La gran mola de formigó de l’edifici Estel es comença a vestir de vidre

La versió arquitectònica de la transformació en cigne d’un dels aneguets lletjos de l’Eixample barceloní es viu per fi a l’edifici Estel, més conegut com l’antiga seu de Telefónica de l’avinguda de Roma. Aquests dies, les grues ballen sense parar amb l’inici de l’envidriament de les façanes del bloc principal, de 14 plantes, que necessitarà unes 1.500 peces només a la cara més alta. El ritme de l’obra, que a partir d’ara entra en les fases més agraïdes, fa que els seus artífexs considerin que l’enorme reforma podrà estar acabada a finals del 2024, després de llargs anys de paciència veïnal per veure ressuscitada la finca.

L’edifici Estel suma més d’una dècada d’inactivitat des de la mudança de Telefónica al Fòrum. El seu lamentable historial comença amb la punxada de la bombolla immobiliària, que va fer encallar el projecte, i el consegüent abandonament, saquejos, ocupacions, incendis i altres contratemps. Els successius plans de reforma (i usos alternatius) es van frustrar fins que l’ajuntament va donar via lliure a la seva transformació en un modern i sostenible edifici d’oficines amb comerç i restauració als baixos. L’última xifra aportada és d’almenys 80 milions d’euros d’inversió, als quals se sumen els 120 milions que van abonar Bain Capital Credit i FREO a l’adquirir-lo a finals del 2021.

Els treballs es van reprendre ja entrat el 2022. Però va ser l’any passat, a l’obtenir per fi la llicència municipal d’obres, quan es va submergir en la gran mutació que comença a ser visible: d’una gran mola de formigó "hostil" a un edifici "amable, lluminós, integrat i que arrelarà" de nou al barri, assenyala a aquest diari Albert Blanch, soci fundador de l’estudi Blanch+Conca Arquitectura, BCA. Partint de les grans dimensions de la construcció projectada a principis dels anys 70 per Francesc Mitjans, fantasmagòriques al quedar reduït a l’esquelet de formigó, Blanch ha concebut un espai que es reconciliï amb l’entorn. Grans finestrals l’ompliran de llum, tant el bloc alt que dona a l’avinguda de Roma com la planta baixa més set, al qual s’accedeix pel carrer de Mallorca i que per la seva alçària està més integrat en la fisonomia del districte.

Espais flexibles

A més dels 49.500 metres quadrats d’oficines, sota terra avancen també més de 20.000 metres subterranis distribuïts en quatre plantes, on s’ubica l’aparcament. Però després de mesos d’obres amb l’edifici buit, s’ha entrat ja en la fase de revestir-lo amb la seva nova pell, de vidre. A la façana més gran, amb una estructura d’estil tribuna, s’estan muntant unes 1.500 vidrieres (entre les frontals i les laterals de cada finestral), que il·luminaran les oficines modulables del futur Estel.

Blanch recorda que el barri de la Nova Esquerra de l’Eixample té moltes oficines, però la majoria molt obsoletes, així que el rutilant edifici Estel, coronat per un gran terrat mirador a la planta 14 i amb molta vegetació a les seves moltes terrasses, serà un nou element de centralitat al barri. S’estima que allotjarà fins a 7.000 treballadors diaris, una xifra que dinamitzarà també el comerç de la zona, que va patir molt amb el tancament de la seu de les telecomunicacions i el posterior declivi del bloc. Cal recordar que fa només un parell d’anys s’esllanguia custodiat per algun guàrdia de seguretat mentre una parella de sensesostres malvivia en una de les entrades durant molts mesos.

En l’actualitat hi treballen entre 250 i 400 operaris, depèn del moment, per portar a terme la faraònica reforma, detalla l’arquitecte, que assegura que s’estan complint els terminis previstos i que si no hi ha contratemps l’obra culminarà a final d’any. Aleshores comptarà amb dos auditoris d’alta tecnologia i espais multiusos al soterrani; un gran vestíbul a triple altura que realça les estructures en creu de formigó dissenyades per Mitjans, així com botigues i restaurants; espais modulables per a oficines a partir de 1.000 metres quadrats fins a la setena i que poden arribar a 5.000 metres; terrasses, espais flexibles de treball, cafeteria i zones de reunions a la vuitena. Més i més oficines, ja panoràmiques, fins a la tretzena. I a dalt, el terrat de la catorzena, on destacaran terrasses enjardinades i vistes a la ciutat de 360 graus.

Comercialització en marxa

La memòria del projecte contempla també un gimnàs amb classes dirigides, sala de jocs, centre mèdic, sala de lactància, sala de relax, pati enjardinat privat i un disseny biofílic que integra elements de la naturalesa en interiors i exteriors, plaques solars ocultes, 12 ascensors i moltes coses més.

Presumeixen també que el 75% de l’estructura interior s’ha pogut reutilitzar, tot un estalvi de carboni en comparació amb una nova construcció, que serà energèticament intel·ligent i obtindrà més d’un terç de les seves necessitats d’electricitat a través de les plaques solars.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

A més dels gairebé 2.000 metres quadrats de serveis, hi destacaran els 1.500 metres de comerç a la planta baixa. El dossier corporatiu indica que es tracta d’un barri "de primer nivell", amb restaurants pròxims amb estrella Michelin, hotels de qualitat i atractiu tant per a residents com per a turistes. En aquesta planta s’ofereixen espais diàfans de 188 a 472 metres quadrats de sostres molt alts en el que serà una zona oberta de gastronomia, botigues i passeig.

La urbanització de la vorera podria coindicir, a més, amb el projecte pendent de remodelació de l’avinguda de Roma fins a l’estació de Sants, que sens dubte donaria encara més ales a la zona.