Mapa | Aquests són els punts de Barcelona on paren més furgonetes

Aquesta avaluació inclou un mapa, fet a partir de l’aplicació que utilitzen els transportistes per estacionar, que permet viatjar als punts de Barcelona on més furgonetes s’aturen. Com de ben segur ja han endevinat, l’Eixample va al capdavant amb molta diferència, inclòs Consell de Cent, nau capitana dels primers quatre eixos verds.

El mapa utilitzat per elaborar l’estratègia –és una primera dada que crida una mica l’atenció– el va fer l’ajuntament el 2018, és a dir, que no s’ha actualitzat malgrat que amb la covid s’ha disparat el comerç electrònic i és probable que la cosa hagi variat. Actualitzar-lo faria aflorar tot el pes de les compres a través d’internet. Potser apareixerien nous punts, cosa que permetria intuir a quines zones hi ha més demanda de productes ‘online’. En qualsevol cas, aquest és el punt de partida.

Els serveis guanyen les mercaderies

El pla marca punts en funció de la intensitat d’ús diari de les places (un total de 10.453, un 8% menys que 10 anys enrere). Entre 0 i 3 parades i així fins a un sostre de 18. Amb tots els nivells aplicats sobre el mapa, la bona notícia, tot i que fa una mica de vertigen tanta taca, és que la capital catalana continua tenint una bona salut comercial i restauració. Barcelona, de fet, disposa de prop de 96.000 comerços, una xifra molt respectable per a tan sols 100 quilòmetres quadrats de superfície.

L’operació pot ser ‘business to business’ (als botiguers), ‘business to consumer’ (paquets directes a les vivendes) o distribució urbana de serveis (la ‘furgo’ de l’electricista, l’especialista de la caldera, el manetes que ve a arreglar la persiana, el metge d’urgències...). Per percentatges d’ocupació de les places de càrrega i descàrrega, els primers copen un 12%; els segons, un 9%, i els tercers, un 46%. La resta, fins a arribar al 100%, són particulars i vehicles de persones amb mobilitat reduïda.

L’Eixample, districte que concentra el major nombre de comerços de tot tipus, allotja els principals focus de demanda de distribució de mercaderies. La part bona, per al trànsit i els veïns, és que els punts lila, els de més densitat, estan bastant repartits, i només per sota de l’Escola Industrial, a Comte Borrell, i a prop de la Pedrera s’enganxen dos racons d’entre 11 i 18 usos diaris. Quant als eixos, és curiós comprovar com l’absència de places de càrrega i descàrrega deixa netes les grans artèries: Diagonal, Gran Via, Paral·lel, passeig de Gràcia, Sant Joan o Meridiana. En canvi, vies com Pau Claris, Casp, rambla de Catalunya, Balmes, Diputació, Sepúlveda o València sí que hi surten molt tacades. Potser massa.

Les quatre zones calentes de furgonetes

A l’observar el mapa global, s’hi veuen quatre zones especialment complicades: l’entorn de la rambla de Catalunya amb Consell de Cent (objecte ara d’una profunda transformació, de manera que serà interessant veure què passa amb el maneig d’aquestes mercaderies), l’eix de Pau Claris amb Provença, els voltants de la Sagrada Família i, per peculiar, la zona superior de República Argentina, gairebé al costat de la plaça d’Alfonso Comín.

Consell de Cent, columna vertebral dels primers quatre eixos verds que ja s’estan executant, apareix també molt marcat per la distribució urbana de mercaderies. Es reproduirà el debat que ja es produeix sobre el trànsit. Però, així com amb els cotxes, dels quals el consistori defensa que es produeix una certa evaporació (l’oposició sosté el contrari), amb la càrrega i descàrrega cal veure si els espais reservats a les vies pacificades són suficients o si bé les artèries de l’entorn patiran una pressió encara superior, amb el que això implica de congestió i molèsties per als veïns no inclosos en el pla de la denominada Superilla Barcelona.

Bo per a tothom

Segons la regidora de Mobilitat, Laia Bonet, la distribució urbana de mercaderies «parteix d’un important treball de diagnosi per conèixer la realitat d’aquesta activitat i a partir d’aquí hem començat a dibuixar una estratègia amb el sector per ordenar totes les operacions de càrrega i descàrrega que es duen a terme a la ciutat». «Ordenar-ho permetrà millorar l’eficiència a tots els nivells, i se’n beneficiaran tant les empreses com la ciutadania», prossegueix l’edila del PSC.

Notícies relacionades

Barcelona multiplicarà per set els permisos de repartiment nocturn de mercaderies

Barcelona aspira que el 40% de les compres ‘online’ es recullin a centres de distribució urbana

Aquesta estratègia passa per aconseguir que els transportistes puguin continuar fent la seva feina, de manera més eficient, si és possible, però sobretot busca minimitzar les molèsties a la ciutadania, ja sigui en forma de contaminació, trànsit o ocupació de la via pública. La idea és crear centres de distribució a través dels quals es pugui fer el repartiment d’últim quilòmetre en mitjans de transport sostenibles, com ara ‘cargo-bikes’, i que aquests ‘hubs’ de la mobilitat –inclosos els aparcaments subterranis– també siguin el lloc on recollir els paquets comprats a través d’internet. És a dir, menys vehicles circulant i que els que hi hagi siguin més ecològics.

Tot això passa per incrementar un 20% l’oferta d’hores de càrrega i descàrrega i multiplicar per 10 els vehicles de ciclologística, fins a arribar a les 800 unitats a la ciutat. També s’espera reduir la indisciplina d’aquest sector en un 60%. De fet, el que no detecta aquest mapa és la multitud de furgonetes que aparquen a segona fila, a voreres, sobre carrils bici..., a qualsevol lloc que els quedi al costat del seu destí. Perquè, total, són cinc minuts...