Els interins alleugen el dèficit de policies locals als municipis petits

Una nova borsa impulsada per Interior amb un centenar d’agents té l’objectiu de pal·liar la disminució estival d’efectius, sobretot a les poblacions costaneres, fomentar la seguretat de proximitat i evitar els patrullatges en solitari.

Agentes de la policía local de Premià de Mar vigilan la playa, este agosto de 2025

Agentes de la policía local de Premià de Mar vigilan la playa, este agosto de 2025 / Manu Mitru

3
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Especialment en municipis petits, fa anys que el dèficit d’agents motiva reivindicacions en les policies locals de Catalunya. L’afluència turística pròpia de l’estiu agreuja la carència, sobretot a les localitats costaneres que multipliquen població. Per primera vegada, aquests mesos de juliol i agost una borsa d’un centenar d’agents interins impulsada per la Conselleria d’Interior pretén pal·liar l’esvoranc a les plantilles fomentant la seguretat de proximitat.

Veus policials consultades en diversos municipis avaluen positivament el reforç d’Interior. L’auxili policial serveix de suport aquest estiu a policies locals com les de Vilassar de Dalt i de Mar, Begues, Premià de Dalt, Montgat i Dosrius, a la província de Barcelona. I les de Constantí i el Vendrell, municipis de Tarragona que pateixen la mateixa necessitat estacional. L’impuls de la mesura ha comptat amb el vistiplau d’agents clau del sector com l’Associació de Caps i Comandaments de Policia Local de Catalunya (Accpolc) i la Federació de Professionals de la Seguretat Pública (Fepol).

Solució transitòria

Malgrat que la conselleria assumeix que l’interinatge no és l’alternativa idònia, sí que l’entén com una solució transitòria que pot marcar la diferència. S’hi ha pogut accedir a través de qualsevol oposició policial, tot i que no es consolida plaça. En ocasions, els petits ajuntaments es veuen abocats a patrullatges d’un sol agent per falta d’efectius, una pràctica àmpliament desaconsellada pel perill potencial que pot suposar per als policies si s’enfronten a una situació compromesa. Aquesta borsa d’interins permet alleujar els municipis perquè almenys les patrulles treballin en parella.

Els mateixos ajuntaments eren fins ara els responsables de suplir les necessitats específiques de l’època estival. En aquesta ocasió, la convocatòria de la Generalitat operativa des del mes de maig pretén complir aquesta funció. Sobretot a les àrees de platja, focus de furts i incivisme durant l’estiu i que requereixen una ajuda policial específica als socorristes, segons assenyalen fonts policials consultades.

Les ràtios policials estan habitualment en el centre de la conversa sobre la seguretat als municipis. Els sindicats pressionen per incrementar-les i els alcaldes fan malabars per justificar una presència policial suficient als carrers mentre els increments de població, tant l’endèmic com els estacionals, els posen entre les cordes.

Dades de la Diputació de Barcelona del 2023, les últimes disponibles, a les quals ha pogut accedir aquest diari, posa xifres al dèficit policial a la província barcelonina. Malgrat que legalment no existeix una ràtio mínima, hi ha consens en què la mitjana catalana que calcula la Generalitat és una referència vàlida. Això tot i que fonts policials consultades puntualitzen que les ràtios cal posar-les en context amb les hores de les jornades que porten a terme cada plantilla policial. Segons les últimes dades d’Interior, les policies locals catalanes tenen de mitjana 1,65 policies per cada mil habitants.

Entre les grans ciutats de la província barcelonina, només la capital està per sobre d’aquesta ràtio. Barcelona llança una mitjana de 2,08 policies per cada mil habitants, segons les dades de l’Ajuntament. La segueixen Castelldefels (1,54); el Prat de Llobregat (1,54); Granollers (1,48) i Vilanova i la Geltrú (1,38), d’acord amb les dades de la Diputació.

Ciutats a la cua

Notícies relacionades

A la cua de les ciutats analitzades per la Diputació a partir de les mateixes respostes dels ajuntaments se situen Sant Cugat del Vallès (0,84 policies per cada mil habitants), Cornellà de Llobregat (1,07) i Manresa (1,08). Els grans municipis de la província també se situen per sota de la mitjana catalana: l’Hospitalet de Llobregat registra 1,28 policies per cada miler de veïns; Terrassa, 1,14; Sabadell, 1,10, i Mataró, 1,04.

Aquestes ràtios descendeixen sensiblement si es tenen en compte únicament els agents operatius, categoria que contempla els policies que fan funcions de carrer i no d’oficina o gestió. Aproximadament, la caiguda és d’un 20% homogeni. Per exemple, l’Hospitalet té una ràtio de 0,89 agents operatius per cada mil habitants; Sabadell, 0,92; i Terrassa, 1,06.