La T-Mobilitat va donar una estirada a l’absorbir les targetes més utilitzades

Després de set anys d’espera, el viatger del transport públic ja disposa d’una targeta que no s’introdueix a cap ranura, com a pas previ a què tot el sistema sigui accessible a través d’ella o del mòbil

La T-Mobilitat va donar una estirada a l’absorbir les targetes més utilitzades

·

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els lectors més veterans recordaran les targetes de metre i bus dels anys 80, aquelles T-10 que en la part posterior portaven impresos resultats de Jocs Olímpics pretèrits. La màquina validadora tallava físicament el títol fins a esgotar-lo, tot i que els més astuts enganxaven amb zel les dents que recollien del terra (més tard es va posar un cistell de plàstic i ja va ser impossible) per poder simular una entrada legal. Després vindria la publicitat, amb aquells 2x1 en empreses de menjar ràpid. El 2023, si el viatger ho desitja, la targeta es porta al mòbil i ja no s’introdueix a cap ranura. No ha sigut fàcil –set anys de llarga espera... – però el camí cap a la T-Mobilitat sembla ara imparable. L’últim pas ha sigut l’eliminació del cartró tou i la banda magnètica en alguns dels títols més utilitzats, com la T-usual, la T-casual, la T-grup i la T-familiar. Podran utilitzar-se fins al 30 d’abril, però a partir de llavors s’integraran a la T-Mobilitat.

Pagament per distància

En un futur per determinar, tot el transport públic estarà ficat en una sola targeta. O al telèfon. Ja sigui metre, bus urbà i interurbà, tramvia o tren. Però també els serveis de sharing, amb la idea que tota la mobilitat dels ciutadans es pugui gestionar des d’un mateix suport. L’objectiu està molt clar: deixar enrere l’embolic actual, en el qual cada operador té els seus títols propis, i que el viatger ho tingui tot més a mà, més comprensible i més econòmic. Perquè la meta, a més de simplificar el sistema, és que l’usuari pagui per la distància recorreguda (adeu a les corones metropolitanes) i se li pugui bonificar en funció, no només de la seva condició econòmica i social, sinó també per la seva fidelitat. Més viatges, menys pagues.

Les targetes de cartró tou i banda magnètica que s’introdueixen a la ranura per ser validades deixen pas a les de cartró una mica més dur i amb xip (a més de recarregables, amb un cost addicional de 0,50 euros en el moment d’adquirir-les per primera vegada), que obren les portes a l’acostar-les al lector de la T-Mobilitat. Pot semblar un canvi molt subtil, però en el fons és un clar missatge perquè la gent es passi directament al format definitiu, el que quedarà, ja sigui al mòbil (per ara, Android) o el titulo de plàstic. Aquest mateix trànsit ja el va fer al març la T-jove.

El 30 d’abril, les màquines expenedores de bitllets deixaran de vendre aquestes targetes. A finals de novembre, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va dir que això passaria el 15 de gener, però a la vista que els viatgers prenien les coses amb molta calma i que hi havia més dubtes que certeses, va decidir ampliar el termini un mes i mig, fins al 29 de febrer. El 29 de desembre, no obstant, es va anunciar un nou ajornament fins al 30 d’abril.

La T-usual de cartró té un disseny específic que requereix el DNI en el moment de la compra, ja que es tracta d’un títol personal i intransferible. Quan s’esgoti, només es podrà recarregar amb la mateixa T-usual. Per a la resta de títols que fan ara el canvi (T-casual, T-familiar i T-grup) es permetrà la recàrrega de diferents títols, però només u cada vegada. O sigui, que quan s’esgoti el que s’hagi elegit, el viatger podrà repetir targeta o posar una altra de diferent, però mai dos al mateix temps.

Plataforma integral

Aquest diari els explicava a principis de novembre que el Govern aspira a estrenar la seva plataforma pública de serveis de mobilitat a finals de 2025, una aplicació que permetrà planificar, reservar i pagar desplaçaments porta a porta per tot Catalunya, gràcies a la base de dades de la T-Mobilitat.

Per arribar a aquest punt és necessari que tot aquest trànsit de títols de transport cap al suport únic hagi acabat. Amb el que està previst per a les pròximes setmanes, només quedaran en cartró magnètic el bitllet senzill, els títols socials de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (com la T4 per a persones grans) i les targetes pròpies dels diferents operadors..

Noves targetes

T-mobilitat /

MANU MITRU

l La màgia d’internet és que els lectors decideixen quins temes consideren més interessants. Sens dubte la mobilitat és una de les seves prioritats i aquest 2023 s’ha interessat moltíssim per l’adeu a les targetes de metro tradicionals amb banda magnètica. La T-mobilitat arriba als abonaments més utilitzats, la T-usual i la T-casual, amb un format nou de cartró contactless i recarregable. Ha sigut notícia aquesta tardor i ho continuarà sent el 2024.

Cas Tersa

Tersa /

ZOWY VOETEN

Part imprescindible de la tasca periodística és indagar. I una de les investigacions més exhaustives d’aquest any a EL PERIÓDICO ha sigut el Cas Tersa. Els gasos contaminants que emet la incineradora de residus del Besòs, estudiada amb lupa per la Fiscalia, veïns i premsa. Una dotzena d’articles han destapat milers de dades errònies en informes oficials i llacunes en els mecanismes de control públics.

La sorpresa de Collboni

Collboni /

MANU MITRU
Notícies relacionades

El desplegament informatiu més gran de l’any a la secció Gran Barcelona han sigut les eleccions municipals del mes de maig passat. Uns comicis que han portat relleus polítics cridaners, com Jaume Collboni (PSC) a l’alcaldia de Barcelona en substitució d’Ada Colau (Barcelona en Comú). O el retorn de Xavier García Albiol (PP) a Badalona, amb majoria absoluta. Aquesta setmana s’han complert set mesos dels comicis del 28M amb la vista posada en el 2024, un any que serà decisiu per encarrilar el mandat. 

Bicing expandit

Parada d'AMBici /

JORDI OTIX

Una notícia clau per als veïns de la Gran Barcelona real, la que no es regeix per les fronteres administratives, ha sigut el debut del bicing metropolità, l’AMBici. Va començar a rodar el gener en sis municipis, amb més de 600 bicicletes i 55 estacions. Avui ja arriba a 13 ciutats, i abans de febrer del 2024 sumarà també les localitats de l’Hospitalet i Sant Adrià de Besòs.