Marian Muro, exdirectora de Turisme de Barcelona: «El pla hoteler de Barcelona ha fet que Madrid tingui tarifes superiors per als cinc estrelles»

Barcelona ho té tot. Una situació geogràfica impressionant. Un clima que la fa atractiva tot l’any. Un gran patrimoni arquitectònic i cultural. I una cosa que no tenen les grans capitals amb què competim: el Mediterrani. És el nostre valor diferencial.

¿I el però?

El problema és que, des dels Jocs Olímpics de 1992, Barcelona fa promoció, promoció i promoció del turisme però no el gestiona. Només que hi vinguin, que hi vinguin. Però per mi el debat no és turisme sí o turisme no. Per mi és turisme sí. ¿Com pot Barcelona prescindir del 14% del seu PIB, un 20% si li sumes l’indirecte?

Durant la pandèmia vam dir que buscaríem un model alternatiu per no dependre tant del turisme.

Però, mentre el busquem, la gent ha de viure. ¿Què fem amb els centenars de milers de persones que treballen en l’activitat turística de manera directa o indirecta? Hem de preguntar-nos què ha posat Barcelona en marxa per minimitzar les externalitats del turisme.

¿Externalitats és un eufemisme de molèsties?

Molèsties, impacte, brutícia.

Segons el consistori, el que ha fet, sobretot, és limitar l’obertura d’hotels amb el PEUAT i combatre amb èxit els pisos turístics il·legals.

És veritat que l’ajuntament ha perseguit l’oferta il·legal. No oblidem que va ser la Generalitat la primera a demandar Airbnb. Però Barcelona necessita un pla estratègic de turisme que no estigui subjecte al cicle electoral, que trenqui amb la visió curtterminista i partidista de la classe política, per saber quina ciutat volem d’aquí 10 anys, quins clients volem i com els pactarem.

¿Quins eixos hauria de tenir aquest pla?

Som la capacitat del mòbil. ¿Barcelona no hauria de ser la primera ciutat del món a crear un ecosistema digital per minimitzar els impactes del turisme? ¿Sabem on van els turistes quan hi arriben? ¿Per què? No ho sabem. ¿S’ha fet alguna cosa en digitalització per millorar la gestió del turisme? No hem fet cap pas. Quan hàgim implantat totes les mesures per minimitzar l’impacte del turisme, parlem de tota la resta.

L’antropòleg José Mansilla afirma que no pots seleccionar el visitant buscant el que es defineix com a turisme de qualitat.

Pots seleccionar-lo amb l’oferta i amb el preu.

¿Turisme de qualitat és turisme ric?

No. Es tracta de buscar un client respectuós amb el destí i que vingui amb inquietuds culturals, acadèmiques. I no ha de ser ric, només faltaria. Una altra cosa és que hi ha clients amb un alt valor afegit, com els que venen de Corea i dels EUA, que deixen molts diners a la ciutat, que necessiten una ciutat neta, segura. A mi em diuen: ‘hem de desestacionalitzar, que vingui més gent per Nadal’. ¿Barcelona respira Nadal? Però si hem posat quatre bombetes i gairebé hem de donar les gràcies. És que arribes a Sants, porta d’entrada per Nadal, i fa por, perquè no hi ha il·luminació.

¿Necessitem més turistes?

No sé per què hauríem de tenir més turistes. S’ha de posar fre a aquesta ambició. I treballar perquè la gent que vingui a la ciutat hi sigui més temps i gasti més diners. I per aconseguir-ho és necessària una oferta de molt nivell. Ens falten grans exposicions.

¿Què opina de la regulació hotelera que fixa el PEUAT?

 Soc partidària que es delimiti molt bé què es permet i què no. No pots fer una norma prohibitiva en tot. Potser una determinada cadena hotelera en una ubicació determinada és interessant per a Barcelona en un moment concret. Però no totes. Jo modificaria el PEUAT. Establiria uns punts d’excepció i crearia un comitè format per gent no només vinculada amb l’allotjament, sinó que anés més enllà dels interessos turístics.

