SOS per salvar una casa centenària de la demolició en un barri en extinció a Barcelona

El moviment veïnal del districte es mostra crític amb l'operació urbanística, dissenyada fa dues dècades. La senten hostil al jutjar que eludeix preservar bona part del patrimoni que entronca amb el llegat obrer de l'antic municipi de Les Corts, abans que Barcelona l'absorbís. Els passa igual amb el parc que s'edifica sobre la desfigurada Colònia Castells, ja extinta a l'altre costat del carrer Entença. 

Els crítics amb el projecte han pres la demolició programada de la finca centenària situada en el número 46 del carrer Montnegre com a prova que la conservació de la memòria històrica d'un dels reductes menestrals de la capital catalana està en risc. Exigeixen que s'indulti del picot a l'immoble, que exhibeix les portes i finestres tapiades amb maons. 

Un cap decapitat

«És un edifici simbòlic del Camp de la Creu, un dels últims històrics que queden», ressenya la presidenta de la Coordinadora Veïnal de Les Corts, Adela Agelet. L'immoble en risc de desaparició era reconeixible pel cap de xai que apuntava sobre el portal. Abans de ser adoptada pel barri com a distintiu, la testa identificava que els propietaris de l'immoble, erigit el 1923, es dedicaven a la carnisseria i a l'especejament. De resultes del procés d'expropiació, ara és titularitat de l'Ajuntament de Barcelona.  

El bust del boc va ser decapitat mesos enrere. El seu lloc l'ocupa ara una planxa metàl·lica, que cobreix el buit que ha quedat entre la porta i els balcons emparedats. «El cap és ara al dipòsit municipal», aclareix Agelet. 

Josep Alió, membre de la plataforma Salvem el Camp de la Creu, recalca que la finca està catalogada com a Bé d'Interès Documental, el grau més baix de protecció patrimonial. «És nivell D, la qual cosa significa que es permet la demolició», recorda Alió. En aquest cas, l'única prescripció és que se n’ha de redactar un estudi històric i arquitectònic abans que la casa s'enderroqui. Alió destaca que l'immoble contribueix a donar forma a la plaça del Carme, nucli del barri. A més, subratlla la riquesa de l'interior de l'habitatge. «És una casa plena de mosaics, però no se’n conservarà res. En teoria, va sencera a terra». 

No és l'única condemnada a ser arrasada: una casa de planta baixa adjacent, d'un característic color roig, tampoc no ha estat amnistiada. La Carme, la veïna que va néixer al domicili fa 87 anys, es preparava per abandonar-la aquesta setmana i traslladar-se al pis que el consistori li devia i que ha tardat mesos a facilitar-li.  

La «casa del xai» és vestigi dels antics oficis i comerços que jalonaven el Camp de la Creu, una cruïlla de carrers per la qual travessava el camí de Barcelona a Sarrià quan l'urbs encara no havia expandit els seus dominis al segle XIX. Tots han desaparegut, encara que persisteix l'efígie del cap d'un cavall, penjat en una façana del carrer Morales. La figura de l'equí, emblema d'unes antigues cavallerisses, no corre perill. 

Ocupació preventiva

Un grup de manifestants va ocupar la «casa del xai» el desembre passat. La presa de l'habitatge, encapçalat pel Grup d'Habitatge de Les Corts, pretenia alertar de la pèrdua d'identitat que comportaria per al districte que l'edifici es tiri a terra i la falta d'allotjament assequible per a famílies immerses en la pobresa. La Guàrdia Urbana els va desallotjar menys de 24 hores després que hi irrompessin a l'interior. 

Notícies relacionades

Sense toros però amb antitaurins

Mor sor Montserrat Casas, popular abadessa de Pedralbes

La policia va assegurar que va expulsar 26 adults, sense cap menor present en la intervenció. En canvi, els activistes van retreure que sí que hi havia cinc menors amb les seves famílies. Al seu torn, es van queixar que la desocupació es va practicar sense una ordre judicial, només amb una instrucció administrativa del districte de Les Corts. La Guàrdia Urbana va afirmar que la intervenció estava emparada pel poc temps transcorregut des que la finca havia estat usurpada. Sigui com sigui, l'edifici roman ara desert.   

«No volem que s'enderroqui. Pensem que la casa es pot salvar i que se salvarà», postula Agelet. La dirigent veïnal indica que, ara per ara, el districte ha respost que considerarà la petició. «Creiem que sí que ho faran, però volem fer més força per aconseguir-ho», recrimina Agelet, que creu que el govern municipal no està atenent la seva mesura de govern per salvaguardar el patrimoni amenaçat dels barris. Acaba amb una admonició: «La renovació es fa amb poc respecte a la memòria històrica i no se li dona valor, quan són elements que defineixen els barris i les ciutats. Si es treu el cap de xai i tot, què en queda? Entrarà a ser un barri més de blocs, un més de la col·lecció».