Lucas Martínez: «Barcelona continuarà acollint una gran quantitat de talent internacional»

Lucas Martínez, casat amb tres fills. Nascut a Ginebra, fa dos anys que viu a Barcelona. El Lucas ha viscut a Ginebra, Londres i Mont-real abans de mudar-se fa dos anys a Barcelona. És ciutadà espanyol, suís i canadenc. És cofundador i CEO de la plataforma canadenca d’ocupació Talent.com. La cinquena plataforma més important d’ocupació segons similareb.com. Talent.com té 500 empleats repartits en diversos països com el Canadà, Suïssa, els EUA, Colòmbia, la Gran Bretanya, França, Espanya, etc.

¿Per què vas triar Barcelona?

Soc de pares espanyols i, des de petit, veníem cada estiu a Barcelona per estar amb la família. 

Després de deu anys a Nord-amèrica, m’atreia la idea de tornar a Europa. Els meus pares s’estan jubilant a Vilanova i la Geltrú i vam pensar que Barcelona seria un lloc ideal per acollir la nostra família. També des de molt petit, el meu pare em va transmetre la passió culer. 

¿Quins aspectes de la ciutat destacaries com a positius?

Vaig tenir la sort de viatjar molt per feina. Vaig passar diverses setmanes o mesos com a consultor en diverses ciutats incloent-hi Nova York, Taipei, Dubai, Auckland, Brisbane, Dublín, St. Petersburg i alguna més. És molt simple, no hi ha cap ciutat com Barcelona; cultura, geografia, esport, emprenedoria, internacionalitat: ho té tot.

¿Quins aspectes de la ciutat cal millorar? ¿Com?

Vinc amb una perspectiva molt federalista suïssa i canadenca i també vivint en un món postreferèndum al Quebec. Comparo Barcelona i Catalunya en general amb l’època del segon referèndum al Quebec. Una societat que es pregunta cap on va i amb cert negativisme. Però el que va arribar després a Mont-real va ser impressionant. La societat poc a poc va canviar de focus. De discursos identitaris a discursos de cultura i emprenedoria. Avui, el Quebec és la província canadenca amb la taxa d’atur més baixa al Canadà.

Pensant en el Quebec, penso que cal enfocar-nos en els punts forts de la ciutat i canviar el xip, que aquest lloc és molt gran i ho pot ser encara més.

¿A quins reptes creus que s’enfronta la ciutat una vegada remesa l’emergència sanitària?

Barcelona ha afrontat l’emergència sanitària molt bé. El món del treball remot continuarà augmentant en els pròxims anys i, com a capital del mediterrani, Barcelona continuarà acollint una gran quantitat de talent internacional que decideix venir a viure i a treballar aquí.

Això assegurarà creixement econòmic d’una manera natural i per això penso que el gran repte serà continuar treballant per als residents i fer que Barcelona sigui una ciutat on la qualitat de vida per als seus ciutadans sigui encara més gran.

¿Què esperes de la Barcelona dels pròxims anys?

Personalment penso que, si Barcelona vol, pot arribar a convertir-se en la capital del planeta. Cal impulsar la inversió estrangera per crear més llocs de treballs a la ciutat i ser més competents. Això ens permetrà apujar els sous dels treballadors, que falta ens fa si ens comparem amb altres grans ciutats del món. També espero veure com Barcelona impulsa grans projectes empresarials, d’infraestructura, cultura, esports, etc., que uneixin els seus habitants.  

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

¿Quina sents que és la teva ciutat? ¿Què és el que més trobes a faltar?

Soc de Ginebra perquè hi vaig néixer, hi vaig viure i hi vaig estudiar fins als 23. Vaig conèixer la meva parella, vam tenir els nostres fills i èxit empresarial a Mont-real. Gran part de la meva ment i la meva manera de pensar és de Mont-real, el Quebec i el Canadà. Però la meva ciutat de cor sempre ha sigut i serà Barcelona.