Sis anys després
La Urbana fa autocrítica sobre el 17-A a Barcelona i aclareix la notícia falsa del franctirador: «Eren dos lampistes»
«Estàvem auxiliant les víctimes a cinc metres del vehicle, que podria haver explotat», reconeix el cap d’Emergències del cos local
Les víctimes del 17-A es desmarquen de l’homenatge a Barcelona amb 6 minuts de silenci
La víctima del 17-A que es va posar a salvar vides a la Rambla: «L’atemptat ha quedat oblidat»
La Generalitat estudia reobrir l’oficina de víctimes del terrorisme, tancada fa una dècada
MULTIMÈDIA | Ripoll, una ciutat i dos mons enfrontats, sis anys després del 17-A
El cap de la Unitat de Reforç d’Emergències i Proximitat de la Guàrdia Urbana de Barcelona, l’intendent Jordi Guerrero, ha fet autocrítica de l’actuació dels agents de la policia local durant l’atemptat del 17 d’agost del 2017 a la Rambla de Barcelona i diu que haurien d’haver protegit l’entorn abans d’auxiliar.
«La primera reacció va ser el factor humà. Allà teníem la furgoneta que va atropellar les víctimes i no sabíem el que hi havia dins. Estàvem auxiliant les víctimes a cinc metres del vehicle, que podria haver explotat, quan en realitat hauríem d’haver sigut capaços de fer cercles de seguretat, protegir l’entorn i, a partir d’allà, començar a auxiliar», ha explicat en una entrevista d’Europa Press.
Sobre l’impacte psicològic que va causar l’atemptat als agents, ha assegurat: «És evident que som persones. La primera reacció i el primer xoc t’ho enduus, malgrat que estiguis entrenat amb situacions d’estrès. No hi ha res més estressant que algú que t’estigui demanant ajuda i que hagis de seleccionar entre ajudar-lo o anar-te’n a fer una altra cosa per protegir la resta».
La notícia falsa del franctirador: «Eren dos lampistes»
També ha explicat que durant les hores posteriors a l’atemptat hi va haver molta confusió, i ha detallat que per la ràdio policial escoltava que hi havia tres restaurants amb ostatges i un franctirador a la ciutat, «que finalment va resultar que eren dos lampistes amb unes canonades».
Ha afirmat que, des del 2019, tota la plantilla de la Guàrdia Urbana té formació i «unes pautes mínimes d’intervenció» que permeten orientar el servei en cas d’atemptat o incident de múltiples víctimes intencionat. «El paper de la Guàrdia Urbana és ser-hi. Nosaltres hi serem sempre. Tenim un servei de prevenció que és el servei de proximitat que implica que les nostres patrulles estan sempre al carrer. Una de les primeres patrulles que acudirà i efectuarà la primera intervenció durant un atemptat terrorista serà de la Guàrdia Urbana», ha afegit Guerrero.
A més, amb el Protocol d’atenció a persones en incidents greus a Catalunya, que deriva del Pla d’emergències de Protecció Civil de la Generalitat, qualsevol agent de policia, independentment de quina policia sigui, pot activar un organisme de coordinació per convocar tots els cossos policials i serveis d’emergències en el cas que detecti algun incident.
Seguretat després de la reforma de la Rambla
Guerrero ha assegurat que la reforma de la Rambla comportarà que, en algunes zones, la calçada no estigui separada de la resta de la via i «sigui d’un únic nivell». A més, es va fer un pla de seguretat junt amb l’ajuntament per veure on posar els pilons de protecció i quins sistemes de videovigilància s’instal·len a la Rambla «per poder tenir cert control dels vehicles que hi entren i en surten», a més de tenir agents patrullant a peu a llocs emblemàtics de la ciutat.
«Amb aquests tres elements combinats i d’altres que puguin aportar tecnologies futures, puc assegurar que com a mínim tindrem una ciutat més segura», ha afegit Guerrero.
Més coordinació internacional
La Guàrdia Urbana de Barcelona s’ha introduït en projectes europeus d’assegurament d’espais públics, com el Secur’Cities, que es va fer en col·laboració amb la ciutat de Lió i va permetre introduir nous elements de protecció com podrien ser les barreres de contenció de vehicles i millorar els sistemes de videovigilància, entre d’altres.
També participen en dues xarxes internacionals: una d’aquestes, impulsada per les ciutats d’Estocolm i Londres, que es basa en un intercanvi d’experiències de ciutats que han rebut atemptats prèviament. L’altra, que forma part d’un projecte de la Unió Europea (UE), serveix per intercanviar experiències de detecció i prevenció de la radicalització violenta.
Guerrero ha posat en relleu l’intercanvi d’informació, la coordinació i la cooperació entre cossos policials, ja que els agents, amb el temps, s’han hagut d’adaptar a la gestió dels incidents amb múltiples víctimes.
Cooperació ciutadana «sense por del ridícul»
Notícies relacionadesL’intendent ha remarcat la importància de la col·laboració ciutadana per detectar conductes radicalitzades, i ha demanat que qualsevol persona que tingui una mínima informació s’adreci a qualsevol agent de qualsevol cos policial.
«No farem cas omís. La ciutadania ha de saber que amb tota la confiança i sense por del ridícul, qualsevol element, sospita o petit detall que sigui d’interès, ens el pot comunicar. ¿Hem d’estar en alerta 100% cada dia? No, perquè també hem de viure», ha assegurat Guerrero, que, no obstant, anima la població a transmetre les informacions que vegi d’interès.
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- EFEMÈRIDE El metro celebra 100 anys amb visites a estacions fantasma
- Ocupació La Generalitat es reforça amb 225 orientadors laborals per reduir l’atur
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Estrena aquest diumenge ‘Señor, dame paciencia’: Jordi Sánchez torna a treure suc d’un personatge carregat de prejudicis
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Urbanisme Polèmica a L'Hospitalet per la revisió de la superfície cadastral de mig miler de finques de la ciutat