Els trajectes Vallès-BCN fets amb transport públic arriben al 47%

Des del 2016, la demanda de transport públic al Vallès ha crescut un 18,5%, i ha passat de 137 a 162 milions de desplaçaments. Un creixement que, segons l’informe, ha "impulsat sobretot el transport públic per carretera davant la baixa demanda de Rodalies". O dit d’una altra manera: l’autobús ha liderat aquesta tendència.

"Fa uns anys trigava més a arribar a la meva feina amb bus que amb cotxe", explica Laura Molina, una veïna de Sabadell que cada matí agafa l’exprés A1 cap a Barcelona. "Abans era impensable deixar el cotxe, però ara el bus té carrils ràpids i arriba puntual. I a més m’estalvio els nervis d’haver d’aparcar, l’agafo diàriament des de fa quatre anys".

La dada que millor il·lustra aquesta transformació és, de fet, la del bus interurbà. Des del 2016, la demanda ha crescut un 61,9%, i només entre 2023 i 2024 ho ha fet un 20% més. El 2016, els usuaris realitzaven uns 14,8 milions de desplaçaments; avui en són gairebé 24 milions. Mentrestant, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) ha crescut un 17,4% i Renfe, amb prou feines un 9,8% global, amb una caiguda recent de 78,5 milions d’usuaris el 2023 a 74,7 milions el 2024.

"L’autobús ha crescut perquè la Renfe ha fallat", assenyala l’arquitecte i portaveu de la plataforma Fem Vallès, Manel Larrosa, que críticament assegura que "falta molt camí per recórrer" i defensa que encara falta una línia potent que connecti tota l’N-150, "en què viuen més de mig milió de persones".

Per la seva banda, Manel Vidal va celebrar en seu parlamentària que la tendència "marca una fita històrica cap a la mobilitat sostenible" i que el transport públic ha recuperat la vitalitat perduda després de la pandèmia. "És realista pensar que el 2026 arribarem al 50% de quota modal", assegura.

Les dades acompanyen el seu optimisme: mentre el transport públic creix, el vehicle privat s’estanca. El 2024, per primer cop, amb prou feines ha augmentat un 0,1% al Vallès. En un context de creixement econòmic i demogràfic –la població ha pujat un 7% des del 2016, i l’ocupada, un 17%– el trànsit privat s’ha "mantingut pla". Això significa que els 28.000 desplaçaments diaris addicionals generats pel dinamisme del territori s’han absorbit íntegrament amb transport públic.

Una bona metàfora per resumir el caldo de cultiu del Vallès és que el bus interurbà s’ha convertit en la pega invisible de la comarca. Ho va deixar entreveure en la presentació de l’informe esmentat el director general d’Infraestructures de Mobilitat, David Prat: "Si volem realment a curt termini canviar la quota modal, sobretot internament al Vallès, hem de fer-ho amb moltes polítiques públiques per carretera, perquè en l’àmbit ferroviari les coses que s’estan fent trigaran encara a madurar".

De fet, dins del mateix Vallès, el panorama és molt diferent del dels trajectes cap a Barcelona. Només el 15% dels desplaçaments interns es fan en transport públic, lluny de l’objectiu del 21% previst per al 2026. Allà la mobilitat sostenible avança més a poc a poc.

Un veí de Sant Cugat, enginyer químic que treballa a Granollers, ho viu en carn pròpia: "Per anar a Barcelona tinc el tren i és còmode, però si he de moure’m dins del Vallès, ja és un altre món. Els horaris no encaixen i hi ha zones sense connexió directa. Al final, acabo agafant el cotxe, cada dia, perquè per un trajecte de 30 minuts amb cotxe trigo una hora i mitja en transport públic".

El 2028 venceran els contractes de concessió d’autobusos interurbans prorrogats des del 2003 a Catalunya, i a l’àrea de Barcelona s’estima que diverses línies passin a ser competència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). "Serà una oportunitat per modernitzar el servei i fer-lo més equitatiu", assegura el vicepresident de Mobilitat de l’AMB, Carlos Cordón. "El nostre gran repte com a territori és garantir que tothom pugui desplaçar-se amb normalitat, dignitat i equitat, visqui on visqui", assevera el també alcalde de Cerdanyola del Vallès.

En paral·lel, l’informe celebra també progressos mediambientals significatius. Les emissions d’òxid de nitrogen (NOx) han caigut un 29%, i superen ja l’objectiu del 25% previst per al 2026. Les partícules en suspensió (PM10) s’han reduït un 20%, i s’acosten també a la meta establerta del 22%.

"Lleu baixada" d’emissions

No obstant, el monòxid de carboni (CO) continua sent l’assignatura pendent. En aquest sentit, les emissions amb prou feines s’han reduït un 2,2%, encara ben lluny de l’objectiu del 7% que s’ha fixat per als pròxims anys. Tot i així, la tendència comença a insinuar un canvi. "Hem d’observar si aquesta lleu baixada –fruit tant de millores tecnològiques com d’una contenció en l’ús del vehicle privat– marca un punt d’inflexió a partir del qual puguem començar a veure descensos més significatius", constaten a la Generalitat. El parc de vehicles també mostra senyals de renovació: els cotxes més contaminants perden pes i l’elèctric representa ja l’1% del total. Una xifra encara modesta, però amb una tendència ascendent constant.

Notícies relacionades

La Cursa de les Dones reuneix 36.000 persones contra el càncer

L’ús del cotxe per accedir a la UAB baixa del 43% al 21%

Fins a finals del 2024, el Pla Específic de Mobilitat del Vallès, que va ser aprovat el 2021, ha mobilitzat al voltant de 1.100 milions d’euros en inversions efectives, aproximadament un terç del total previst, segons dades de la Generalitat. La xifra reflecteix un grau d’execució significatiu en un pla que combina actuacions ferroviàries, viàries i de mobilitat sostenible.

Entre les obres que actualment ja estan en marxa destaquen el soterrament de l’R2 a Montcada i Reixac i el desdoblament de l’R3 entre Parets i la Garriga, actuacions clau per millorar capacitat i puntualitat. En l’àmbit viari, l’obertura del tram de la B-40 entre Abrera i Terrassa i la modernització de punts crítics de la C-17 han reforçat la connectivitat interna i metropolitana del Vallès.