Els floristes carreguen contra la barra lliure de parades de roses de Sant Jordi

Per als barcelonins despertar-se el dia de Sant Jordi amb els carrers plens de parades de roses pot ser un espectacle, ple de color. Cada pocs passos s’ubica un muntatge (molts consisteixen en una galleda amb flors, una cadira i una tauleta), perquè aquell dia l’ajuntament permet la venda al carrer a tothom sense haver d’abonar cap taxa i tan sols presentant una sol·licitud. Però és tantíssima l’oferta (s’ha arribat als 4.000 punts autoritzats) que no només se satura el mercat i resulta «antisostenible», sinó que afecta de ple l’activitat professional, afirma el Gremi de Floristes i Floricultors de Catalunya. El col·lectiu reivindica que s’estableixi una limitació, a les portes del que es preveu que sigui el primer Sant Jordi de plena normalitat després de la pandèmia. El consistori ja ha presentat les línies mestres de la diada 2023 i també els talls de trànsit derivats.

El 2019 es van despatxar set milions de roses a Catalunya, cosa que suposa més d’un terç de les vendes de tot un any. Per això el pastís és temptador per a particulars sense cap coneixement floral que aquell dia posen una parada de roses, normalment amb una ornamentació bàsica i en sèrie que consisteix en una funda de plàstic. Solen ser exemplars més barats i de pitjor qualitat que les varietats que ofereixen els floristes. L’any passat, el preu mínim de venda van ser 4 euros, després d’una pujada que va vorejar el 5%, segons Mercabarna.

L’ajuntament estableix tres tipus d’ubicacions a Barcelona per a la venda de llibres i roses. Una és davant dels mateixos establiments, per a professionals. A aquest col·lectiu se li permeten també diverses zones privilegiades al centre de Barcelona (passeig de Gràcia, rambla de Catalunya, i d’altres) i a punts dels 10 districtes. El període d’inscripcions va començar el dia 1 i es tancarà el 14. El mateix gremi gestiona majoritàriament la distribució d’aquests enclavaments entre els floristes, que poden suposar entre 300 i 400 del total, afirma.

Però el dia 13 s’obrirà el termini perquè entitats i particulars s’hi puguin registrar també. Un programa informàtic filtra ubicacions no possibles (perquè tinguin obstacles, terrasses...), però en general hi ha barra lliure per instal·lar-se per bona part del territori, sense necessitat de distàncies mínimes entre si. Aquest sistema és el que rebutja el president de la patronal, Joan Guillén, al considerar que és excessiu i desvirtua la celebració. «Per als floristes és un dia molt important, que es viu amb molta il·lusió, mentre que per a molts paradistes és un mer negoci d’un dia», assenyala. Denuncia que fins i tot hi ha empreses que s’anuncien a internet per reservar els espais a particulars, que proveiran de la seva pròpia mercaderia, i així fan un negoci suculent.

Procedència i qualitat

Guillén emfatitza que no s’oposen a la instal·lació de parades de roses per part d’entitats, associacions i, fins i tot, partits polítics, perquè aquella jornada és marcadament participativa. Però discrepen sobre les facilitats que qualsevol persona individualment –«moltes fins i tot arriben des d’altres municipis per fer negoci»– troba per exercir una «activitat econòmica» a l’espai públic. No només per la ferotge competència a un sector que ha resistit amb dificultat els temps de pandèmia i de crisi, també perquè se sol nodrir de flor de pitjor qualitat. «Aquell dia es venen roses que els floristes no acceptaríem a les botigues, perquè nosaltres estem 365 dies i volem tenir satisfet el client, però a les parades no professionals saben que ningú els podrà anar a protestar l’endemà si estan pansides. Cal conscienciar la gent». «Aquesta oferta no aporta res i desmereix la celebració», diu, abans de defensar que «cal posar-li límits».

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El proveïment de tants punts implica, afegeix Guillén, que la mercaderia no venuda acabi perduda, cosa que no resulta sostenible. La flor procedeix essencialment de Colòmbia, l’Equador i els Països Baixos (sol un 3% és d’origen català), però les qualitats són molt variades. I el valor afegit final el posa l’ornamentació.

El sector negocia encara amb l’ajuntament les distàncies que s’hauran de mantenir amb les botigues de flors convencionals. Reivindiquen un radi mínim (no diàmetre) de 100 metres perquè no s’envaeixi el territori que seria la clientela natural d’aquests establiments.