Una font intermitent amarga l’estiu als gossos del Raval: «Sense aigua, s’ofeguen»

L’aixeta no flueix a tota hora en els dies en els quals s’obre el corrent: únicament ho fa de les nou del matí a la una del migdia. Que estigui seca la resta de la jornada és un enuig per a l’Anna. Per horari, li aniria millor baixar a la tarda perquè la seva gossa, la Troia, se sadolli. «Igualment venim cap al tard, quan s’omple, tot i que no hi ha aigua», lamenta. 

La veïna explica que la falta d’aigua suposa un mal trago per a la seva mascota: «Ho passa malament i para de jugar. Jo necessito venir i ella també, però fa uns dies, en comptes de jugar, es va quedar a terra, estirada». «És l’antítesi d’un refugi climàtic, sense ombra per enlloc», descriu el Jordi, un altre habitual de la zona. «Si a sobre es rescindeix l’aigua per als gossos, acaben extenuats i pot portar a un col·lapse per cop de calor», alerta. 

L’Anna mostra el correu que l’ajuntament li ha enviat després de queixar-se per les intermitències que asfixien el sortidor des de la primavera passada. La resposta revela que «una fuga» és la responsable que la font vessi només unes quantes hores a la setmana. «Podria entendre que no funcionés si fes poc que s’hagués produït, però fa dos mesos i mig que estem així. ¿Per què no s’arregla?», pregunta l’Anna. 

Sense una alternativa a prop

L’Escarlata es presenta amb l’Àsia al pipicà abans que tallin l’aigua. Quan el subministrament s’interromp, la veïna es desplaça sovint amb la seva mascota al Poble-sec, a una altra àrea de gossos limítrofa al parc de bombers. «Però no em queda a prop de casa», reconeix.

Les altres dues zones d’esbarjo per a gossos al districte de Ciutat Vella queden apartades per als habitants del Raval: una és al passeig de Picasso, enganxada al parc de la Ciutadella, i l’altra, a la Barceloneta. A la Rosa no li dona temps de portar la Leila al matí al jardí. «Com més aviat poguéssim venir, millor, però el parc no obre fins a les nou. I, com no hi ha aigua amb freqüència, el meu germà l’acaba portant al parc de darrere del Macba, tot i que allà no hi ha pipicà», aclareix.  

Quan del sortidor no cau ni gota, una palangana serveix d’abeurador. Se sol omplir amb una font comuna del jardí. «Però està plena de coloms», assenyala la Rose. «És un focus d’infecció. Hem demanat que, si s’ha de tallar per la sequera, millor que ho facin amb la font dels coloms en comptes de la dels gossos», oposa l’Escarlata. També és cert que acampen grups d’indigents, tant al parc com entorn del Paral·lel, protegits del sol mentre brilla, ajaguts al ras quan ja ha fosquejat. Les fonts els serveixen per suportar les altes temperatures, també per rentar-se. «De vegades deixem garrafes plenes, però les agafen per dutxar-se», assegura l’Escarlata. 

La Cristina ha renunciat a continuar anant als jardins amb el Thyon, que va adoptar després de passar vuit anys al carrer amb un noi sense sostre amb el qual la noia va travar amistat. Al problema amb el sortidor i la manca d’ombra hi afegeix la incomoditat de topar amb les restes del consum de droga que sovinteja des de fa molt al parc. «Ara sempre porto a sobre aigua per a mi i per a ell, i també un plat. És com anar d’excursió i com si portés un nadó... A Montjuïc i altres llocs també estan les fonts tancades», destaca.

Notícies relacionades

Ferit de gravetat un home en un tiroteig a Trinitat Vella

Rubí urgeix que es tanqui un abocador sentenciat el 2019

L’Anna al·ludeix a algun aldarull al jardí, fins i tot amb armes blanques. També l’irrita que, últimament, s’hagin imposat multes per deixar solts els gossos fora del pipicà, «quan seria una manera de reconquerir aquest espai», opina. 

«És incongruent que s’exigeixi una llei de benestar animal i, a la pràctica, no ens preocupem de donar uns mínims als nostres animals, encara més amb les condicions que viuen la majoria de les persones» al Raval, remarca el Jordi. «La pobresa energètica fa que la majoria d’aquestes persones i famílies no tinguin accés a un sistema de refrigeració òptim a casa seva i han de sortir al carrer amb les seves mascotes per poder suportar les altes temperatures a les quals s’arriba als pisos que habiten, sovint compartits», recorda.