Colau nega davant la jutge que donés instruccions per sancionar un fons d’inversions

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha negat aquest dilluns davant la jutge que la investiga per un presumpte delicte de coaccions i prevaricació que donés instruccions al fons d’inversions Vauras Investment S. L., propietari des del 2019 del Bloc Llavors, situat al Poble-sec, que es va convertir en un símbol de la lluita per l’accés a la vivenda. La regidora, que ha comparegut com a imputat, ha explicat a la magistrada Carmen García que ella no intervé ni en els expedients de llicència d’obres, ni en els sancionadors.

Colau ha precisat en la seva declaració que va conèixer la problemàtica del Bloc de Llavors pels mitjans de comunicació i, com és habitual en els assumptes transcendents de la ciutat, es va interessar per això, alhora que ha remarcat l’especial sensibilitat del seu equip municipal per la vivenda social per als més desfavorits. I és que a l’immoble del Poble-sec hi havia famílies en aquesta situació que anaven a ser desallotjats, per la qual cosa es van iniciar converses entre l’Ajuntament i la propietat de l’immoble, el fons Vauras.

La primera reunió es va produir l’octubre del 2019. En aquesta trobada, segons aquestes fonts, l’empresa va arribar a oferir al consistori la compra de l’immoble (després van concretar la proposta, de més de quatre milions d’euros). El fons d’inversió, a més, va demanar si podien agilitzar unes cinc o sis llicències d’obres. La segona reunió es va produir ja el febrer de l’any següent, quan ja estava aprovada la llei de la vivenda que obligava els grans tenidors de pisos a destinar-ne una part a vivendes del lloguer social. En aquesta conversa és quan des de l’equip municipal es va instar el fons d’inversió que complís aquesta normativa, obligació que l’empresa no va fer i que va originar que l’Institut Muncipal de l’Habitatge incoés un expedient sancionador.

Sense contacte amb els Mossos

Colau ha sostingut davant la jutge que ella no va participar en cap d’aquestes reunions perquè des que va arribar a l’alcaldia té delegada les funcions en els diversos responsables d’àrea, entre les quals en matèria de vivenda. L’alcaldessa ha remarcat, en resposta a la fiscalia, que tampoc va fer gestions perquè els Mossos intervinguessin en el desallotjament de les vivendes que eren ocupades per persones vulnerables. L’edil, a més, ha rebutjat que hagués donat ordres als serveis municipals per paralitzar les llicències d’obres sol·licitades pel fons d’inversions, tràmit del qual s’encarreguen els districtes de la ciutat.

Notícies relacionades

L’alcalde d’Istanbul agraeix a Collboni la visita a la presó

"Aquesta situació és un autèntic polvorí"

Sobre els expedients sancionadors a Vauras, ha incidit l’alcaldessa, que es van incoar arran d’una proposta dels serveis jurídics de l’Institut Municipal de l’Habitatge, però que ella no va tenir-hi cap participació, així com en els embargaments que es van dictar contra l’empresa i que van ser aixecats d’ofici posteriorment per la sentència del Tribunal Constitucional que anul·lava uns preceptes d’un decret llei sobre vivenda. Colau no va respondre a les preguntes de l’acusació. El fons d’inversió ha anunciat que demanarà noves diligències.

La denúncia va ser inadmesa a tràmit d’entrada quan va ser presentada el novembre del 2020. Llavors, la jutge Carmen García va argumentar per rebutjar-la que el fons Vauras «atribuïa delictes sense rigor ni precisió». La fiscalia va compartir llavors aquesta decisió. Malgrat tot, mesos després, l’abril del 2022, l’Audiència de Barcelona va fer un tomb, va admetre a tràmit la querella i va ordenar que se cités a declarar com a imputats l’alcaldessa i els dos regidors. Des d’aleshores, la togada ha realitzat diverses diligències, entre les quals el requeriment al consistori barceloní d’expedients i documentació. La jutge ara haurà de continuar amb la instrucció i, possiblement, citarà totes les persones que van participar en les reunions amb el fons d’inversió.