El mirador de la torre de Collserola fa dos anys i mig que està tancat al públic

Així, a aquestes altures del calendari, la que passa per ser la talaia més alta sobre la ciutat: 560 metres sobre el nivell del mar amb 70 quilòmetres d’albirament, de Montserrat al Cadí recorrent tota l’àrea metropolitana, és, si no l’única, de les poques atraccions ciutadanes que no han reobert des que va abaixar la persiana per imperatiu de la pandèmia. El mirador ocupa la planta dècima de les 12 que suma la construcció. Una superfície totalment vidrada que desafia el vertigen fins i tot dels que no en tenen i que permet una vista de 360 graus. S’hi accedeix per un ascensor que porta, també, l’etiqueta de panoràmic i no permet que s’hi allotgi gaire gent per visita. Es tracta gairebé d’un acte íntim, de fet podria ser-ho, ja que el mirador es lloga (o llogava fins a nou avís) a particulars.  

Les torres Urquinaona i Glòries

Notícies relacionades

Un 25% més de viatgers d’aquí a l’any 2030

La vivenda supera la inseguretat com a principal problema dels barcelonins

La presència d’un mirador va ser una de les condicions que va posar l’ajuntament per autoritzar el projecte, que tenia per objectiu disposar d’una gran infraestructura que aglutinés els serveis de telecomunicacions i cobrís les necessitats en aquest àmbit durant els Jocs Olímpics de 1992. El 1988, es va convocar un concurs internacional restringit que va guanyar l’arquitecte britànic Norman Foster no sense polèmica: Santiago Calatrava, que també optava al disseny, va insinuar que l’elecció no havia sigut del tot objectiva. El cert és que la torre que va plantejar el britànic és un prodigi d’enginyeria aixecat amb formigó, vidre i acer. 

Sigui com sigui, el sostre de Barcelona –per alçària, 288 metres, el segon serà la Sagrada Família, amb 172,5; i per ubicació sobre el mar– és inaccessible des de fa més de dos anys i mig, però això no significa que la ciutat no tingui talaies des de les quals observar. Hi hael mirador de la torre d’Urquinaonai el de la torre Glòries –els dos edificis amb autors reconeguts: Antonio Bonet Castellana i Jean Nouvel, respectivament; a més dels campanars o terrats de moltes esglésies, com la catedral, Santa Maria del Pi, Santa Maria del Mar i Sants Just i Pastor.