Esmorzar preelectoral

Anna Grau (Cs) demana «pit i collons» a l’empresariat per canviar Barcelona

L’alcaldable i diputada taronja es postula com a ariet opositor i proposa un ‘hub’ de ciberseguretat a la Zona Franca

Anna Grau (Cs) demana «pit i collons» a l’empresariat per canviar Barcelona

Georgina Roig

4
Es llegeix en minuts
Meritxell M. Pauné

L’alcaldable de Ciutadans a Barcelona, Anna Grau, es veu a si mateixa com el millor ariet contra el govern de Barcelona que surti de les eleccions municipals d’aquest maig. «Cal posar el dit a l’ull i parlar clar, ¡a l’ajuntament li fa falta una bona remenada!», va dir aquest dilluns Grau, en un esmorzar empresarial restringit.

La candidata del partit taronja protagonitzava la sisena i penúltima trobada amb alcaldables del cicle organitzat per l’associació empresarial ACEDE, amb accés només per a socis i que EL PERIÓDICO narra en exclusiva. Va ser la cita amb menys afluència de directius –una dotzena– de les sis fetes fins ara, fet que va permetre una aproximació més personal a la també diputada de Cs al Parlament de Catalunya.

Grau es va sincerar amb els assistents i els va reconèixer que patronals i empreses li han demanat més d’una vegada defensar les seves causes a l’hemicicle i després s’han fet enrere per por de quedar malament amb el poder. «Veig un acolloniment generalitzat entre l’empresariat, jo mateixa m’he vist defensant gent... que al girar-me ja no hi eren», va relatar. Per xivar-li irregularitats, va ironitzar, se li acosten «gairebé amb perruca i gavardina». Així, va reclamar «posar tots pit i collons per canviar les coses» i va implorar «confiança en Cs com a agent polític de canvi».

En cap de les seves intervencions va al·ludir a la trajectòria municipal del partit: ni la coalició amb Manuel Valls ni les dimissions i expulsions dels actuals regidors. Com va explicar EL PERIÓDICO, aquestes desavinences han deixat Cs a punt de perdre la representació al consistori aquest març. El relat de Grau és pràcticament de taula rasa: «Cal sacsejar una mica l’ajuntament, com fem al Parlament», va arribar a dir, malgrat que els seus predecessors han sigut molt bel·ligerants els quatre anys d’aquest mandat.

Autònoms, okupació, impostos

Autònoms, okupació, impostosL’empresariat, al seu torn, va demanar a la candidata que Cs aparqui la línia contra l’independentisme i «torni al seu punt d’inici», amb més focus en l’economia. En aquest camp, Grau va concretar algunes mesures del seu programa electoral «liberal», com «una regidoria de l’autònom» i una finestreta única específica, «llibertat d’horaris comercials», una oficina per a propietaris de pisos okupats, «acabar amb la turismofòbia» i més complicitat municipal amb congressos i festivals. També va proposar revertir la pujada d’impostos del 2020 a Barcelona, concretament al suprimir la nova fiscalitat de residus a particulars i reduir-la als negocis.

Quan li van preguntar per Montjuïc, va respondre bàsicament sobre el Poble-sec i la Zona Franca. D’una banda, va proposar «reactivar el Paral·lel com a eix cultural» i millorar la connexió amb la muntanya amb «més autobusos». De l’altra, va compartir una idea encara «embrionària» per obrir un ‘hub ‘de ciberseguretat en col·laboració amb França i Israel. Tindria base en el polígon Pedrosa –que pertany ja a l’Hospitalet de Llobregat i sobre el qual la capital no té competències– i subseus en altres emplaçaments, potser un seria Montjuïc.

Quant a mobilitat –tema en què han insistit els assistents a cada esmorzar preelectoral–, va advertir que no és possible desmantellar els quatre eixos verds impulsats pel govern d’Ada Colau: «La superilla del Eixample no es podrà treure, els costos són dissuasoris». Sí que va estimar viable, en canvi, retirar tot l’urbanisme tàctic o millorar la Gran Via com a artèria interurbana.

¿Trias o Collboni?

Notícies relacionades

 Als empresaris presents –de nou eren tots homes en aquesta sessió– els preocupava també quina expectativa electoral té Cs, després de les enquestes que deixen el partit sense regidors a la capital catalana. Grau va assegurar que els sondejos interns li donen «almenys dos regidors», que és el resultat mínim a la pràctica pel 5% de llindar de vot que exigeixen els comicis locals per donar dret a obtenir seients. «Entrar-hi amb dos no ho consideraria un èxit, però, sí, un bon punt de partida per als meus plans a l’ajuntament», va afirmar.

La diputada i alcaldable està convençuda que Ciutadans tindrà «opcions de govern» a Barcelona, potser no immediatament, però «més aviat que tard». «No penso sacrificar això per curtterminisme i ho visibilitzaré presentant-me com a candidata a la investidura obtingui el resultat que obtingui», va avançar. Investir Ada Colau –com va fer Valls– no és una opció per a ella, va afirmar. La promesa no va acontentar els assistents, que li van preguntar a qui faria abans alcalde, si a Xavier Trias o a Jaume Collboni. «¿Vostès a qui prefereixen?», va replicar ella amb picardia. Finalment va accedir a respondre a mitges: «Trias o Collboni, el que m’escolti més. Les meves línies vermelles per començar a parlar són bilingüisme institucional, reduir impostos, okupes fora i mobilitat».