«Pena» i «alegria» en els últims dies del vell Mercat de Montserrat de Barcelona: «Ja tenim pessigolleig a la panxa»

L’històric mercat de Nou Barris, que prestava serveis des dels anys 60, afronta els seus últims dies a l’edifici actual abans del trasllat al nou equipament construït a pocs metres. El nou, ubicat a Via Favència 241, obrirà les portes amb 17 parades de producte fresc, a més d’un supermercat ALDI i altres serveis comercials. Una versió reduïda de l’actual que va arribar a tenir 80 parades actives, xifra que, a mesura que ha passat el temps, s’ha reduït considerablement. La inauguració oficial està prevista per al 21 de març.

Per a molts comerciants, el tancament suposa el final d’una etapa que ha travessat generacions. Vuit paradistes expliquen a EL PERIÓDICO com se senten. Set d’ells continuaran al nou edifici, mentre que una de les parades tancarà definitivament per motius empresarials. Els vuit testimonis han passat dècades entre aquests passadissos i viuen el canvi entre la nostàlgia i l’expectativa de començar de nou. 

Dècades darrere del taulell

A Legumbres Casanovas, els inicis del negoci es remunten a la inauguració del mercat. Els sogres de Mari Carmen Serrano van obrir la parada quan el mercat va començar a funcionar el 1960. Ella fa 43 anys que és darrere del taulell. El comiat arriba amb sentiments barrejats. «D’una banda, pena», reconeix. «Però, de l’altra, també alegria, perquè sempre penses que en un lloc nou treballaràs millor», matisa. 

Aquesta barreja d’emocions es repeteix entre molts paradistes. Núria Gonzalo, de Xarcuteria i cansaladeria Núria, va començar a treballar al mercat amb tan sols 20 anys. Avui en té 51, cosa que significa que fa més de tres dècades que entra per la mateixa porta. «Fa una mica de pena», admet. Quan pensa en el que s’emporta al nou edifici, no dubta: «Els records dels clients». 

Una història familiar

En altres parades, la història es mesura en generacions. La fruiteria i botiga de verdures Arturo Garzón suma quatre generacions vinculades al Mercat de Montserrat. Daniel Malpartida, dependent de la parada, explica que el negoci porta 62 anys a la plaça. Per ell, cada jornada comença amb la mateixa rutina: treure el producte de la cambra, muntar les piles de gènere i atendre els primers clients del matí. Aquests dies els està vivint diferent, manifesta. Sent tristesa i incertesa per «deixar alguna cosa de tants anys i tornar a començar en un lloc nou sense saber com funcionarà». 

Entre desig i nostàlgia

No tots viuen el trasllat de la mateixa manera. Carmen Sines, propietària de Carnisseria Carmen, fa 14 anys que treballa a la petita parada número 53 i espera el canvi amb ganes. «Estic desitjant-ho», respon. «Aquest mercat ja està vell. Hi ha prestatgeries caigudes, llums que no funcionen... Com saps que et mudaràs, ja no repasses res». Als seus 68 anys afronta el trasllat amb energia i il·lusió. «Soc de mercat des que tinc ús de raó. Això ho porto dins», expressa. A més, per a ella inaugurar el nou equipament suposa molt més que aixecar la persiana: va tenir parada al Mercat de la Llibertat de Gràcia anys enrere i no va poder viure la renovació d’aquest espai: «Ara vull estrenar aquest sí o sí».

A la Xarcuteria i cansaladeria Sílvia i Víctor, amb 20 anys d’història, el canvi es viu des d’una perspectiva que barreja nostàlgia i optimisme. Sílvia García admet que el comiat comença a notar-se. «Aquesta setmana ja comencem a tenir una mica de pessigolleig a la panxa», reconeix. El seu marit, Víctor José Ciruela, intenta comparar-lo: «És com canviar un Seat Ibiza per un Ferrari. O almenys amb un Audi», diu entre rialles. Tot i que el trasllat també suposa un esforç econòmic considerable. «La despesa que hem de fer és una bestialitat», recalca. El Víctor s’acomiada de l’edifici amb una frase: «Aquest mercat m’ho ha donat tot». 

L’essència del mercat

Més enllà de l’edifici, molts comerciants coincideixen que el que defineix aquest mercat són les persones. Isaac Rodríguez Amat, de Bacallaneria Amat, fa gairebé tres dècades que ven bacallà al Mercat de Montserrat. Reconeix que el trasllat té avantatges, però també suposa deixar enrere la identitat de la parada anterior. «D’una banda hi ha nostàlgia, però a tothom un caramel nou sempre li agrada. El problema és que el mercat de Montserrat és aquest, tota la seva essència es perdrà», remarca. 

Per ell, el repte real està en els canvis de consum, sobretot en els joves. «A les onze de la nit pots demanar una pizza amb el mòbil, els mercats no poden competir contra això». Per això defensa que el valor de les places continua estant en el tracte directe amb el client. «Aquí la gent ve pel tu a tu», explica.

L’únic tancament

Notícies relacionades

El nou Mercat de Montserrat de Barcelona obrirà el 21 de març amb una festa d’inauguració

Marató de Barcelona 2026: horari, mapa i recorregut complet

No tots els comerciants continuaran al nou edifici. Maite Hernández, hereva de Conservas i Congelados Cristina, tancarà la parada que va obrir la seva sogra fa uns 35 anys. La família ja té una altra parada en un altre mercat i han decidit concentrar tota l’activitat allà. Aquests dies finals els viu amb tranquil·litat: «Fa molt temps que esperem aquest moment i ja el tinc interioritzat». Quan pensa en el que significa el Mercat de Montserrat, ho resumeix en una paraula: «barri». 

Agraïts amb la clientela

En els pròxims dies les persianes de l’actual Mercat de Montserrat s’abaixaran per sempre. Poc després tornaran a aixecar-se a uns metres de distància en un edifici completament nou. Per a molts comerciants, no obstant, l’essencial també es trasllada. Després de 28 anys venent bacallà, Isaac Rodríguez té clar a qui deu tots aquests anys. «No li dono les gràcies a l’edifici, l’hi dono a la gent que ha vingut a comprar durant aquest temps. Gràcies a ells hem pogut tirar endavant».