Els pressupostos de Barcelona superen el primer tràmit

Els comptes per al 2024 van passar ahir l’examen de la Comissió d’Economia amb els vots del PSC, ERC i els Comuns. El pròxim 22 de març aniran al ple.

Els pressupostos de Barcelona superen el primer tràmit

TONI SUST

3
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

Els pressupostos de Barcelona per al 2024 van superar ahir el seu primer tràmit al ser aprovats inicialment en la Comissió d’Economia. La frase sona senzilla, però per arribar-hi han sigut necessaris més de quatre mesos i converses –perquè tots han negat negociacions– entre els grups. Per ara només han donat resultat amb un interlocutor: el pacte ERC-PSC ha proporcionat al govern de Jaume Collboni el sí republicà a aquesta aprovació inicial, que per si sol no garantia que prosperés.

Els comptes salten la seva primera barrera gràcies al vot favorable dels 10 regidors del PSC, els 5 d’ERC i els 9 de Barcelona en Comú, és a dir, amb el suport dels 24 regidors que formen l’hipotètic tripartit d’esquerres, que constitueix una de les possibles fórmules de govern. Però el vot dels Comuns és prestat, temporal, "l’última oportunitat", segons va recalcar la portaveu del grup i extinent d’alcaldia Janet Sanz. Junts, el PP i Vox hi van votar en contra.

Ara els pressupostos entren en un període de 15 dies d’exposició pública i aniran al ple del 22 de març, i allà prendran un d’aquests dos camins: o l’aprovació definitiva o la via d’una qüestió de confiança. La primera és possible si hi ha acord tripartit; la segona, si, com sembla, els socialistes i els comuns no tanquen aquest pacte.

"Tornem a... Presentem el pressupost per al 2024", es va corregir el tinent d’alcaldia d’Economia, Jordi Valls, que va exposar de nou els detalls del projecte a l’iniciar-se el debat. Són els comptes més elevats de la història, amb 3.800 milions d’euros. El regidor d’ERC Jordi Castellana va defensar l’aliança amb el PSC com una mostra d’aposta pel "què" a favor de la ciutadania: "Hem sortit de la nostra zona de confort".

Per Junts, Ramon Tremosa va afirmar que el projecte no ha canviat, de manera que tampoc ho han fet les diferències del seu grup amb la iniciativa, i va acusar el govern de Collboni de fingir una voluntat d’acord que no és real: "Es descobreix ara que el PSC no ha volgut pactar mai amb Junts". Valls li va advertir després que el govern continua comptant amb Junts per discutir el projecte pressupostari.

Tremosa va llançar un enfilall de dards als seus rivals: "Collboni ha sigut tres vegades candidat, no ha guanyat mai les eleccions, corre el risc de ser una Colau bis. Al PP, dir-li: ‘Disfrutin el que han votat’, amb la seva ‘abans vermella que trencada 2.0’. I a ERC, recordar-li que ha passat de 10 a 5 regidors fent d’escolà del PSC. Tant de bo no continuïn en aquesta línia". Sanz va insistir que aquesta és "l’última oportunitat" que Barcelona en Comú dona al PSC de pactar un govern d’esquerres, i va advertir que el seu grup votarà no el 22 de març si aquest acord no es dona. "No volem ser el soci petit", va dir, ni "tancar miniacords" ni "fer de comparses", va proclamar Sanz en al·lusió al paper d’ERC pel seu pacte amb el PSC.

Última oportunitat

Notícies relacionades

L’intercanvi entre la portaveu dels Comuns i Valls va estar marcat per la distància entre les parts. En el to de Sanz semblava endevinar-se el malestar del que se sap rebutjat. En el del tinent d’alcaldia, el de qui creu tenir motius per a aquest rebuig. Sanz va insistir que per als Comuns el ple del 22 de març és una data límit: "Fa vuit mesos que estem sense pressupost ni majoria. 248 dies sense rumb i sense saber quin és el model de ciutat que defensa Collboni. És una greu irresponsabilitat. Barcelona no es mereix aquesta pèrdua de temps. Els donarem l’última oportunitat. Sé que per a vostè és una sorpresa, perquè no és fruit de la seva feina".

Valls li va precisar que ell està per la feina de la negociació pressupostària i va assenyalar la distància amb Barcelona en Comú: "Un pacte no és tan sols les polítiques públiques en les quals puguem estar d’acord, també hi ha intangibles, que són el compromís i la confiança. Probablement, la confiança no la tenim". Ángeles Esteller, del PP, va assegurar que en els pressupostos de Collboni "es veu la cara d’Ada Colau", perquè no suposen un canvi d’etapa, i Vox els va desqualificar per continuistes, i va culpar els populars d’haver propiciat aquesta situació al facilitar la investidura.