L’ONCE posa bona nota a les Glòries

Les Glòries, l’estrena urbanística més exitosa des de començament d’any, un projecte que ha fet callar fins i tot els més malastrucs i escèptics amb el resultat final que s’imaginaven per a aquestes obres, ha rebut l’aplaudiment de qui potser és el seu públic més exigent, l’ONCE. El parc (o plaça) són més de nou hectàrees de superfície, diàfanes per a la majoria dels barcelonins, però un laberint que seria infranquejable per a un cec si l’Ajuntament no hagués corregit, a petició de l’ONCE, detalls crucials no previstos en el projecte inicial. Enric Botí, delegat d’aquesta organització a Catalunya, i la tinenta d’alcaldia Laia Bonet van coincidir als peus del DHub per remarcar que les Glòries ha de ser pres com a referent de cara al futur; per exemple, per a la reforma de la plaça d’Espanya o els voltants de l’Estació de Sants.

A les Glòries no s’hi ha inventat res de nou, i Botí, de fet, se’n va felicitar. Senzillament, s’ha adaptat a una esplanada gegant les coses amb què els cecs de la ciutat ja estan ben familiaritzats: elements com el paviment podotàctil, un contrast cromàtic quan convé o els senyals sonors dels semàfors, molt més que imprescindibles si es té en compte que és un nus de transport públic molt vital.

Zones de joc infantil

També la disposició de les tanques i de la resta del mobiliari urbà ha sigut organitzat perquè no siguin una cursa d’obstacles impossible. El súmmum és que fins i tot les dues zones de joc infantil, de les més desitjades de la ciutat, són aptes per a nens amb problemes totals o parcials de visió, sempre que hi vagin amb un acompanyant.

El desembre del 2023, l’ONCE, amb Botí al capdavant, va sotmetre al seu exigent examen els eixos verds de l’Eixample, llavors acabats d’estrenar. Els va posar un clar suspens. Des del seu punt de vista, carrers com Consell de Cent eren de sobte insegurs per als membres d’aquesta associació. A la seva manera, aquella clatellada ha propiciat un efecte contrari a les Glòries, o sigui, un feliç consens entre els responsables municipals i l’ONCE, que es van asseure al voltant d’una maqueta tàctil amb les obres en marxa i no van dubtar a rectificar on fos aconsellable.

Notícies relacionades

Multades tres empreses de busos per l’accident mortal de França

Passeig de Gràcia tancarà l’accés a l’L4 cinc mesos

Barcelona, això sí, és des de fa unes tres dècades una ciutat que puntua alt en temes d’accessibilitat. Bonet va recordar que en els anys de l’alcalde Pasqual Maragall ja es van tenir en compte les necessitats dels cecs a l’hora de reconsiderar l’urbanisme barceloní. Botí no només va reconèixer la trajectòria de la ciutat en aquesta línia inclusiva, sinó que va convidar a mirar fora de les fronteres d’Espanya; per exemple, a la també gegant Alexanderplatz de Berlín, l’absoluta antítesi de les Glòries per a un invident.

La delegació barcelonina de l’ONCE és un notable centre de vida cultural i disposa d’una impressora braille d’última generació. Al capdavant d’això hi ha Botí, sempre al dia de tot allò amb què la intel·ligència artificial i qualsevol gadget pot ajudar a millorar la qualitat de vida dels cecs. El gener d’aquest any, l’ONCE va celebrar el bicentenari de la invenció de l’escriptura braille. Per tot plegat és un plaer obsequiar-lo amb una anècdota. Cinc anys abans que Louis Braille creés aquest invent tan enginyós a França el 1825, José Ricart va fundar a Barcelona una primera escola perquè els invidents aprenguessin a llegir en làmines impreses en relleu. El que no és tan sabut és què va dir llavors un regidor de l’Ajuntament de Barcelona: "Els cecs només han d’aprendre a tocar la guitarra". És clar que 200 anys no han passat en va.