Els hotelers de Barcelona preveuen aquest any tant turisme com el 2019, però de més qualitat

El 2022 es va produir el «miracle» d’una recuperació turística accelerada i inesperada a Barcelona. Fins al punt de quedar a només 1,8 punts de la superocupació hotelera del 2019 si s’agafen les xifres mitjanes de l’abril al desembre passats (82,9%). Així que, després d’haver fet el més difícil i amb el calendari de congressos i esdeveniments a favor, el president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Clos, confia a igualar aquest any aquelles dades històriques. Amb l’avantatge afegit que els preus rècord de l’any passat han marcat un «llistó» que tendeix a filtrar un viatger de més qualitat. I amb una conjuntura més favorable a la integració ciutadana del turisme, segons reflecteix l’últim baròmetre municipal.

El representant dels hotelers ha recordat aquest dijous que l’activitat turística va quedar congelada durant la pandèmia, amb una greu afectació a l’economia local i l’ocupació, que va fer prendre consciència de la seva importància i integrar millor la seva tornada. A l’últim sondeig d’opinió ha caigut al 12è lloc de les preocupacions ciutadanes, amb un percentatge residual de ciutadans que ho esmenten. No obstant, i després de les declaracions d’alguns regidors dels Comuns l’any passat, quan va començar la remuntada, Clos ha fet una crida a la responsabilitat dels polítics municipals respecte a «no exacerbar» discursos sobre l’activitat que «generen conflictivitat».

Al futur alcalde o alcaldessa ha demanat, súbtilment, que «estimi la Gran Barcelona», i ha recordat, a més, que la «gestió [amb ajuda de la tecnologia] dels visitants» per evitar saturacions davant les icones és necessària per evitar percepcions «negatives»

Clos ha fet un balanç final de l’any passat des del punt de vista turístic, que va arrencar fluix però que des de primavera es va enlairar amb més força que en altres destinacions europees. El conjunt de l’any es va tancar amb un 75,2% (6,8 punts menys percentuals que el 2019, abans de la crisi sanitària) i habitacions a un preu mitjà de 152 euros (12 més que en prepandèmia), però a partir de l’abril les dades es van acostar tant a la normalitat que el preu es va elevar a 17 euros més per habitació. La dada econòmica no implica disparar els beneficis, ha explicat Clos, perquè l’augment de la despesa energètica i en alimentació van ser els detonants. Tanmateix, aquesta cotització dels llits significa l’arribada de menys viatgers motivats només per preus i ofertes. «L’augment comporta un turisme més respectuós, més sostenible i més sòlid», ha opinat.

Les previsions per al 2023, malgrat la inflació i els efectes de la guerra d’Ucraïna, són positives. El gener, tradicionalment fluix (59,5%), va començar sis punts per sota que fa quatre anys, però la força dels congressos i fires del calendari (Mobile World Congress, Sea Food, Expoquimia, l’IBTM, alguns de l’àmbit mèdic...) i la recuperació del turisme vacacional fan pensar que l’ocupació assolirà la del 2019, i amb preus més alts.

De moment, el saló ISE ha deixat una ocupació d’entre el 70% i 80% segons les zones, i per al Mobile l’organització ja ha reservat 18.500 habitacions (el 2019 en van ser 26.000, i el 2022, 10.500), a les quals cal sumar les reserves per altres vies. Serà, per tant, una fira encara sense normalitzar del tot, a causa de les afectacions que encara pateix Àsia, i en particular la Xina, que es deixaran notar en la pèrdua d’estands d’exposició i d’assistència. No obstant, es preveu entre un 90% i 95% d’ocupació, ha afirmat Clos, amb preus entre un 5% i 10% per sota del que és habitual.

Els viatgers, l’impost i la ciutat

Com és habitual als seus balanços, l’empresari ha al·ludit a qüestions de ciutat. Com les obres que han pres molts carrers cèntrics i afectaran la mobilitat dels visitants en dates importants, com l’imminent congrés de telefonia mòbil. «El col·lapse no suma, sinó que resta», ha dit. I també ha emfatitzat que «estaria bé» modernitzar el pla de Cerdà si és per millorar-lo. Però no per eliminar tantes zones de càrregues i descàrregues que afecten la distribució de mercaderies, ha criticat.

També ha reclamat més difusió i transparència de les dades sobre els usos de l’impost de taxa turística que rep Barcelona. Als pressupostos del 2023 hi figuren 71,86 milions d’euros. Més de 19 procedeixen de la proporció establerta per a la capital catalana, dins d’aquest tribut que ingressa la Generalitat. I 52 més són en concepte del recàrrec específic que imposa la ciutat. Una part és per a promoció turística, una cosa que ha reivindicat Clos per continuar alimentant el filó del turisme de negocis i congressos, més rendible i fàcil de gestionar, per a la ciutat. «Ho demanem no de boca, sinó amb diners», ha dit, en al·lusió al fet que altres grans ciutats espanyoles no tenen aquest impost i no l’han de preveure a les seves factures finals.

Hotels oberts

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

Però una altra part de l’import és per a projectes de ciutat, que, segons ha emfatitzat el director de la patronal, Manel Casals, «amb freqüència no són coneguts per la ciutadania». Des de millores a la via pública o equipaments fins a aportacions a la celebració de la pròxima Copa Amèrica de Vela o l’ISE.

Consideren essencial que hi hagi una percepció ciutadana més clara que els turistes paguen un impost que redunda en beneficis. I que els hotelers el recapten.