Així serà el nou bar Pinotxo a Sant Antoni: el seu disseny, el seu menjar i les seves novetats

La seva dona María José (a la barra i al timó de les postres), el seu fill Dídac (a la cuina i a la barra), ell mateix (als fogons des de la mort del seu germà Albert) i el fidel Xavi (també a la barra) reprendran la seva rutina laboral i gastronòmica on la van deixar el 21 de gener. Llavors van tancar el seu bar de la Boqueria per unes setmanes a causa de les obres de pavimentació del mercat, i gairebé un mes després es van assabentar que no podrien tornar a la seva feina perquè Juanito havia decidit vendre la concessió de l’icònic bar a un empresari amb altres negocis al mateix mercat i a la Rambla.

Crisi i remuntada

Es va iniciar així una mediàtica i trista crisi familiar que va fer un tomb inesperat amb la mort de Juan Bayén amb 88 anys i un comunicat dels seus advocats en el qual s’al·ludia a una disputa familiar per les regnes del negoci. El difunt, anomenat des de sempre Pinotxo, va voler vendre el negoci i la marca, però els seus nebots (amb qui va formar una societat fa dues dècades) en van quedar al marge. Els tribunals dictaran el capítol final de la història, però de moment el que Juanito va liquidar van ser les parades per estar al seu nom (una cedida anys enrere per la mateixa mare del Jordi –i germana del Juan– per unificar les parades familiars). Per contra, el Jordi va registrar la marca fa uns anys, al descobrir que estava desprotegida i donant per fet que la mateixa estirp continuaria molts anys a la Boqueria.

Aquest últim punt és clau per entendre que el nou Pinotxo que està a punt d’obrir a Sant Antoni lluirà el segell de sempre, l’equip i la carta, tot i que en un nou escenari. Els representants legals de Bayén miren d’invalidar aquest registre perquè el nom es quedi a la Boqueria, com voldria el nou titular per l’atractiu comercial que suposa, malgrat que el negoci que allà queda ja tingui poc a veure amb la trajectòria anterior. De moment, l’únic rètol l’encapçalarà Asín.

Nou mesos després, la família afronta el repte de remuntar el bar en un nou barri. Han tingut temps per passar de l’estupefacció a la tristesa, la impotència i la resiliència, confessen. Han estat a l’atur i han tingut perspectiva per decidir els seus passos. «L’espai de Sant Antoni va aparèixer quan miràvem locals per tot arreu. Va ser com un vestit a mida», diu el Jordi feliç i una mica nerviós «per les expectatives» generades al seu voltant. «La gent és la que ens ha empès a reobrir, ens han fet voler tornar a fer el mateix que havíem fet sempre», relata a peu d’obra.

¿Com serà el nou bar quant a disseny? Ocuparà quatre parades i part del seu espai s’utilitzarà com a petita ‘terrassa’ integrada al lineal. Per millorar la funcionalitat, l’equip d’arquitectura i interiorisme d’Untaller, que ja va projectar la reforma del Pinotxo de la Boqueria, fa uns anys, ha invertit l’estructura del nou bar, del qual abans va ser titular Maria Masclans, de la bacallaneria del mateix nom. Al ressituar la cuina a un costat, i portar els tamborets i les taules a l’extrem dret, aquests queden al costat d’una de les entrades ‘estrella’ del mercat, a la confluència d’Urgell amb la ronda de Sant Antoni i Tamarit. Un enclavament cridat a facilitar el tragí de comensals.

Jornada una mica més llarga

Acer, fusta i corian seran els seus materials clau, per fer-lo atractiu i còmode, explica Asín. Però sap que la clau estarà en la gastronomia. «La gent espera que tornem amb el mateix», clama. «Continuarem fent el de sempre, que és la cuina de producte, de la màxima qualitat», afirma, amb els seus preus habituals. És aviat per decidir si en el futur incorporaran nous plats, però de moment la seva carta alinearà tant els ‘hits’ imprescindibles (tripes, cap i pota, estofat, cigrons Pinotxo, xipirons amb mongetes...) juntament amb els habituals plats de temporada. Abans comprava a la Boqueria, ara ho farà sobretot al seu nou mercat, però sense renunciar als seus millors proveïdors, afegeix.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Una de les novetats serà l’horari de Pinotxo. Al seu antic emplaçament abaixaven la persiana després dels dinars, però el mercat de Sant Antoni obre de 8.00 a 20.30, de dilluns a dissabte, així que estan estudiant fins on allargaran la seva jornada. Sí que saben que els seus fogons arrencaran poc després de les sis del matí, per tenir-ho tot a punt per als addictes a l’esmorzar de forquilla.

Falta veure si exerciran de flautistes d’Hamelín atraient una reguera de turistes que seguiran la seva pista fins a Sant Antoni, on, malgrat els presagis d’alguns, la reforma del mercat no el va convertir en un parc temàtic. La família creu que tornaran els incondicionals, els veïns del barri i també els viatgers, perquè «el turisme arriba ja a tot arreu». Però possiblement els barcelonins siguin els principals beneficiats.