Els bars de cinc districtes de BCN amb prou feines atenen en català

El poc ús del català als establiments comercials de Barcelona és motiu de polèmiques recurrents. Aquest setembre passat dues enquestes municipals posaven xifres concretes damunt la taula: el 47,6% dels empleats de la restauració no parlen català i un 24% tampoc l’entenen, davant un 76,5% de dependents de botigues que poden atendre en aquest idioma i un 89,7% que el comprenen.

No obstant, la mitjana de la ciutat fluctua de manera cridanera entre districtes. L’Ajuntament de Barcelona ha abocat al seu portal de dades els resultats íntegres dels dos estudis, que permeten observar on es concentra la carència lingüística. La diferència entre els barris amb més i menys coneixement lingüístic és de fins a 20 punts. El factor determinant no sembla ser la renda, sinó la ubicació geogràfica: el centre de Barcelona i el litoral suspenen molt més.

En la restauració, l’enquesta municipal distingeix entre la ràtio de plantilla que parla català i la que l’entén, sempre segons declaren els amos o responsables d’un miler d’establiments consultats. Quant a la capacitat d’atendre i conversar en català, la variabilitat per territoris fluctua entre els escanyolits 42,7% de Sants-Montjuïc i el 44,8% de l’Eixample als dos terços d’Horta-Guinardó (68%) i Gràcia (62%). Cinc districtes queden per sobre de la mitjana i els altres cinc, per sota.

El percentatge de cambrers i altres treballadors de bars i restaurants que comprendria el català és una mica superior. La majoria dels barris queden per sobre de la mitjana de la ciutat, que es veu molt llastada pels mals resultats obtinguts a Sants-Montjuïc (69,1%), Sant Martí (68,4%) i Ciutat Vella (67,1%). A la resta de territoris, al voltant de tres quartes parts de les plantilles sí que entenen la clientela catalanoparlant. En sobresurt amb claredat Horta-Guinardó, amb un 88%.

Amos i encarregats

Les dues estadístiques milloren al fixar-se específicament en els amos i els encarregats dels locals. Entre els propietaris, gairebé el 78% entenen el català i el 57,4% el parlen. El 61% tenen nacionalitat espanyola, davant un 7,6 que compten amb un passaport d’un altre país de la Unió Europea i un 28,6% de la resta del món. El 78,7% estan al peu del canó i treballen al seu propi establiment.

L’idioma fa aflorar un biaix en la titularitat de l’hostaleria de Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i Gràcia, els únics tres territoris on més d’un 70% dels negocis es troben en mans d’algú capaç d’expressar-se en català. L’altra cara de la moneda són l’Eixample i Sants-Montjuïc: menys de la meitat d’aquests hostalers poden dirigir-se a aquesta llengua als seus clients.

Els encarregats, escollits per la propietat per liderar les plantilles, també tenen un perfil distintiu. Gairebé el 60% parlen la llengua, 10 punts per sobre dels seus subordinats. El percentatge es dispara fins al 81,4% en el cas de Gràcia i s’enfonsa fins a un 50% pelat a Sant Martí, on un de cada quatre encarregats ni tan sols l’entén.

Les botigues de proximitat exhibeixen més preparació pel que fa a la llengua que els bars, segons els 2.400 enquestats pel consistori la tardor passada. Quant a comprendre-la, flaquegen en dos àmbits diferents: a Ciutat Vella i l’Eixample d’una banda i a Nou Barris i Sant Andreu d’una altra. Als quatre districtes, nodrits amb immigració de classe alta i baixa respectivament, més del 10% de dependents tenen dificultats de comprensió. El líder en la mateixa categoria és el petit comerç de Sarrià-Sant Gervasi.

Notícies relacionades

Els treballadors de Sants es queixen del soroll de les obres

S’accelera el desallotjament del bloc Venus de la Mina

El retrat no difereix gaire al preguntar si les plantilles aconsegueixen expressar-se en català. A Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc i Nou Barris, un de cada quatre empleats no pot fer-ho, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi només passa amb un de cada set. Curiosament, en el cas de les botigues, els encarregats tenen un nivell de català semblant o lleugerament inferior al dels seus equips. El parlen el 73,8% i l’entenen 89,5%.

Entre els propietaris dels negocis, la capacitació idiomàtica és una mica superior a la dels seus treballadors: el 78,7% poden parlar-lo i el 91,4% el comprenen. Per territoris, Horta-Guinardó despunta amb un 88,1% de coneixement actiu, davant del 70-71% de Ciutat Vella i Nou Barris.