El Síndic planeja prohibir donar menjar als coloms

El govern municipal assenyala que l’estratègia per contenir les bandades a què s’associen molèsties de brutícia i risc de transmissió de patògens passa, abans que res, per dissuadir els grans alimentadors de coloms. Assegura que té identificades unes 350 persones que els proporcionen més de dos quilos d’aliment al dia. El consistori assaja amb un pla pilot perquè deixin de fer-ho, des d’una mirada social perquè se sol tractar de persones fràgils. En paral·lel, el Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia, planteja una acció més expeditiva i recomana que donar menjar als coloms quedi prohibit en la normativa municipal.

"La Sindicatura creu convenient que es valori la possibilitat de prohibir expressament a la ciutadania l’alimentació de coloms", aconsella una resolució recent del Defensor del Poble barceloní. Per aconseguir-ho, suggereix que es modifiqui l’ordenança municipal de protecció, tinença i venda d’animals.

L’òrgan fiscalitzador de l’ajuntament considera que, "com a mínim", el veto s’ha de mantenir en vigor "mentre no s’aconsegueixi una població adequada que coexisteixi amb la ciutadania i no generi brutícia al carrer". "Això al marge que es continuï treballant amb les persones alimentadores, especialment les que es troben en una situació de vulnerabilitat", afegeix el pronunciament del Síndic.

Queixa d’un veí

El posicionament sorgeix d’una queixa que un veí del Poble-sec va traslladar a la Sindicatura el desembre passat. El denunciant manifestava que havia reclamat en repetides ocasions a l’ajuntament que aturés la proliferació de coloms a la zona, patent pels excrements sobre els vehicles i a les voreres en punts del barri. Lamentava que els precs caiguessin en sac foradat.

La resolució ressenya que les indagacions de l’ajuntament van detectar que una persona s’havia habituat a donar menjar als ocells al parc de la Primavera, a prop del lloc on es produïa la incidència que va donar peu a la queixa presentada. "Un dels factors que incideixen en l’elevada densitat d’aquestes aus és l’alimentació continuada o desmesurada per part de la ciutadania", adverteix la Sindicatura en el dictamen.

Un altre exemple que alimentar els coloms esdevé en un turment veïnal es dona al carrer Viladomat, al barri de Sant Antoni. "Hi ha una veïna bastant gran que surt al balcó per alimentar-los dues vegades cada dia, primer entre les 10 del matí i les 12 del migdia i després després de les quatre de la tarda", detalla la Sandra, una lectora que ha contactat amb EL PERIÓDICO per explicar el cas. Coneix bé la situació i els maldecaps que comporta perquè la seva mare viu just allà.

"Sempre té permanentment 10 o 12 coloms al balcó, esperant a la barana que surti la veïna a alimentar-los", explica la Sandra. Comenta que l’empipament ha anat a més des de l’estiu passat: "No sé si és que va començar llavors a donar-los més menjar. Al principi, la meva mare es trobava excrements al balcó. Ara està cada dia amb una rasqueta per treure’ls. A part, picotegen les plantes".

Els veïns proven com foragitar els animals amb un assortiment ampli d’espantaocells. "Han penjat cedés, plàstics brillants amb purpurina, uns mussols de mentida...", enumera la Sandra. "Sota del pis hi ha un cotxe que sol tenir un cartró a sobre per protegir-se dels excrements". A més, les molles cauen del balcó a la vorera i ha causat algun embolic amb els locals del carrer.

Notícies relacionades

Les obres del Camp Nou mantenen l’horari 24 hores fins que falti un mes per a l’estrena

La diputació traslladarà oficines a un edifici tancat des del 2010

Els residents han trucat en ocasions a la Guàrdia Urbana. "Però no fan res", lamenta. Afegeix que les temptatives per persuadir la dona que deixi d’embotir els ocells no han fet efecte.

Sovint, darrere de la rutina de nodrir les aus s’oculten trastorns de salut mental o també històries de precarietat que requereixen d’atenció.