Patrimoni

‘Mater’, el nou museu a Barcelona que obre al públic una joia medieval

Collboni obre la porta a nous «mini» hotels de luxe al centre de Barcelona

La relíquia laica d’un màrtir de la radiologia que atresora Sant Pau

‘Mater’, el nou museu a Barcelona que obre al públic una joia medieval

EFE/Alejandro García

3
Es llegeix en minuts

Barcelona compta amb un nou museu, Mater, ubicat en un edifici medieval, que conserva testimonis de 700 anys d’arquitectura domèstica des del romànic i que ha obert les seves portes amb l’exposició «Ultralocal», amb obres de Miquel Barceló, Ocaña, Miralda, Robert Llimós, Francesc Artigau i Sergi Aguilar.

Mater, que porta per cognom La Casa Museu de la Plaça de l’Oli, té com a seu l’espai que va ocupar al seu dia la galeria Joan de Serrallonga, al número 4 del carrer de l’Oli, al barri de Santa Caterina, en una finca que mostra als seus murs l’evolució de l’immoble des de la segona meitat del segle XIII, fins als nostres dies, passant pels segles XV i XVII.

Visibles són les tècniques constructives i materials fets servir, bàsicament la pedra procedent de les pedreres de Montjuïc. La singularitat de l’edifici rau en la seva arquitectura, que permet una visita seguint els rètols informatius elaborats per l’historiador Reinald Gonzàlez de la consultora especialitzada en patrimoni Veclus. Aquest dissabte els veïns hi van poder entrar per primera vegada i sense cost, com a part de la festa major del barri.

La finca compta amb un pati central en què convergeixen tres edificis, les crugies i els arcs de les diferents sales, els revoltons ceràmics del forjat superior, els arcs de pedra, la seva llotja medieval i un gran arc rebaixat de dovelles de pedra amb motllura còncava, a les impostes del qual es troben sengles figures esculpides d’àngels amb escuts.

La propietària pilota en persona el projecte

L’obra de remodelació i condicionament ha estat dirigida per la propietària de l’edifici, l’arquitecta i directora del museu Valentina Asinari di San Marzano. Asinari ha dit en declaracions a EFE que la idea del museu va sorgir des de la seva pròpia experiència com a ocupant de la casa: «Teníem prou espai per viure i vam pensar que seria una bona idea compartir amb els altres el que ens hem trobat, i per això una part de l’exposició permanent explica la història de la finca».

La idea de Mater, una paraula que prové de materialitat, és organitzar dues exposicions anuals, que tractin temes relacionats amb l’aquí i l’avui, que «poden estar relacionades amb la llengua, l’arquitectura, el pensament o la matèria, però també en relació amb qualsevol altra part del món», i de fet, afegeix Asinari, tenen previst fer una exposició amb Suïssa i una altra amb el Japó.

L’exposició inaugural del nou museu, «Ultralocal», és el resultat d’«una laboriosa investigació sobre la història de l’art del barri, portada a terme i comissariada per Alexia Sinoble», que ret homenatge al seu entorn vinculat amb la creativitat artística dels últims trenta anys del segle XX.

Artistes que són alhora veïns

Gràcies a la implicació d’una trentena d’artistes, galeristes i col·leccionistes que des dels anys 70 han format part del barri, els visitants poden contemplar a «Ultralocal» l’art que va néixer als barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Robert Llimós, Francesc Artigau, Marcos Palazzi, Javier Mariscal i América Sánchez, Humberto Rivas, Antoni Muntadas, Perico Pastor, Santi Moix, Ocaña, Xavier Serra de Rivera, Mireya Masó, Francesca Llopis, Maïs Jorba, Rosa Amorós, Sergi Aguilar, Kima Guitart, Ocaña, Leopold Samsó, Francesco Volsi, Miralda i Miquel Barceló són alguns dels artistes representats en aquesta exposició.

Notícies relacionades

També es poden veure el vídeo de Muntadas «Barcelona. Districte 1» (1977), una gravació feta per Julián Álvarez d’una actuació de Pedro Almodóvar i McNamara en la seva època de La Movida a la desapareguda sala Zeleste (1987), i una fotografia de Francesc Català-Roca en què apareix el pintor Joan Brotat al seu taller. Malgrat un predomini de les arts plàstiques, són presents altres disciplines, com la fotografia, l’art conceptual i el videoart.

Gran part de les galeries i botigues artístiques que van obrir en aquesta zona estan representades per documents, com Metrònom, La Santa, Populart, Maeght, Mec-Mec, Artual i Benet Costa i, sobretot, la galeria Joan de Serrallonga, que va prendre el nom del conegut bandoler que s’allotjava habitualment en la llavors posada Girona al segle XVII. L’entramat de túnels subterranis permetien Serrallonga escapar-se de la policia quan creien tenir-lo acorralat, narra Asinari, que mai va pensar que viuria en aquest edifici la primera vegada que el va veure el 1996.