Els nois del carrer cuiden l’«altar» de la Samira: «Descansa en pau, guerrera»

Les espelmes enceses per la Samira a penes han deixat de crepitar al Raval. Jimmy Pérez i Smile es cuiden que continuïn cremant a la plaça Emili Vendrell, on va caure la copa d’una palmera que va matar de sobte la noia, que intentava sortir a la superfície en la intempèrie. Els dos amics les han tornat a encendre aquest diumenge, una a una amb l’encenedor que un venedor els ha deixat. Parsimoniosos i en silenci, han acudit després del lleuger ruixat amb què ha despertat el matí, ajupits per sacsejar les gotes que han amarat els ciris fins a apagar les flames que envolten l’altar improvisat a la soca que ha quedat després de talar-se la datilera, enfonsada per motius encara desconeguts. El Jimmy i l’Smile coneixien bé la Samira: compartien empara amb ella en un camp de bàsquet del barri, on una quinzena de persones sense sostre comparteixen les nits al ras. Senten el deure de vetllar perquè no es dilueixi l’empremta de la jove trans, de tan sols 20 anys, qui va perdre la vida per un infortuni als carrers on mirava de sobreviure. 

«La gent continua venint a posar espelmes. Dissabte n’hi havia més que divendres. Però una noia que també viu al carrer ha vingut i ha començat a treure les flors. Està boja... Suposo que ho ha fet per gelosia. Per això he vingut, per tornar a posar-ho tot bé», explica el Jimmy. Va conèixer la Samira fa tres mesos. La recorda valenta, agosarada, sense esporuguir-se davant ningú. «Anava molt amb mi, per això pensaven que era filipina –revela–. Era molt coneguda al carrer. Tenia molts amics. Aquesta que veus a la foto –assenyala una altra noia, enganxada a la Samira– ho està passant fatal des que se’n va assabentar... També tenia alguns enemics: no entenien que un noi volgués ser un noia». 

La Samira rebia ajuda d’organitzacions com Arrels, que vetlla per les persones sense llar, i Metzineres, que auxilia dones sense domicili i afectades per l’addicció a la droga. «Venia molt per la plaça. Aquí a prop hi havia les seves amigues», assenyala el Jimmy.

L’Smile no havia acudit fins aquest matí al lloc on el Raval alleuja la seva consternació. «Hi vinc per ella i pel que va passar aquí... Quan em van dir que havia mort, no m’ho creia. Fa pocs dies, em va regalar un perfum. I tots dos havíem estat amb ella, parlant. ‘Em moriré, em moriré’, ens va dir, no sé per què», confessa. «Això va ser el dia abans que morís», confirma el Jimmy, sense deixar d’esforçar-se a encendre una de les espelmes remullades després del plovisqueig.

Missatges de comiat

Tots dos amb prou feines parlen en murmuris, respectuosos amb la solemnitat que planeja sobre el lloc de l’accident. Una turista pregunta què va passar en aquesta cantonada, transformada en una capella per designi popular i protegida per un parell de tanques. Alguns transeünts l’observen, s’aturen, fan fotos, llegeixen les notes que la pluja no ha tacat. «Que les teves ganes de lluitar visquin en totes nosaltres». «Descansa en pau, guerrera». «Sempre ens quedarà un crit de lluita i una guerra d’amor». «Sami, cuida’m. Aquí ja et trobem a faltar. Que et sigui lleu a l’altre costat». 

«Els sentiments estan a flor de pell al barri. És una manera que no s’esborri l’ànima d’aquesta noia», comenta el Fernando. Viu al carrer Joaquim Costa, a escassos metres del lloc del sinistre. Es declara encara estupefacte perquè l’arbre es partís. «Un passava per aquí, mirant a terra, sense fixar-se en com estava. És cosa ara de l’ajuntament de fer una revisió exhaustiva», reclama. La Pilar no viu al Raval ni coneixia la Samira, però s’ha acostat aquest diumenge a la placeta per mostrar les seves condolences i veure les ofrenes. «És un gest molt humà, que es conservin», ha opinat.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

El Jimmy no ha pogut escriure el seu missatge de comiat. «On estem dormint no tenim paper ni boli», es disculpa. Somriu quan se li pregunta si la Samira parlava de provar sort en un altre lloc, buscar una feina, sortir del forat. En el seu cas, no aspira a més que ficar-se en «un pis okupa». De tota manera, la pinta com una opció més aviat remota.

Mentre el Jimmy i l’Smile acaben de crear els ciris de nou, una camioneta de la neteja passa pel carrer. Redueix la velocitat a l’altura del lloc del fatal imprevist. Precisament, la corona de la palmera es va desplomar sobre d’un altre vehicle de la brigada; la conductora va resultar il·lesa. La treballadora observa un instant els nois i reprèn la marxa. Els nois del carrer es comprometen a continuar protegint l’altar de la Samira perquè perduri.