Un metro per al Clínic ampliat

L’ampliació de l’L3 és un projecte dorment des de principis de segle. Ha arribat a tenir diferents dates d’inici de les obres, fins i tot d’inauguració de les estacions. Estan projectats nou baixadors en un traçat de 8,5 quilòmetres fins a Sant Feliu de Llobregat, tot i que el més probable és que es faci per trams, començant per Finestrelles i Esplugues Centre. La primera, la que coincideix amb Sant Joan de Déu, està previst situar-la per sobre d’un supermercat que fa temps va ser el restaurant Tres Molinos, un clàssic de casaments, batejos i comunions dels nostres grans. I al costat del nou centre d’investigació de malalties minoritàries que va començar a construir-se al febrer.

Vagi per davant que el Departament de Territori ni confirma ni desmenteix perquè no hi ha res segur. S’ha de repensar el projecte. Tampoc hi ha pressa: no s’espera l’arribada del Clínic fins d’aquí a 15 anys, tot i que poden ser-ne 12 o també 25. Aquest diari ha parlat amb un parell d’experts per veure quines opcions hi ha. La distància entre els dos hospitals és d’uns 300 metres, amb un desnivell que a peu se salva travessant el parc de Cervantes, que fa frontera amb Esplugues.

Dues parades, difícil...

Planificar dues parades no els sembla una opció viable, tret que la del Clínic quedi molt cap a dins de la ciutat i més allunyada de Sant Joan de Déu. El problema és que llavors quedaria enganxada a la de Zona Universitària, l’actual cul-de-sac de l’L3, que està a 700 metres de l’entrada de les pistes de la UB.

Si s’optés per baixar l’estació al Clínic, a més de desatendre Sant Joan de Déu, sorgiria el problema que el barri de Finestrelles (Esplugues) també es quedaria sense metro. I això és una cosa que aquest municipi del Baix Llobregat no està disposat a permetre, ja que fa lustres que reclama el suburbà, que anteposen a qualsevol pla d’ampliació del tramvia.

L’associació Promoció del Transport Públic (PTP) considera que l’alternativa més lògica seria crear una sola estació. "Podria situar-se en un punt intermedi, de manera que també serveixi de connexió entre els dos centres", comenta un portaveu de l’entitat. Considera, a més, que la revitalització d’aquesta part de Barcelona és una bona oportunitat per fer que el tramvia passi per aquest punt, i que en el futur pugui continuar avançant per la B-23.

El Trambaix que ve de Francesc Macià recorre la Diagonal, però gira cap al mar al carrer d’Adolf Florensa. La idea seria crear un nou ramal que seguís recte, que passés per davant del Clínic i que després avancés pel que ara és una autopista. En aquesta artèria, per cert, es treballa per obrir un nou carril bus-VAO d’entrada en el centre de la calçada que no traurà carrils al cotxe. Hauria d’estar acabat abans del 2026 i surt per 18 milions d’euros.

Un passeig metropolità

Javier Ortigosa, cap de l’oficina de Mobilitat de l’equip redactor del Pla de Desenvolupament Urbanístic Metropolità, creu que la reflexió sobre el Clínic pot anar de la mà de la transformació de la B-23, de manera que el que ara és una autopista "pugui ser en el futur una avinguda metropolitana". No és el seu negociat (és de Territori), però considera que buscar un punt intermedi entre els dos hospitals "podria ser una bona solució, amb sortides adaptades", de manera que els dos centres sanitaris "quedessin connectats i poguessin crear sinergies" sense necessitat de creuar la Diagonal.

El que sí que forma part de la seva comesa són els futurs usos que pugui tenir la B-23. El concepte d’avinguda metropolitana té molt a veure amb la voluntat de posar fi a les grans artèries viàries que separen els municipis i creen compartiments urbans estancs. La idea és generar vida en el seu entorn i canviar-ne la morfologia, de manera que els cotxes tinguin menys espai i quedin més amagats i s’obrin laterals pacificats amb moltes sortides. L’ideal és incloure carril bici i que s’incorpori vivenda, equipaments i zones verdes.

Es tracta de generar una continuïtat urbana. Com a exemple, el que es va fer amb la Gran Via més enllà de la plaça de Cerdà i fins al Gornal. Creant, fins i tot, un nou centre ciutadà i de negocis: la freqüentada plaça d’Europa.

De la ruptura a l’oportunitat

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

El 2019 es va convocar un concurs d’idees per transformar els grans nusos viaris metropolitans. Per a l’àmbit de la B-23 va guanyar el despatx Batlle i Roig. El van titular La Diagonal arriba al Llobregat i parlaven d’"un gran buit urbà" de 131 hectàrees i 5,5 quilòmetres de longitud que ha generat "espais marginals que han de convertir-se en espais d’oportunitat, amb àrees de mobilitat sostenible que permetin la recuperació dels teixits urbans que les infraestructures havien fragmentat". Una mica com el que està previst a la Sagrera, on la cicatriu no és viària, sinó ferroviària.

L’entrada de la B-23 a Barcelona és un element clau, i és allà on hi haurà el Clínic. Explica Ortigosa que la millor opció és que una autopista "no enllaci directament amb un carrer de la ciutat". "Hauria de desembocar a la Ronda de Dalt, de manera que els laterals nous i un nou vial dedicat al transport públic sí que puguin accedir a la Diagonal". Tot està per veure. No se sap quan passarà això del Clínic ni com es pagarà, per la qual cosa tampoc està clar encara si es modificarà el projecte d’ampliació de l’L3 ni sembla definit que el tramvia hagi de jugar un paper important a la zona. Molt (o tot) per concretar.