¿Quin ha sigut l’efecte que no es puguin construir més hotels al centre de la ciutat?

Quan limites la competència creus que els preus pujaran, però a llarg termini perdràs competitivitat. Perquè la competència sempre és un estímul. Segons un estudi de Forward, el 2022, la tarifa d’hotel de cinc estrelles es va tancar a Madrid per sobre del de Barcelona. És la primera vegada en la història.

¿I això és un efecte del PEUAT?

Totalment, tot i que no en sigui una conseqüència directa. El PEUAT impedeix l’obertura de nous hotels i des del punt de vista de l’hoteler la situació és còmoda, però des del punt de vista del destí, a llarg termini, la moratòria farà mal.

¿Què fem amb els creuers?

Continuar en la línia actual. Estem en més del 60% de creuers que surten de Barcelona i que hi arriben.

¿Pot incrementar aquest percentatge?

Hauríem de pujar al 65% o el 70%. Al final, la ciutat podrà o no posar les seves condicions. Si elimines els creuers, redueixes la connectivitat amb els EUA. Una gran part del turisme nord-americà va arribar pels creuers.

Els detractors de l’ampliació de l’aeroport afirmen que suposaria portar 20 milions més de turistes. Els defensors afirmen que seria un ‘hub’ de vols intercontinentals.

Les infraestructures estan per aprofitar-les i per portar riquesa a la ciutat. L’aeroport necessita una ampliació tan respectuosa amb el medi ambient com es pugui, no sé si al mar o no. I s’han de potenciar l’aeroport de Girona i el de Reus, que són molt a prop. El futur serà la connectivitat amb l’Àsia.

¿Colau i Collboni, com a socis, han abordat el turisme de manera consensuada?

Collboni no ha anat contra el turisme.

¿Colau sí?

Crec que manté una mica de distància amb tot el que sigui activitat econòmica.

Però, quan acabava la pandèmia i van començar a tornar els turistes, Colau ho va considerar una bona notícia.

A l’ajuntament li ha passat com a tots: arriba la pandèmia, que et deixa descol·locat, i t’adones que el turisme suposa el 14% del PIB.

Vostè va ser directora durant dos anys del Consorci del Turisme. Un mes després va començar la pandèmia i dos anys després la van destituir.

Per mi va ser molt dura l’època de la pandèmia. El primer que vaig pensar va ser: ‘Bé, tenim un període perquè Barcelona fixi unes línies estratègiques’. Vam establir unes línies per al període 2020-2023 posant l’accent en aspectes d’alt valor que no tenien visibilitat, com nous productes de turisme científic, creatiu, literari, a veure com els posàvem en valor.

Com a directora, ¿es va sentir avalada pel govern de Colau o la discrepància era clara des del principi i això va portar a la destitució?

Jo crec que no va ser pel govern de Colau. Vaig tenir discrepàncies amb el president. Jo era la directora del grup Julià a Espanya quan el president de Turisme de Barcelona, Eduard Torres, em va proposar la direcció general. Per mi va ser molt il·lusionant poder treballar per a la meva ciutat, poder aplicar-hi la meva experiència de més de 25 anys, crear equip amb un personal molt castigat per la politització de l’entitat i pels canvis continus en la direcció general. Però crec que Torres es va equivocar amb la meva elecció, perquè jo soc una professional del turisme, com poden acreditar tots els superiors que he tingut tant al sector públic com al privat, i sempre he preservat els interessos de les empreses i entitats en què he treballat, per davant dels meus i d’aquells que considerava que no actuaven en defensa dels de les empreses, i no per acceptar aquest càrrec canviaria això.

Notícies relacionades

Turisme de Barcelona cessa la seva directora, Marian Muro, i busca relleu

Antoni Abad reivindica el Vallès i n’enalteix el pes industrial

¿I què va passar?

Lamentablement, vaig trobar moltes dificultats per poder desenvolupar una gestió professional davant les contínues interferències del president, que pretenia imposar certes actuacions que en alguns casos anaven en contra dels meus principis i valors, els de l’entitat i els interessos de la ciutat.