L’aigua de l’aixeta de BCN no serà potable a l’estiu si no plou

¿Quins són els motius que posen en perill l’òptim estat de l’aigua? Es barregen diversos factors. En primer lloc, és clau tenir en compte que cada vegada baixa menys aigua procedent dels embassaments (de millor qualitat). Això provoca que els contaminants, a l’haver-hi menys quantitat d’aigua, estiguin més concentrats. Miren López de Alda, investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-Idaea), detalla que tant pot ser un inconvenient l’alta presència de matèria orgànica o llots com l’excés de substàncies que s’utilitzen per a la desinfecció: "Això afecta tant l’aigua dels embassaments com l’aigua dels aqüífers. Tot i que disposem de punts de tractament d’última generació, pot ser que no s’aconsegueixi potabilitzar tota l’aigua".

Aqüífer en perill

Fins ara, tant les potabilitzadores de l’àmbit del Ter com les del Llobregat (els dos rius que actuen com a aixetes de Barcelona) han pogut tractar l’aigua que els arribava. Però tot té un límit. En relació amb el Ter (Sau i Susqueda), la planta de Cardedeu està pendent de les obres de millora que han de permetre potabilitzar l’aigua amb més garanties. El Govern ja s’ha compromès a tirar endavant aquests treballs, però no estaran abans d’estiu. En el cas del Llobregat la situació és una mica més complexa. Les principals potabilitzadores són a Abrera i en Sant Joan Despí (aquesta és una de les més modernes i avançades d’Europa).

A Sant Joan Despí, es capta el recurs del cabal del riu. ¿I què conté aquest cabal? Una barreja d’aigua procedent dels embassaments i aigua regenerada (aigua residual sanejada amb un tractament extra) que es bomba des del Prat de Llobregat. El problema és que com baixa poca aigua pel curs del riu, l’aigua regenerada es dilueix poc i per tant és més difícil de potabilitzar.

A aquest obstacle, cal afegir-hi una altra variable: el cabal del riu, abans que es barregi amb la regenerada, inclou aigua procedent de les depuradores de Monistrol, Abrera i Martorell. Aquesta aigua, de menys qualitat que la regenerada, ha sigut sanejada per abocar-la de nou al medi natural, de manera que no contribueix a millorar la situació. Tot aquest còctel provoca que l’aigua captada per la potabilitzadora sigui un autèntic repte per a aquesta planta tan avançada. De cada metre cúbic que entra a l’edifici, només un 25% procedeix dels embassaments. Un altre 25% surt de les depuradores i el 50% restant de la regeneradora del Prat. ¿I què es fa, llavors? Si l’aigua no arriba a prou nivells, se li afegeix una porció d’aigua de l’aqüífer del Llobregat perquè la barreja inicial quedi més diluïda i compleixi els requisits necessaris per poder distribuir-la.

No obstant, l’actual crisi hídrica està complicant també les coses a les masses d’aigua subterrània (tant a l’aqüífer del delta del Llobregat com en el de la Vall Baixa), que pateixen una intrusió salina que es preveu que vagi a més si l’aqüífer, sota mínims, continua sense recarregar-se per la falta de pluges. Podria arribar un moment en què l’aigua que actua com a "pulmó" per a aquesta planta sigui inservible. La potabilitzadora de Sant Joan Despí, igual que la de Cardedeu, ja ha comprat noves membranes i més filtres de carbó actiu. No obstant, és possible que, si no plou, a l’estiu totes aquestes millores no siguin suficients. Els problemes poden aparèixer tant a Barcelona com en alguna de les localitats del sistema Ter-Llobregat. També pot passar en municipis que es proveeixen amb els seus propis recursos, com va passar a Ripoll i Campdevànol. A dia d’avui, totes les companyies subministradores i també l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han intensificat les supervisions per detectar les incidències ràpidament.

Ni beure ni cuinar

Notícies relacionades

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

¿Com s’actuaria en cas que l’aigua fos declarada no potable a Barcelona? És important aclarir que l’aigua es podria qualificar com a no apta per al consum humà però que no suposaria un risc per a la salut. "En cap cas parlaríem de grans incompliments. Si aquesta aigua es begués, no hi hauria perill sanitari per a la població. Però no es podria considerar potable perquè superaria algun dels llindars marcats per la llei, per exemple en clorurs o trihalometans," assegura López de Alda. Com ha passat en altres municipis, s’advertiria als ciutadans que és recomanable no beure ni cuinar amb aigua de l’aixeta.

¿Què es podria fer per resoldre l’una incidència tan important com aquesta, que afectaria milions de persones? Disposar d’una altra aigua de més qualitat (¿barcos, embassaments, rius, dessalinitzadores?) que permetés diluir la que no té tan bon estat perquè les dades no superin els límits permesos. A mitjà termini, hi ha inversions en l’àmbit del Besòs que han de servir perquè Barcelona disposi de més aigua, a més d’obres de millora en potabilitzadores com la de Cardedeu.