El celler Cal Pep, a un pas del tancament

Griselda López fa 13 anys que està al celler Cal Pep, al carrer de Verdi, un bar gairebé centenari –va ser fundat el 1937– que ara està amenaçat de tancament perquè una part del local no està contemplat legalment per al seu funcionament. la Griselda, que va advertir del seu cas mitjançant una carta enviada a EL PERIÓDICO, va néixer a Valladolid i té 43 anys, 16 dels quals vivint a Barcelona i cinc a Gràcia. Explica que és comú que la gent pari a mirar el celler i li digui que bonic que és. I és cert que n’hi ha prou amb passar-hi una estona per veure com passa algú i s’atura a mirar el comerç.

A les parets, una decoració molt barrejada: una col·lecció de cendrers, fotos del Barça, i també de l’Espanyol, una placa en record de la victòria a la Lliga de la temporada 73-74, la del Cruyff jugador, imatges de corrides de toros i també cartells de pel·lícules de culte, com el d’El setè segell, d’Ingmar Bergman, que porta imprès com a reclam publicitari: "Ara en versió original íntegra sense manipulació censorial ni religiosa dels diàlegs".

La dona explica que no podrà mantenir el local en funcionament si perd la part amenaçada, que és la meitat de l’establiment i que, recalca, ha funcionat com a bar durant quatre dècades. El problema és que la conseqüència de la limitació és que l’aforament és ara, segons va determinar l’ajuntament, de només 18 persones. Xifra, diu, insostenible perquè el negoci continuï obert.

L’origen

Tot va començar durant la pandèmia. La Griselda té una llicència C1, que, remarca, li permet entrepans freds i tapes. En el context de la reducció de l’activitat per les restriccions de la crisi sanitària, es va posar a cuinar menjar calent. No va trigar a denunciar-la una veïna per l’olor del menjar, cosa que va portar a una inspecció municipal. Quan va arribar la inspecció, la cuina havia sigut retirada, i ella admet que no tenia cap altra opció, però els ulls del consistori ja s’havien posat sobre el local.

Retornada de nou a l’activitat habitual, els tècnics van advertir una circumstància anòmala: de la meitat del local cap a dins, allò està previst legalment com un magatzem, no com a part del bar. I que durant 40 anys hagi sigut també part ocupada per la clientela no ha variat res.

La via per normalitzar aquest incompliment seria ampliar la llicència, però a l’ajuntament li han dit que aquesta possibilitat no existeix. Si bé no l’han obligat a prescindir d’aquesta part del celler, sí que li van acotar l’aforament a la xifra citada. "És una agonia per a mi dir a la gent que no pot entrar", afirma. No només perquè posar-se a comptar és complex, sinó perquè amb aquest número de gent no surten els comptes: "Si m’obliguen a fer això ho deixaria, molt a desgrat".

La Griselda porta el celler des de fa set mesos, i està previst que ben aviat sigui la titular del negoci. El va fundar el Pep, el que dona nom al local. Després el va assumir el seu fill, el Sergio. Després, el pare de la Griselda, que ara està a punt de retirar-se.

La veïna que la va denunciar per l’olor del que cuinava també ho ha fet per soroll, i en aquest punt López té clar que ha d’insonoritzar el local, i calcula que la inversió serà d’11.000 euros. Està disposada a fer-la, però insisteix a reclamar una solució de l’ajuntament apel·lant a les dècades que fa que el celler funciona com està. Diu que ara porta millor la tensió que li genera la situació. Des que va començar el conflicte amb el consistori ha perdut 11 quilos.

Dos expedients

Notícies relacionades

La Feria de Abril afirma ser aliena al tiroteig mortal al Besòs

Luigi Salmoiraghi: "La qualitat de vida de BCN supera la d’altres capitals"

Preguntat pel cas, l’ajuntament informa que consten dos expedients sobre el local arran de queixes veïnals causades per soroll, havent-se constatat que ha incomplert la normativa acústica. I que es va instar el celler a fer millores. El segon expedient és per "deficiències a la instal·lació", sense precisar, que encara estan per reparar.

La Griselda viu a prop del celler, que obre cada dia de 7.30 a 15.30 i de 18.00 a mitjanit. "Tenim clientela de tot tipus. L’avi del cigaló, paletes, professors, empleats de l’ajuntament", repassa. A la tarda i a la nit, una clientela més jove, que sol asseure’s a la part afectada per la falta de llicència. "Em sembla molt injust que vulguin que tregui mig celler perquè no es va legalitzar fa dècades. El que vull és que un lloc centenari segueixi endavant", conclou.