Atropellaments al metro de Barcelona: una vintena a l’any amb més d’un 70% de supervivència

El metro de Barcelona té constància de 126 atropellaments des del 2019 fins a mitjans de setembre del 2023. Molt pocs són «accidents», en l’argot que utilitza la companyia per definir imprudències i caigudes. Gairebé nou de cada deu (el 87,69%) consten com a «voluntaris», és a dir, persones que han saltat a la via de manera intencionada per treure’s la vida. En les dues categories, la gran majoria de víctimes no moren: la taxa de supervivència arriba al 73,7% en els últims cinc anys i puja a un 77,9% si s’exclou l’any en curs per no ser una anualitat completa.

Fonts de TMB apunten que la força centrípeta que exerceix el tren al forat de les andanes d’estació sol empènyer les víctimes cap a un lateral en comptes d’arrossegar-les de cara. Per això, rarament els atropellaments són mortals, sinó de gravíssimes conseqüències. Davant el tabú social que encara envolta les morts per suïcidi, l’operadora segrega les dades com a missatge de prevenció: els testimonis de supervivents han fet possible conèixer el penediment de moltíssimes víctimes després d’haver-se llançat.

Les dades fluctuen bastant i deixen una mitjana de 25 casos anuals aquest lustre. En els primers nou mesos d’aquest 2023 han tingut lloc 16 atropellaments, dos d’aquests accidentals. L’any passat n’hi va haver 23, amb un sol cas no «voluntari». El 2021, un any difícil en salut mental després de la pandèmia, la xifra va pujar a 37: 6 accidents i 31 suïcidis. L’any del confinament va caure el total a 18 (4 accidents). I l’exercici d’abans de la pandèmia van ser 32, dels quals 30 van ser suïcidis.

En els últims cinc anys consten 85 persones ferides per intents de suïcidi al metro i 26 persones mortes. En canvi, els accidents són causants de dues úniques morts i 13 víctimes no mortals.

Metro i tren

Segons les estadístiques de l’INE, el 2022 van morir 576 persones a Catalunya per suïcidi. Els casos a instal·lacions ferroviàries són minoria, però en certa manera són més visibles per la seva repercussió en persones alienes a l’entorn de la víctima. A tall de comparació, a l’extensa xarxa de vies de tren a Catalunya, segons dades de Renfe del mes passat, han tingut lloc 52 atropellaments des de començament d’any. L’anterior en van ser 58.

Entre el 2019 i el 2023, la xifra oscil·la entre 40 i 58, la majoria suïcidis també. No obstant, l’històric de dades de la companyia mostra que Catalunya concentra el 60% dels atropellaments de tota la xarxa estatal, un percentatge que desconcerta els experts i que no sembla tenir una sola causa clara.

Afectació per al conductor

Afectació per al conductorTant al metro com al tren, a més de l’afectació al servei –aturada de la línia, retards, freqüència de passada, etc.– i l’impacte psicològic per als passatgers testimonis d’un suïcidi, és important destacar el trauma que suposen els atropellaments per als conductors. Des del 2016, l’operador ferroviari disposa d’un servei externalitzat de prevenció psicològica que funciona de 9 a 21 hores els 365 dies de l’any.

TMB compta també amb un servei d’atenció psicològica per als conductors de metro que viuen alguna situació de crisi, en especial un atropellament. També des del 2016, abans l’atenció era ad hoc a casos concrets. Aquesta unitat «garanteix l’assistència d’un professional de psicologia les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any», indica TMB a aquest diari. La primera atenció arriba en els 90 minuts posteriors al fet potencialment traumàtic: «Els experts apunten que els primers minuts són crucials per a una correcta recuperació».

Després, a les 72 hores, reben una segona atenció presencial, i finalment, una tercera als 18 dies si és necessària. Com a complement, dues trucades de seguiment a les 48 hores i als 7 dies de l’incident. El servei facilita als conductors «un conjunt de tècniques que mitiguen la cronificació de l’impacte rebut», sintetitza la companyia. A més els comandaments intermedis reben formació per prestar primers auxilis psicològics.

Aquest diari va relatar el 2018 l’experiència d’un conductor que ha viscut vuit atropellaments al comandament d’un comboi del metro, una xifra insòlita en la plantilla que va fer que necessités molta ajuda psicològica. «Veure una persona tirar-se és molt dur», conscienciava, al defensar que es parli del suïcidi obertament per poder prevenir-lo.

Eines per a una conversa que salva vides

Clara Rubio, presidenta de l’Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi i a més supervivent, recomana diverses estratègies per abordar situacions de risc imminent a entorns ferroviaris. D’entrada, bona formació per als treballadors de les estacions: «Són qui primer pot identificar una persona amb una conducta inhabitual i acostar-s’hi a parlar; arribarà sempre abans que els serveis d’emergència». «Cal oferir eines per tenir aquesta conversa, perquè, si no, és natural tenir por a no saber què dir o a empitjorar la situació», explica.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

També assenyala «punts negres» detectats a tota la geografia catalana on hi ha més incidència de temptatives per vies de tren de fàcil accés. «No s’està invertint per reduir aquesta mortalitat», lamenta. D’altra banda, aconsella reforçar «l’acompanyament posterior a les víctimes supervivents i el seu entorn familiar per evitar repeticions».

Finalment, recorda la bona experiència d’una campanya al metro de Barcelona que difonia missatges de prevenció i el telèfon 900.925.555 d’ajuda les 24 hores. Els dies que es va portar a terme van pujar les trucades: «Potser valdria la pena algun tipus de presència permanent». I és que la presumpta determinació de les víctimes no és absoluta com sovint es creu, al contrari: «La conducta suïcida és molt complexa. En els moments previs sempre hi ha una ambivalència i consideres diverses alternatives per escapar del gran dolor emocional que sents». El repte de la prevenció, conclou, sempre és establir vincle a través de la possibilitat alternativa que propicia l’instint de supervivència.