"El soroll a la ciutat era insuportable"

L’estiu passat se li va presentar una oportunitat única. "Uns amics de la Nou de Gaià (Tarragonès) em van fer descobrir les golfes d’una casa molt tranquil·la", declara amb entusiasme. Ja fa sis mesos que s’ha instal·lat en aquest immoble antic completament reformat, a prop d’Altafulla. "Viure aquí té molts avantatges. He redescobert el silenci, la calma i la pausa", descriu. Per a ella, és un privilegi treballar i contemplar alhora un paisatge que li transmet quietud.

A la casa on s’allotja també hi viuen quatre veïns més, que per a ella són família. "Som una comunitat amb els mateixos valors i sensibilitat. Entre nosaltres s’ha generat un sentiment de pertinença i solidaritat. Ens ajudem els uns als altres i celebrem la vida junts", comenta orgullosa. Troyano aprofita els diferents serveis que li ofereix el seu nou entorn i sovint va al casal, on té "converses meravelloses amb gent diferent que no comparteix cap vincle amb el periodisme", afirma. "Al poble tothom té nom, a la ciutat som desconeguts", declara.

No sempre és fàcil

Blanca Muntadas amb tan sols 30 anys és directora d’art, dissenyadora d’experiències, estilista gastronòmica i fotògrafa. La seva parella, Bernat Fuertes, és comunicador i fotògraf i treballen junts des de fa més de set anys. Després d’uns anys a Barcelona, a finals del 2020 es van traslladar a Hostafrancs, un poble de la Segarra. Actualment viuen a casa de Jo Milne, una artista britànica establerta a Catalunya, que havia sigut professora de Muntadas a la universitat. "Anar a viure al món rural ha sigut un pas important i valent. El procés d’adaptació no sempre ha sigut fàcil. Tot i així, des del principi hem tractat el territori des del respecte i l’apreci. Ens ha donat una resposta positiva i podem dir que és el millor que ens podia passar", declaren orgullosos tots dos.

A Hostafrancs han pogut dedicar temps i espai al seu perfil d’Instagram @ruralmodernos. Per a ells és una de les vies més importants per donar-se a conèixer i ensenyar les històries i persones que s’amaguen darrere de cada creació. "Així podem crear contingut, promocionar el territori i propostes de plans i activitats", detalla ella. "Fora de Barcelona hi ha molta cultura i oci. És necessari donar-li un altaveu i visibilitzar-la per valorar-la i donar-li el reconeixement que es mereix", reclama. Per a tots dos, la prioritat del seu projecte és "divertir-se": publiquen allò que els agrada sense donar importància a l’algoritme i sent "coherents" amb els seus valors.

Aura i Ricard Balasch són una parella que ve de la Seu d’Urgell. De joves se’n van anar a estudiar Barcelona, tot i que fa alguns anys es van mudar a Argentona (Maresme). L’Aura veia la localitat com una ciutat més segura i saludable per formar una família: respirar aire pur sense contaminació era una prioritat.

L’Aura explica que a Argentona mai s’avorreixen. Ara tenen dos nens petits i els porten caminant a l’escola. Recalca la importància que tinguin un pati escolar gran a l’aire lliure i no una terrassa dalt d’un edifici, com pot ser el cas a Barcelona. El parc els queda molt a prop i allà tots els nens es coneixen i es reuneixen per jugar després de classe. "És un ambient molt sa i si algun dia tenim un problema tenim gent al voltant que ens aprecia".

Explica que tant la muntanya com la platja els queden molt a prop i de vegades van al matí a una i a la tarda a l’altra. "La nostra qualitat de vida ha augmentat de manera molt positiva", valora. Recalca l’elevat preu dels pisos a Barcelona: "Aquí la vida tampoc és barata, però pel mateix preu d’un lloguer senzill a la ciutat pots tenir una casa amb un petit jardí".

Crear amb calma

Neus de Edelweiss viu sola en un petit pis a Vilaller (Alta Ribagorça), on té un negoci de joieria. Malgrat viure aïllada del bullici de la metròpoli, sempre s’ha considerat una persona molt urbanita. Criada a Lleida, va fer el seu primer trasllat important a Londres i més tard se’n va anar a Barcelona.

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

A la capital catalana va decidir dedicar-se al que sempre havia somiat: ser joiera i vendre les seves creacions de forma ambulant. Se’n va anar a Menorca a estudiar, on admet que tot li va ser molt fàcil "gràcies a la calma". "Era un lloc petit, una escola reduïda, en un entorn natural".

Després va tornar a Lleida, però amb la pandèmia es va adonar que havia de reinventar-se de nou en un lloc més petit per poder crear amb tranquil·litat. Ara viu al poble de Vilaller (505 habitants), és feliç amb el que fa i té "les ganes d’anar a ciutats grans per vendre joies".