La llarga transició del Bon Pastor

Els trucs ‘antipor’ dels veïns de Barcelona que mai havien viscut en pisos

Una oficina auxilia els reallotjats de les Cases Barates, obligats a adoptar nous hàbits al passar de viure a peu de carrer a fer-ho en blocs

Els trucs ‘antipor’ dels veïns de Barcelona que mai havien viscut en pisos

RICARD CUGAT

4
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

No són pocs els veïns del Bon Pastor que confessen haver nascut a les Cases Barates. Passa amb freqüència entre els que les van abandonar per traslladar-se als pisos nous del barri fa uns anys, també entre els que s’hi han desplaçat en dates recents. Una prova que part del veïnat s’ha allotjat sempre en domicilis de planta baixa fins fa bé poc, el que podria semblar una raresa per a qualsevol urbanita de Barcelona. No menys singular resulta que part dels reallotjats mai abans havien viscut en una escala, obligats ara a adoptar hàbits que, per molt comuns que semblin a la ciutat, se’ls presenten inèdits.  

«No és el mateix viure en horitzontal que en vertical», remarca la presidenta de l’Associació de Veïns del Bon Pastor, Paquita Delgado, una de les que han fet el trànsit de viure a peu de carrer a compartir comunitat. A l’oficina del Pla de Barris, oberta per l’ajuntament, se li encomana l’encàrrec d’auxiliar els anteriors habitants de les Cases Barates en el trànsit d’aclimatar-se perquè la seva intimitat transcorri amb domicilis sobre el cap i també sota els peus.  

«Passar d’una casa petita i amb accés directe al carrer a un bloc de vivendes genera uns canvis que poden afectar la convivència i, també, la gestió del consum energètic. No és el mateix la despesa energètica d’una casa d’uns 40 metres quadrats que un pis en què tot és elèctric», assenyala Miquel Àngel Lozano, cap de projecte del Pla de Barris a la Trinitat Vella, el Baró de Viver i el Bon Pastor.

Les peticions d’ajuda per l’encariment dels subministraments és la consulta més freqüent. La mitjana d’ingressos als carrers de les Cases Barates va ser de 10.630,82 euros per persona el 2020. «Moltes famílies tenen situacions molt precàries i la pujada de la llum els afecta d’una manera molt important», observa el coordinador del programa d’acompanyament al reallotjament, Aritz Garcia. El Pla de Barris ha ofert sessions per ensenyar com estalviar en el consum.

A més, promou la creació d’una comunitat energètica local per instal·lar plaques fotovoltaiques que proveeixin una xarxa que faci minvar el dispendi dels rebuts. «Durant el 2023, hi haurà 40 famílies d’un bloc que formaran la primera comunitat i volem incorporar-ne 100 més d’un altre edifici. La idea és estendre-ho a més blocs», apunta Garcia.  

Evitar lladrucs i enrenou

L’adaptació a una vida aliena a les Cases Barates també implica qüestions més prosaiques. El Pla de Barris socorre els veïns per constituir les comunitats i assessora per pal·liar molèsties més sensibles en un immoble que en domicilis unifamiliars. Entre d’altres, ha ofert un taller de consells sobre la cura de gossos, gats i ocells en una escala. Forma part del «treball de prevenció» que Lozano destaca. 

«També vam fer una activitat de teatre comunitari per tractar el soroll. Va sortir, per exemple, que és recomanable deixar les sabatilles al costat de la porta per treure’s els talons a l’arribar al pis», explica Garcia, que emfatitza la necessitat d’assistir els reallotjats: «El carrer és de tothom i de ningú. Ara surten de casa i tenen una escala de veïns, unes plaques d’escalfament solar, un ascensor i una convivència per gestionar».

En qualsevol cas, el canvi sol ser ben rebut. «Ara tenim més intimitat. Quan estàvem a casa, la meva filla no podia estudiar. Havia d’anar a la universitat perquè a l’habitació li era impossible. Si no entrava un, ho feia un altre, els nens es posaven a jugar, la gent parlava alt fora... Era la vida del carrer a casa i no sempre ve de gust», resol Delgado.

Pisos sobrants

Tot i que s’ha completat l’entrega de claus de les flamants vivendes dels residents de les Cases Barates, encara no estan habitats tots els pisos del projecte urbanístic que ha capgirat el Bon Pastor durant dues dècades. L’Ajuntament de Barcelona assenyala que queden 163 pisos sobrants, reservats a habitants del barri.

El consistori i l’associació de veïns han acordat que, en primer lloc, es dediquin a membres de famílies que s’han traslladat de les Cases Barates als nous domicilis i que tenen necessitat d’independitzar-se. Per presentar-se com a candidats, es requereix que siguin almenys dues persones que hagin de continuar convivint després de portar almenys un parell d’anys fent-ho. «No implica necessàriament que siguin parella, poden ser una mare i la seva filla, germans...», aclareixen des de l’ajuntament. 

Notícies relacionades

El govern municipal calcula que, amb aquest incentiu, sorgeixen una quarantena de noves unitats familiars. Per obtenir una de les vivendes que se sortejaran, han d’acreditar haver viscut sempre a les Cases Barates i després en una dels pisos de reallotjament, entre altres requisits. Altres domicilis sobrants es destinaran a veïns del Bon Pastor inscrits com a sol·licitants de vivenda de protecció oficial i que portin almenys mig any empadronats a la zona. Hi ha reserves especials per a joves, famílies monoparentals i persones amb discapacitat, també per a veïns del barri que tinguin un informe favorable de la taula d’emergència habitacional. 

L’ajuntament calcula que unes 500 famílies s’ajusten a les condicions per participar en el sorteig. Preveu que els pisos s’adjudiquin durant el segon trimestre d’aquest any. A part, queden per aixecar quatre blocs de l’última fase de la remodelació, ja al marge dels trasllats dels habitants de les casetes. El consistori indica que se sotmetran a concurs per concedir-los amb les mateixes condicions que en la resta de promocions públiques de la ciutat. Un dels immobles s’adaptarà perquè compti amb serveis per a gent gran.