El Montesquiu de Javier de las Muelas a Mandri compleix 70 (+1) anys ressuscitant tapes de 1952

Que un restaurant compleixi 70 (+1) anys adquireix un mèrit gairebé estratosfèric en ciutats com Barcelona, que entre el 2020 i la meitat del 2022 va sumar 2.450 traspassos de bars i restaurants. L’efímera vida de la majoria de negocis gastronòmics, pendents de modes, ubicacions i tendències turístiques, fa que els ‘avis’ (en termes d’edat, que no de salut) del circuit siguin un exemple de constància empresarial i fidelitat local. És el cas del Montesquiu, o Quiu per als habituals, nascut el 1952, adquirit per l’empresari i guru de la cocteleriaJavier de las Muelas, el 1991, i sempre freqüentat al caliu del cotitzat carrer de Mandri. L’efemèride s’aprofita (amb un any de retard per la pandèmia) per ressuscitar tapes d’aquells llunyans anys 50, així com el ritual d’acompanyar la beguda (de 19.00 a 20.30 hores), amb un d’aquests plats en safata platejada per només dos euros.

El Quiu presumeix d’obrir els 365 dies de l’any i possibilitar menjar cada jornada un plat diferent. El local de la zona alta va néixer com a celler de barri amb vins i licors a granel en tot just 50 metres quadrats, després va afegir una aixeta de cervesa a la barra i va introduir les tapes, que el van posar de moda a la Barcelona de meitat de segle XX entre els joves i universitaris del moment. El tripulava la família Torremadé, distribuïda entre la cuina i la barra, on volaven les tripes, mandonguilles, calamars a la romana i altres platets. Quan van decidir deixar el negoci, De las Muelas, que ja n’era client, no s’ho va pensar dues vegades. Va aconseguir el local i va ampliar gairebé sense fronteres la carta: ‘Tot val’ n’és el lema. Demostraria que es podien casar les tapes catalanes amb les influències andaluses, la cuina mediterrània i les seves paelles, i més recentment fins i tot els curris que insufla des de fa 15 anys l’assessor gastronòmic dels seus restaurants (com a Casa Fernández i l’Speakeasy del Dry Martini).

Carta XXL

Podria sonar ambiciós i poc factible, però el temps li ha donat la raó. Només els suggeriments del dia, al compàs del mercat, són tants que el client amb prou feines coneix la repetició, tret que sigui fan d’una recepta concreta. El 1991, en ple ambient preolímpic, l’empresari va voler mantenir-se fidel a l’esperit del ‘client-amic’, el bon rotllo, que al final és tan important per a molts comensals com el que es posen a la boca. Fins i tot va deixar la decoració i el servei sense canvis, pregonant allò de «canviar perquè res canviï», rememora.

Les coses podrien haver canviat, i molt, amb els estralls que els increments en els lloguers han provocat en molts negocis. Però després d’aconseguir comprar el local, De las Muelas va ampliar i va reformar el petit restaurant el 2009, incorporant-hi dos locals annexos fins als 270 metres quadrats, i guanyant terrassa. Així, va crear un espai diferenciat de tapes, més informals, i un altre més relaxat per degustar l’oferta del restaurant. La nova etapa es va acompanyar d’una carta més extensa, equilibrada entre els clàssics i noves incorporacions: de les truites de gambetes del sud a la carn de wagyu per a paladars exigents. I com que el còctel li corre per les venes, també va desplegar una carta de begudes que es deixen estimar al capvespre.

Notícies relacionades

Les obres de la Rambla traslladaran les afectacions al costat Raval al juny

Collboni plantejarà tornar a suspendre les relacions de BCN amb Israel

Arribats al 2023, l’emprenedor –que també va llançar Gimlet, Nick Havanna i el Dry, a més de gestionar (mitjançant acords amb grups hotelers) restaurants i cocteleries de Madrid a Tailàndia, passant per Londres, Singapur o Berlín, entre d’altres– és un supervivent de la tria de la pandèmia. S’enorgulleix de ser punt de trobada al barri i de tenir una vertiginosa rotació de rebost que li permet divertir-se suggerint sense condicions des d’un tataki de tonyina Balfegó a un ‘poke bowl’, una pizza de qualitat, unes espardenyes amb múrgoles i carxofes, o fins i tot un garrí ibèric a baixa temperatura. També atrapa addictes a les sorpreses i l’ambient, però s’imposa el repte, per a pròxims aniversaris, que molts altres barcelonins perdin la por, o la mandra, de creuar la Diagonal per asseure’s a la seva barra o les seves taules.

La mirada nostàlgica o retrospectiva la integraran, entre d’altres, tapes de gambes amb gavardina, tripes amb cap i pota i bunyols de bacallà, en versió de minitapeta gratis amb cada cervesa en l’esmentada franja horària i de dilluns a dissabte. Cada dia se n’oferirà una diferent. També un comptador de patates braves acabat d’instal·lar (que acumula gairebé 900.000 racions, recorrent als seus registres) commemora ara la longevitat, sense plorar per algunes taules perdudes a la terrassa...