Els grafitis al rescat del Besòs: el barri s’encomana a l’art urbà per foragitar els estigmes

És un grafiti lluminós i, al seu torn, una al·legoria de les esperances de la perifèria, més enllà de penúries i prejudicis. Tres nenes i un nen posen serens, agafats per les espatlles entre ells, mirant de cara des d’una mur d’un bloc de cinc plantes al Besòs i el Maresme, a Barcelona. Dos dels petits dominen en l’escena –ell, més pillo; ella, més formal– idèntics als de la fotografia que Nil Safont –conegut com a Slim Safont al món de l’art urbà– va fer setmanes enrere, cap al tard. El dibuix hiperrealista confereix vida a una paret mitgera d’una escala en reconstrucció per aturar el llast de l’aluminosi, símptoma patent de totes les carènciesd’un dels carrers on menys renda es declara a la ciutat. És el primer mural de grans dimensions al barri, una idea sorgida de les veïnes mobilitzades per una dignitat llargament negada, encomanades als artistes de l’esprai per reivindicar una identitat mestissa forjada en la reivindicació i foragitar l’estigmatització. 

«Són uns nens que vaig trobar just allà, davant de l’escola. Hi havia una llum interessant en aquell moment i vaig capturar l’escena. Ajunta diverses cultures i la llum del barri, que són també les noves generacions», glossa Safont, atrafegat a rematar la seva obra, anomenada ‘La llum del barri’, al carrer Messina. La pintura li tenyeix la samarreta i li impregna els braços, de les mans als colzes, com si fos una segona pell. Colors diversos per retratar diferents races. «Representa una cosa bonica que es dona al barri, la convivència entre comunitats. Potser entre els adults no l’he vist tan clara, però sí entre els nens que juguen al carrer», distingeix. 

«Hem fet moltes immersions al barri abans d’arribar a aquesta idea», expressa Arcadi Poch, comissari del projecte, que sorgeix d’una idea de la plataforma veïnal SOS Besòs i que l’Ajuntament de Barcelona s’ha fet seva, amb l’aspiració en ment d’estendre les il·lustracions de grans proporcions a més parts del barri. Tot i que el primer grafiti ja s’ha completat, queda per definir quant més de si dona la proposta. El consistori ha confiat per desenvolupar-la en Binomic.cat, responsable del festival d’art urbà Gargar a Penelles. És el poble lleidatà reviscut gràcies als grafitis que, des del 2016, omplen els murs d’anyenques cases rurals i atrauen nombrosos visitants.

Reflectits en Penelles

Fins i tot sense les mateixes intencions de partida, la revolució de Penelles és molt present en el que es cou al Besòs. «Penelles ha envellit i la gent se n’ha anat anant, per la qual cosa la idea és generar una mica d’atractiu turístic i donar vida al poble. Aquí es vol que gent de fora vingui al barri, que està molt criminalitzat amb idees que he vist que estan molt equivocades. Però el més important és donar identitat i visibilitat al que potser no és tan fàcil que sigui visible en una zona que ha estat molt abandonada», reflexiona Safont. 

«Poden tenir un efecte immediat en la percepció dels veïns. I, de cara enfora, ens pot convertir en el barri dels murals», pensa Teresa Pardo, membre de SOS Besòs. Esmenta els casos de les grans composicions d’art urbà de Glasgow i les del Bronx, a Nova York. Ressalta que és clau que els grafiters que acudeixin a deixar empremta al barri el trepitgin i mirin de conèixer-lo abans de pintar. «Volem que els murals siguin referents allunyats de l’estigma i una manera de reivindicar el dret a l’espai de la gent del barri, que reflecteixin la convivència, la multiculturalitat... Són riqueses que cal ressaltar. S’oblida que el polígon es va construir entre 1959 i 1963 i que ve del reallotjament de persones migrades, com ara. L’únic que varia és l’origen. És la memòria esborrada de Barcelona, que cal recuperar i posar en valor», postula Pardo.  

Notícies relacionades

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

A més, el projecte entronca amb el pla de regeneració pendent per pal·liar l’aluminosi i altres xacres estructurals en el Besòs, que encara condicionen aquest extrem de Barcelona. S’estima que 2.824 vivendes arrosseguen danys. «Cal generar sentiment d’identitat, pertinença i amor al barri, que molta gent ha perdut, pel camí –recalca Eva Campos, consellera de Barcelona en Comú a Sant Martí–. Si s’aconsegueix, es cuida l’espai i no es veu tan degradat. Se seguirà amb la regeneració de vivendes i apostarem per continuar amb els murals per rehabilitar l’espai urbà».

No s’han concretat quins podrien ser els pròxims immobles a ser decorats al Besòs ni què evocarien els grafitis. En tot cas, les lluites veïnals i la memòria històrica s’insinuen com dues probables fonts d’inspiració. Poch remarca que és fonamental que «els murals tinguin significat per a la gent del barri», com el de Safont, un artista de Berga que, amb 27 anys, s’ha guanyat projecció internacional. Aquest dimarts esgotava les últimes brotxades abans de volar a Atenes. «Ja tinc tot l’any ple d’encàrrecs. Cap altre és a Barcelona», confessa. Pel Besòs s’han començat a saldar comptes pendents.