intenció que quedi buit el 2027 i s’enderroqui el 2028. Mobilitza 53,11 milions d’euros, que inclouen la compra de pisos de segona mà per traslladar els residents de la finca condemnada a desaparèixer.

La demolició de l’immoble s’hauria d’haver completat cap al 2010. No obstant, els veïns s’han vist atrapats en una espiral de degradació, a l’espera que se’ls indemnitzés per mudar-se o se’ls facilités un reallotjament. El Govern corregeix així la previsió que va apuntar al gener, quan va tornar a posposar la demolició i la va ajornar al 2030, amb el desengany dels residents.

Gir en l’estratègia

La Generalitat proposa una modificació «radical» per mirar d’accelerar el buidatge i la demolició de l’edifici. Ara prioritza comprar més domicilis utilitzats al barri perquè habitants de Venus s’hi mudin. El Consorci de la Mina ha adquirit 40 pisos de segona mà al barri on ressituar afectats. Es preveuen obtenir 15 habitatges més abans que acabi el 2025 i es cursen 26 compravendes més.

A canvi, els 66 pisos per construir en dos blocs que havien de ser per reallotjar afectats es planeja ara que cobreixin altres necessitats. Costen 11,62 milions d’euros i les claus s’han d’entregar a finals del 2028, quan Venus ja hauria d’estar reduint-se a runa. Es reserven 8,8 milions per erigir 50 pisos dotacionals, que en principi tampoc serien per a habitants de l’immoble condemnat a desaparèixer.

«Els nous no estaran acabats amb prou temps i ens anàvem al 2030 o més endavant per enderrocar», ha justificat la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo. En tot cas, ha assegurat que els habitants de Venus podran sol·licitar que se’ls reservi un dels habitatges nous, a condició que surtin de l’edifici per no demorar la demolició i esperin en un pis pont de segona mà fins que s’acabi la construcció.

Per ara, han reallotjat 12 famílies de Venus i cinc ho han de fer immediatament. S’han deshabitat 26 llars i set locals més després de rebre una indemnització. Martínez Bravo ha avisat que, a mesura que es vagi deshabitant, «cada vegada serà més complicat viure a Venus». Malgrat que diverses desenes de famílies han presentat demandes per sol·licitar que se’ls compensi per anys d’espera i deteriorament, les administracions no auguren que els contenciosos endarrereixin el calendari traçat per a Venus. En paral·lel, el Consorci de la Mina està instant els demandants que deixin de litigar per no ser relegats en el procés d’expropiació.

Pla com al 2000

Igual que va fer a principis de segle, la Generalitat ha tornat a confeccionar un pla de transformació per a la Mina. S’ha d’executar entre aquest any i el 2030, com el president de la Generalitat ha explicat al barri. Illa ha advocat per brindar «ordre», «inversió», «esperança», «il·lusió» i «oportunitats» a la Mina. «És un salt important i, tot i que hi haurà problemes, les institucions no marxarem i continuarem aquí», ha esgrimit.

El programa per al veïnat porta el mateix nom que les administracions van utilitzar per al projecte que van presentar el 2000, quan també van augurar un canvi. El propòsit no va acabar de quallar llavors: la remodelació urbanística va ser àmplia, però van perdurar la pobresa, l’estigmatització, l’infrahabitatge i el tràfic de drogues, que llasten els carrers desfavorits de la zona.

La fórmula de fa 25 anys es reprèn repescant projectes que van quedar encallats i que la Generalitat promet desencallar. Ara figuren 10 propostes en què invertiran quatre departaments del Govern. Són els de Territori, Drets Socials, Educació i Esports. El totxo predomina una altra vegada, si bé s’inclouen nous programes socials a implantar-se a partir del 2026 i finançats amb 12 milions d’euros.

Més habitatges

Totes les mesures del paquet ja van ser anunciades l’abril del 2024, llavors sota el Govern d’ERC. L’executiu del PSC necessita ara pressupostos i posa terminis, tret d’en alguns casos en què no s’han concretat.

El pla també es desafia a construir 356 habitatges públics, en promocions ja conegudes. Es projecten diversos immobles que sumen 240 llars en tres grans descampats enganxats a la rambla de la Mina, aprofitats fins ara com a zones d’aparcament. No consta quan estaran edificats i la Generalitat els inclou en la seva campanya per guanyar 50.000 pisos socials. Defensa que han de tenir «un gran impacte regenerador» i han de contribuir a «diversificar, renovar i rejovenir la composició social del barri».

Notícies relacionades

Els Mossos salven a Barcelona una dona que es volia suïcidar i que va quedar penjada de la façana

«Se’t fica el soroll al cap»: les parades de bus interurbà en ple carrer desesperen els veïns de Barcelona

A més, el pla inclou 5,93 milions d’euros per aixecar una guarderia de 100 places. Estava prevista en el pla del 2000, però mai es va edificar. Assigna 12,11 milions per convertir l’antic ambulatori en un centre residencial de la tercera edat de 60 places, com estava planificat. Dedica 6,65 milions per a un centre internacional de lluites olímpiques, que es pretén de «referència mundial» i capaç d’atraure tant esportistes d’elit com principiants i joves de l’entorn. A més, el casal cívic es rehabilita amb tres milions d’euros i es manté la idea ja sabuda de crear la seu del Departament de Drets Socials en un solar de la Mina. En tot cas, no es compta que les oficines estiguin acabades el 2030.

Els ingressos anuals del Consorci de la Mina es doblaran de 6,52 milions a 13,34 milions d’euros entre el 2026 i el 2029 per costejar programes socials i gestionar el final de Venus. Les aportacions extra venen de la mà de la Generalitat (pujaran de 2,86 milions a 5,72 milions d’euros a l’any), l’Ajuntament de Barcelona (de 2,3 milions a 4,6 milions) i la Diputació (d’1,36 milions a 2,72 milions).