Un miler d'habitatges protegits de Badia explora vies per reactivar la liberalització paralitzada per llei

El conflicte va quedar palès aquesta setmana al Casal d’avis de Badia del Vallès, on una plataforma d'afectats per l'Habitatge de Protecció Oficial (HPO) va convocar un acte en què dues advocades del col·lectiu 'Ahora' van posar sobre la taula les vies que estudien per intentar que aquests habitatges perdin definitivament la qualificació de protecció oficial. L'esdeveniment va estar marcat per la tensió, els retrets i el xoc de posicions. Segons les escriptures, els 1.200 pisos haurien d'haver passat al mercat lliure el passat 6 de febrer, en complir-se els 50 anys de vigència de la seva qualificació. Tanmateix, un mes després, la liberalització no s'ha materialitzat: la declaració de 271 municipis de Catalunya com a zones tensionades per part de la Generalitat ha fet que aquests habitatges mantinguin la seva condició de protegits.

Una de les opcions de les lletrades implica acudir al Tribunal Constitucional. Marta de Lucas, de Vosseler Abogados, va recordar que la perpetuïtat de la qualificació com a HPO es va intentar incorporar a la Llei d'Habitatge del 2022, però aquella previsió va ser posteriorment tombada pel Tribunal Constitucional.

La plataforma també va explicar haver iniciat una recollida de signatures per traslladar la reclamació al Síndic de Greuges i denunciar la desigualtat que, a parer seu, s'ha creat entre veïns amb habitatges que haurien d'haver seguit el mateix recorregut jurídic. Entre els afectats, l'argument de fons va ser considerar que se'ls ha "privat" del dret a vendre els seus pisos en igualtat de condicions i, van sostenir, el valor de l'habitatge a Badia ja se situa per sota del d'altres municipis catalans.

La principal queixa dels afectats parteix d'un greuge comparatiu que consideren difícil de justificar: propietaris de pisos semblants, en un mateix municipi i amb una mateixa història urbanística, es troben ara en situacions diferents. “¿El meu veí és més guapo i per això el seu és de mercat lliure?”, es va preguntar Amalia Frutós, una de les veïnes que ha impulsat la plataforma.

La desigualtat entre veïns

La tensió no va trigar a aflorar durant l'acte. Les lletrades ja havien advertit abans de l'inici de la sessió: es tractava d'una trobada “espinosa” i esperaven crítiques. La previsió es va complir. Al llarg de l'acte hi va haver acusacions de “desinformació”, crits de “mentida” i diversos moments d'intensa confrontació entre veïns amb posicions oposades. Alguns assistents es van aixecar per intervenir enmig del debat i el torn de preguntes va acabar convertint-se en el termòmetre real de la fractura que aquesta qüestió ha obert a Badia en tot just unes setmanes.

Va ser durant aquest torn de preguntes quan va intervenir el primer tinent d'alcaldia i regidor d'Habitatge de Badia, Iván Sanz. L'edil va explicar que l'Ajuntament se situa a favor de mantenir la llei, en considerar que Badia "sempre ha defensat allò públic com a eix de ciutat". En la seva intervenció, va vincular aquesta posició a una trajectòria històrica de reivindicació de serveis públics, com el CAP, les escoles o la reclamació d'una futura residència pública.

No obstant això, Sanz també va admetre que el cas de Badia és excepcional i que l'aplicació de la norma ha acabat generant una desigualtat evident entre veïns amb oportunitats que, va concloure, haurien d'haver estat les mateixes. També va prendre la paraula el regidor del PP, Jaime Ridao, que va defensar la necessitat de lluitar per la liberalització dels habitatges i va assegurar que el seu partit treballarà en aquesta direcció.

L'interès va més enllà de Badia

En un dels moments més significatius de la trobada, i després de diverses intervencions creuades, Frutós va voler subratllar que es tractava d'un acte impulsat per veïns afectats i va tancar que no era un espai pensat per al protagonisme dels partits polítics.

Notícies relacionades

Marató de Barcelona 2026: horari, mapa i recorregut complet

El Petit de Cal Eril obrirà el Vida Festival de Vilanova i la Geltrú amb un concert especial

La sessió del Casal d’avis va ser, a més, el primer acte d'aquestes característiques impulsat per aquest col·lectiu d'advocats a Catalunya, tot i que els seus promotors ja han avançat que volen portar aquesta campanya informativa a altres municipis. No debades, la problemàtica ha començat a despertar interès més enllà de Badia: entre els assistents també hi va haver veïns de Bellvitge, a L’Hospitalet de Llobregat, i del Poblenou, a Barcelona.

Més enllà del soroll i dels xocs verbals, l'acte va deixar una conclusió de fons: el conflicte sobre les HPO a Badia ja no es limita a una discussió jurídica sobre la caducitat d'una qualificació, sinó que ha obert un debat de ciutat sobre igualtat, propietat i model d'habitatge.