Excloses de les mesures contra la pujada del lloguer a BCN: «Em demanen 200 euros més al mes»

El soroll de les obres que envolten els voltants de Glòries es cola pel balcó del pis en què l’Éricka viu de lloguer a Barcelona des de fa uns 10 anys. Va firmar llavors un contracte per 600 euros mensuals, una quantia improbable de trobar ara a la capital catalana. «Quan vaig arribar, era la zona més assequible del Poblenou, però últimament han arribat a demanar 1.600 euros al mes. Ha deixat de ser un barri de magatzems vells i abandonats i, amb les noves empreses i la superilla, ha passat a ser el districte tecnològic de la ciutat. Busquen gent que guanyi molts diners perquè visqui aquí», s’adona la inquilina, que posa rostre als afectats per l’escalada aguda del lloguer a la ciutat. 

Les mesures del Govern espanyol per pal·liar el contagi de la inflació als arrendaments no han impedit que Barcelona tanqui el 2022 amb una mitjana de 1.066 euros al mes per costejar una vivenda a l’urbs, la cota més alta mai registrada. A l’Éricka, amb el contracte vençut des de fa un mes, l’insten a abonar 1.069 euros per mantenir-se al bloc que té un gran propietari de domicilis. L’increment depassa els 200 euros al mes: quan va renovar el 2017, va acceptar segellar un nou contracte per 750 euros, si bé ha desemborsat entre 824 i 866 euros al llarg de l’últim any.  

«Quan algú se’n va a l’escala, reformen la vivenda i la lloguen per un cost superior. L’última va ser per 1.100 euros. ¿Com pretenen cobrar-me el mateix per un pis ronyós? La intenció és fer-me fora», conclou la dona. Conviu amb el seu fill, de 15 anys, i sent que els expulsen del barri, de Barcelona i la seva conurbació. «He mirat preus en altres zones de la ciutat. També a Badalona i el Maresme. Allà són igual d’alts», s’adona la mare, que flirteja amb la idea de mudar-se lluny, a Gijón. «Allà un pis val 60.000 euros... En un cas extrem, me n’aniria, però no estic sola i no puc desarrelar el meu fill. Tenim la vida feta aquí», resol, embargada per la incertesa. 

El límit del 2% 

L’escut social de l’executiu de Pedro Sánchez per mirar d’immunitzar els lloguers de l’alça de l’IPC no ha protegit l’Éricka. El límit del 2% als increments, prorrogat al 2023, s’aplica a les actualitzacions de les quotes, però no afeta els nous acords. «No vaig poder entrar perquè, en el meu cas, em trobava en una finalització de contracte», comenta la inquilina. El Sindicat de Llogateres rep «missatges gairebé diàriament» d’arrendataris que s’enfronten a revisions per sobre del límit fixat, assegura Enric Aragonès, portaveu de l’organització. «Els diuen que el decret no s’aplica a propietaris particulars ni a inquilins sense condicions de vulnerabilitat. Són mentides absolutes», afirma. 

El límit a les pujades tampoc ha protegit la Margarita i el seu marit, establerts a Gràcia des de fa 22 anys. El propietari –també un gran tenidor de vivendes– planteja al matrimoni que rubriqui un nou contracte per 900 euros. L’encariment s’encadena als que la parella ja ha afrontat des que l’edifici va canviar de mans. van passar d’abonar 550 euros fins al 2018 a ampliar l’estada per 700 euros; en les últimes mensualitats, han sufragat 746 euros, ja amb l’acord expirat. 

«Diuen que el pugen per la zona que és i perquè tot és més car», respon la veïna. Igual que a l’immoble en què l’Éricka s’allotja a la Llacuna del Poblenou, els domicilis de la finca en què la Margarita resideix es remodelen cada vegada que un veí se’n va. «Ho fan per llogar per un preu superior. De les vuit vivendes, només quedem tres inquilins antics. La resta són nous. Van i venen», testifica.

Sense renovació automàtica   

L’Éricka i la Margarita tampoc es beneficien de la renovació automàtica per mig any i sense canvi de condicions que la coalició del PSOE i Unides Podem ha aprovat aquesta setmana. L’excepció ja va regir durant la crisi de la pandèmia; ara es reprèn per als contractes que s’extingeixin des que el decret va entrar en vigor, el 28 de desembre, i fins al 30 de juny. 

El termini exclou l’Éricka, el contracte de la qual va finalitzar el 23 de novembre. «Estem desvalgudes», lamenta la inquilina, que tira sola de la llar amb 1.072 euros al mes. Es divideixen en una nòmina de poc més de 300 euros que es pot permetre en un negoci de classes de ioga que no ha recuperat la xifra d’inscrits previs a la pandèmia i una pensió compensatòria que la seva exparella transfereix. «Si acceptés l’augment del lloguer, em quedarien només dos euros», repara la veïna, que assumeix una despesa afegida de 1.200 euros mensuals pel local en el qual treballa. 

L’Éricka mostra un informe dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona. L’estudi sol·licita que la propietat valori concedir-li un lloguer social «ajustat als seus ingressos per evitar l’aparició de nous problemes» de liquiditat a la llar. També ha obtingut un dictamen del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, que conclou que el risc d’exclusió residencial aclapara la família. La mare assegura que amb els informes no n’hi ha hagut prou per ara per rebaixar les pretensions de la propietat. «Un dels seus últims correus diu que no accepta cap negociació i que, si no compleixo els requisits, abandoni el domicili», revela.

Notícies relacionades

BCN rebutja anul·lar la reforma en marxa de la ronda de Sant Antoni

Norma Comics celebra avui 40 anys com a temple de la cultura pop

Partícip de les assemblees del Sindicat de Llogateres a Barcelona, l’Éricka està resolta a denunciar el gestor i els amos. «No me n’aniré fins que un jutge digui que estic equivocada. És una qüestió de dignitat, per mi i els meus companys», al·lega. La Margarita preveu anar acompanyada de membres de la plataforma a una pròxima reunió amb representants de la propietat, que ha interposat una demanda que pot desembocar en un desnonament. L’última pròrroga del seu contracte es va esgotar a l’estiu. «No volen renovar-me, tot i que hem pagat tots els mesos», es queixa.

«El cas més freqüent ara a les assemblees del Sindicat de Llogateres són pujades del 30%, el 40% o el 50% al finalitzar el contracte», assegura Aragonès. Creu «insuficients» les polítiques per contenir alces mentre continua pendent d’aprovar la llei de vivenda, que la plataforma exigeix que reguli els preus del lloguer. «No vèiem pujades tan altes des del 2019. Mai havia sigut tan car viure de lloguer a Catalunya i a Barcelona com ara», diagnostica.