Barcelona sospesa moure a la plaça Universitat els autocars que encara envaeixen la ronda

Aquest lloc, que ja és Eixample però destil·la aroma de Ciutat Vella, concentra un dels principals desafiaments de la ciutat, és a dir, l’equilibri entre les comoditats dels que venen de fora i les necessitats dels nadius. El 2021, el consistori va alleujar molt la situació, però els habitants continuen queixant-se, perquè surten del portal i encara tenen una filera d’autocars davant de casa. Reclamen que les línies que queden es moguin a la plaça de la Universitat, idea que el consistori no veu malament i promet estudiar.

«No ens van ampliar les voreres, van fer les andanes més amples». La cita l’han d’atribuir a Màrius Armengou, que va arribar a la ronda de la Universitat als sis anys, el 1952, i ara és un afable jubilat. Cita aquest diari al Bracafé, un clàssic del costat muntanya. Al sortir per fer un volt, una banda de coloms devoren les restes d’hamburguesa i patates que uns turistes han deixat a la terrassa d’una coneguda cadena de ‘fast food’. Són sis coloms i mengen en ordre, sense baralles, res a veure amb les picades al coll i al cap que solen assestar-se les gavines. Darrere del tiberi, un autocar, l’L95, que uneix Castelldefels i Barcelona.

Això seu no era normal

El Màrius és crític amb la situació, peto també és un home agraït. «L’ajuntament ens ha ajudat molt amb el tema dels pisos turístics, i també les reformes urbanístiques del 2021 van alleujar el malestar al carrer». Però ara que han obert els ulls, i tot i que hi ha molts menys autocars, s’han adonat que això seu no era ni és normal, que no pot ser que la capital catalana tingui tan poca infraestructura per a aquest tipus de vehicles que transporten diàriament milers de persones.

Durant les obres de transformació de l’artèria, les parades de bus es van traslladar al costat mar de la plaça de la Universitat, on ara hi ha unes places de càrrega i descàrrega i aparcament per a motos. «Tot va funcionar bé, ningú es va queixar. El que demanem és que els autocars que venen de fora parin allà i no a la ronda». Té lògica, perquè és la part interior de la plaça, on no hi ha veïns; l’espai és més ample, i al costat hi ha una parada de metro i una gran estació del Bicing. El temple de la intermodalitat. Així ho va expressar el Màrius al regidor de l’Eixample, Pau González, que es va acostar fa un parell de setmanes a la ronda per conèixer la situació de primera mà. «El que se li va traslladar –assenyala un portaveu municipal– és que veiem raonable explorar la proposta». Ja ho veurem...

Aquest canvi de parades es va produir el 8 de febrer del 2021, amb 11 línies que tenien origen i final a la ronda de la Universitat i que es van mudar a altres punts pròxims del barri. ¿A estacions d’autocar? No... Una sí que se’n va anar a Sants, però la resta estan per aquí a prop, a Gran Via o passeig de Gràcia, o sigui, segueixen a la calçada. Van marxar els autocars de Lleida-Berga-Puigcerdà (una línia), Olesa-Manresa (tres línies), Castelldefels-Port Ginesta (una línia), les del Maresme que no són exprés (tres línies) i tres itineraris més del Garraf. S’han quedat a l’artèria les dues línies que van a Castelledefels (més les seves dues variants nocturnes), dos exprés que venen de Mataró (ara més àgils que mai gràcies al carril bus a la C-32 que penetra fins al cor de la ciutat) i els nocturns de Sant Sadurní d’Anoia i Martorell.

Operadors privats

Amb aquesta maniobra, segons xifres municipals, es reduïa gairebé un 60% el nombre d’operacions diàries, que era d’unes 400 amb 8.000 viatgers. És a dir, que encara hi ha una mica més de 180 autocars que cada dia passen per aquest carrer que temps enrere va ser de doble direcció. A això cal sumar-li tres línies de la xarxa ortogonal (D50, H16 i V13), tres més de regulars (55, 59 i 67) i 11 busos nocturns (N1, N2, N3, N6, N7, N8, N12, N15, N17, N18 i N28). Cal afegir també els autocars d’operadors privats que coneixen el lloc i venen per desencotxar turistes, cosa que passa molt sovint. Només tenen dos minuts però és fàcil comprovar que superen de llarg aquest temps.

L’opció de moure els busos a la plaça de la Universitat no és una decisió que pugui prendre el consistori de manera unilateral. Com va passar amb les 11 línies que ja van emigrar, serà necessari pactar amb el Govern (titular del servei de bus intermunicipal), els operadors privats que exploten les diferents rutes i els ajuntaments dels municipis d’origen d’aquests autocars, que alguna cosa hauran de dir sobre quin és el millor lloc en el qual han de desembarcar els seus ciutadans quan venen a la gran ciutat.

Notícies relacionades

La ronda Universitat sacrifica dos carrils per a cotxes per ampliar les voreres

Sense toros però amb antitaurins

Hi ha un risc important sobre la taula: els usuaris del bus interurbà valoren molt poder arribar al cor de la ciutat, i si això es perd, la temptació del vehicle privat apunta per la finestra. Un equilibri molt complicat entre la sostenibilitat territorial i ambiental, la promoció del transport públic i la convivència urbana. Tot, amb una dada de fons inquietant: el 85% de les operacions d’aquests busos es fan a la calçada i no a les terminals construïdes per a aquest efecte.

Busos del temps

El Robert, un veí del costat muntanya, relata el seu dia a dia amb cert cansament. «Estic cansat de discutir amb els conductors perquè apaguin els motors mentre estan aturats i encara hi ha dies en què és complicat moure’t per la vorera per la quantitat de gent que espera el bus o pels turistes que acaben d’arribar per visitar la ciutat». L’excusa dels xòfers és que, amb el motor en marxa, així poden tenir posada la refrigeració o la calefacció. Pel viatger, el que faci falta.