La Boqueria apressa a reobrir les seves 21 parades tancades i crear una zona de degustació

No és l’única demanda que veuen urgent. El mercat més freqüentat de Barcelona, que des de fa anys s’ha rendit majoritàriament a la reorientació de la seva oferta cap al turisme que l’inunda moltes hores del dia, ha assumit que l’oferta marca la demanda, però vol reordenar les seves dinàmiques, com ja van avançar en el seu pla estratègic. Per això, veuen essencial recuperar l’atractiu de l’entrada posterior del recinte, per la plaça de la Gardunya, i comptar amb algunes taules de degustació, siguin vinculades a llocs de venda concret, o bé genèriques, per evitar que els visitants mengin drets per la Boqueria o instal·lats al mobiliari urbà i els desnivells de la plaça, una cosa cridanera aquests dies, amb el recinte tan ple o més de viatgers que en abans de la crisi sanitària.

El mercat mira d’equilibrar la seva missió original de proveïment al barri (i la ciutat, per la seva idiosincràsia) amb el seu imparable atractiu turístic. La junta que presideix des de l’any passat Jordi Mas creu que aquestes dues cares són compatibles, però cal ordenar-les perquè tinguin menys efectes secundaris: com la massificació en alguns moments i la redistribució dels fluxos d’usuaris.

Accés posterior sense ganxo

El tema de les parades tancades s’ha convertit en prioritari. Quan es va portar a terme la reforma de la plaça posterior i es va ampliar el recinte, es van incorporar set noves parades orientades a l’exterior, dues es van ocupar però la resta, no, en un moment en què hi havia dubtes sobre com redimensionar el mercat. Des d’aleshores, primavera del 2015, han passat més de vuit anys i la zona posterior es veu tan desangelada que no exerceix d’accés més que per a una minoria. Com a resultat, l’entrada principal per la Rambla s’encalla amb una gentada que arriba al seu pic sobretot al migdia.

Altres tancaments de negocis s’hi han anat afegint amb els anys. Quan un operador volia traspassar la seva parada i tenia pressa o no trobava relleu al preu desitjat, permetia que l’ajuntament se la quedés a canvi d’una compensació econòmica. Així que a cop d’amortitzacions ja són 21 les parades tancades, amb el teòric propòsit de reduir una mica l’oferta i crear més espais de pas. Aquesta missió ja es va portar a terme prèviament en dues ocasions, anteriorment, amb el resultat de dues places al mig del mercat que permeten descongestionar-lo i alhora tenen usos puntuals (d’exposicions a zona de taules en els moments de pandèmia en què calia guardar distància de seguretat i els bars van tenir accés a aquest espai per no atapeir les seves barres). Però ara, Mes veu «innecessari» crear una nova placeta interior, perquè es dona la circumstància que els tancaments no han sigut organitzats per illes de parades, sinó bastant dispersos, cosa que complica reagrupar els que queden operatius i eliminar illes lliures.

Amb aquest panorama, la proposta de la junta de Mas defensa la reobertura dels negocis clausurats no per engrossir encara més l’oferta existent, sinó per «enriquir-la» amb propostes diferents. Sobre la taula té interessats a despatxar pastissos artesans, gelats de qualitat, productes vegans i d’altres. També l’opció de producte no alimentari en els que donen a la Gardunya. O almenys, insisteix, com ja van avançar amb el seu pla estratègic, a apostar per ‘pop ups’ o botigues temporals que dinamitzin aquests espais.

Passadissos que foragiten públic

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Ja ho van reclamar durant l’anterior mandat, i ara ho veuen urgent per evitar que els tancaments s’eternitzin: «Una parada tancada és un problema per al venedor del costat i per a la imatge del mercat», conclou. L’enorme polleria tancada al frontal de la Boqueria n’és un exemple: els visitants arriben a multituds pel passadís central i descarten aquest pel seu moix aspecte, amb les persianes avall des de fa temps.

El tema de les zones de degustació, la regulació específica de les quals ja han reivindicat en diverses ocasions, per poder seguir el model de Sant Antoni o el Ninot, on es va integrar des de les seves reformes, continua sent un front obert. A la placeta interior més àmplia podria encaixar-se algun tipus de barra o taula alta que ordenés el tragí de comensals passejant, creuen. Però la principal petició afecta la Gardunya, on reclamen terrasses de degustació vinculades als llocs ara tancats en aquest tram –«seria més fàcil la gestió»– o bé comunitàries, per donar una millor imatge, davant el ‘ranxo’ que ara es produeix als espais públics.