Barcelona i Salut es conjuren per construir 14 nous ambulatoris d’aquí al 2030

La saturació de l’atenció primària és un dels símptomes més grans de l’estrès que la sanitat pública pateix i que la pandèmia ha evidenciat amb cruesa. Barcelona compta amb 54 ambulatoris, una xifra que es preveu que s’incrementi al llarg dels pròxims anys. La Generalitat i l’ajuntament han firmat el pacte de ciutat pel qual, d’aquí al 2030, planifica que es construeixin 23 equipaments, inclosos 14 edificis nous per allotjar tant centres d’atenció primària (CAP) com centres d’urgència d’atenció primària (CUAP). En part, són obres ja conegudes, algunes pendents i reclamades des de fa temps.  

Es produeix, per exemple, amb l’edificació del nou CAP Raval Nord, focus de manifestacions en les quals pacients i sanitaris van arribar a ocupar la capella de la Misericòrdia, que el MACBA també cobejava i serà la seu que substituirà el vetust consultori del barri. Figura en el compromís segellat pel Departament de Salut i el consistori, igual que d’altres llargament demanats, com el CAP de la Sagrera o el del Fort Pienc, que s’emplaçarà al costat del bingo de la Gran Via. 

Per ara, hi ha terreny per a «cinc o sis» dels ambulatoris programats, ha indicat la regidora de Salut, Gemma Tarafa. És el cas del consultori del Casc Antic, sobre el solar dels antics jutjats a l’avinguda de Lluís Companys. En paral·lel, es busca ubicació per a un nou centre a Drassanes, també per al CAP Casanova, així com un solar on ampliar el CAP Pare Claret. Al seu torn, es compta que part dels pacients a què el CAP Manso assisteix siguin traslladats a un nou edifici al Poble-sec i que es construeixi un centre al futur barri que s’erigirà als pavellons de la Fira de Barcelona que s’enderrocaran a l’entorn de la plaça d’Espanya. 

Calendari imprecís

Malgrat marcar un horitzó temporal, el Departament de Salut i el consistori admeten que potser no tots estiguin acabats d’edificar i en servei el 2030. De fet, el futur ambulatori que es preveu aixecar al Gòtic s’arrossega en la planificació des d’almenys el 2008, per a disgust del teixit associatiu d’aquesta zona de Ciutat Vella.

«Marquem set anys d’entrada i veurem quanta temporalitat es requereix», ha assenyalat el director del Servei Català de la Salut, Ramon Canal. El directiu de la conselleria ha manifestat que les obres seran «com més ràpides millor» i ha remarcat que la clau serà disposar de prou pressupost. 

La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona no han concretat l’estimació de despesa de tot el pla, que inclou també nous serveis i adequacions en hospitals, serveis sociosanitaris i equips de salut mental i a addiccions, entre d’altres. El full de ruta al·ludeix a la construcció d’una residència sociosanitària al 22@ –Salut augura que s’estrenarà a l’hivern–, així com dues més a la Magòria i la franja litoral del districte de Sant Martí. 

Obres de millora

Al seu torn, s’encarregaran obres de millora en espais de salut mental i atenció a addiccions a Nou Barris, Sants-Montjuïc, Esquerra de l’Eixample i Ciutat Vella. Quant a transport sanitari, s’instal·laran bases per a ambulàncies a Nou Barris, Sant Martí i per a l’àrea integral de salut Barcelona Esquerra.  

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

Tarafa ha recordat que, en vistes al resultat de planificacions anteriors, «hi ha volum d’obra que s’acaba i una altra que s’assumeix en el següent pla». En tot cas, ha remarcat que resultarà clau finalitzar construccions als barris que creixeran amb més habitants en els pròxims anys. «Sabem que la Sagrera, el Bon Pastor i la Marina creixeran, i aquests espais sanitaris i sociosanitaris hi han d’arribar abans que els veïns», ha recalcat la regidora.    

A part de noves edificacions, es contemplen també remodelacions en ambulatoris, algunes de ja sabudes, com la dels del Besòs, la Pau o Manso. També es reformarà el CAP Numància. Al seu torn, es dissenyen ampliacions dels serveis d’atenció primària del CAP Larrad –es vol que guanyi uns 600 metres quadrats–, així com a Roquetes i el Clot.