L’assalt de grafiters a l’L5 del metro de Barcelona es va forjar fora d’Espanya

L’assalt d’un nombrós grup de grafiters a una estació de l’L5, el 10 d’octubre, és la demostració més evident de fins a quin punt aquesta pràctica vandàlica ha evolucionat en els últims anys. Ho sap TMB, ho saben els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana i ho viuen els responsables de la seguretat del metro, que solen ser els primers a intervenir quan hi ha un avís. Anys enrere, el perfil podia ser el d’un nano d’entre 17 i 20 anys que passava de les bretolades clàssiques a pintar trens. Un salt important que es traduïa més en ‘tags’ (firmes) que en dibuixos elaborats. Solien anar en grups de tres, màxim cinc, i actuaven molt de pressa. La cosa ara és molt més sofisticada. I internacional, perquè el grup que va entrar a l’L5 acollia persones de diferents països. I de fet, l’organització de la incursió es va forjar en un país del centre d’Europa.

Les bandes juvenils de principis de segle podien tenir, en el súmmum de la sofisticació, un amic que s’encarregava de la vigilància. A l’advertir la presència de personal del soterrani, feia un crit i marxaven tots corrents. El perfil l’aporten un parell de membres de seguretat del metro de Barcelona consultats per aquest diari, que, malgrat aquest vandalisme, continuen denunciant que el «veritable problema» que tenen a la seva feina diària són «les baralles i la violència» dijous, divendres i dissabte a la nit. «Quant als grafiters, ara parlem de persones més grans, que venen de tot arreu. I molt més organitzades. Expliquen que es troben portes rebentades, cosa que requereix «eines especials» i càmeres de seguretat vandalitzades.

Com els surfistes

Això mateix va passar el 10 d’octubre quan més de 60 persones es van colar a l’estació de la Vall d’Hebron, final de la línia 5, amb l’objectiu de pintar el nou model 7.000 del metro de Barcelona, que va començar a circular a mitjans de març a l’L3. Cinc d’ells van ser detinguts. Es tracta d’anar guixant, com el surfista que ja ha cavalcat onades a Maverick (Estats Units), Superbank (Austràlia), Jeffreys Bay (Sud-àfrica, compte amb els taurons), però li falta Teahupoo (Tahití) i Pipeline (Hawaii). El mateix amb el metro: he pintat a Berlín, Londres i París, però em falta Barcelona. «Aquí, a més –assenyala una persona que coneix bé el món del grafiti–, les multes són de riure i és molt més fàcil entrar a les estacions i tallers que en altres ciutats». Ara, però, assegura un grafiter consultat per aquest diari, els Mossos tenen una unitat d’investigació destinada a ells, amb la qual cosa la reincidència els comença a complicar les coses.

La Carolina solia pintar trens, però ara ja no ho fa. Com suposareu, no es diu Carolina, però al ser un món tan petit, aquesta grafitera sol·licita l’anonimat. En conversa amb aquest diari, explica que la quedada del dia 10 no es va organitzar a Barcelona. Ni tan sols a Espanya. Tampoc era la primera vegada que operaven, ja que l’any passat van fer el mateix en una altra gran ciutat europea. «Tot es fa partint de coneguts de coneguts de coneguts..., es crea el grup, es presenta la proposta i es porta a terme, no té gaire secret».

L’impuls de pintar

El que sí que és cert és que mai abans s’havia forjat una incursió tan nombrosa. «S’havien fet tres trens alhora, però quatre..., no és cap bogeria, però no és gens habitual». Aquesta aficionada a l’art urbà assegura que el fet que cada vegada hi hagi més seguretat i més càmeres fa que «l’impuls de pintar i de fer accions com aquesta sigui més brusc».

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Després hi ha el tema de la violència. Pel que sembla, explica el personal de seguretat de TMB, un dels seus companys va ser agredit en l’assalt massiu a l’L5. «El van pegar, no li van fer mal, però li van treure la defensa, l’armilla...» Abans els grafiters eren més previnguts i el fet de passar desapercebuts formava part del joc. «Que d’ells només en quedés la firma al tren», aporta un altre expert en la matèria. «Ara ha desaparegut la subtilitat del grafiter, d’entrar i sortir sense fer soroll. Els és igual i si cal agredeixen o llancen pedres». La Carolina, en canvi, afirma que hi va haver èpoques pitjors, «de més baralles amb els de seguretat». Però que quedi clar que la violència l’apliquen persones que en cap cas ens representen», afegeix.

Un vigilant explica que dimarts també es va produir una nova entrada a l’L5 del metro. «Ens van dir que fins i tot havien vist un dron volant», assegura. El control de l’entorn és una altra de les novetats. Explica que ja han après a identificar els observadors. «Són nanos que porten dessuadora amb caputxa, motxilla i una gorra. Es posen a estudiar els accessos, les andanes, tot. És clar que ara planifiquen molt més que abans». I després hi ha la tecnologia associada als esprais. «Abans feien molta pudor i si es quedaven pintant en una parada, el pas del tren movia l’aire i t’arribava el tuf. ¡Però ara ja els fan sense olor!