Una màfia establerta a Barcelona utilitzava bebès per ocupar pisos i rellogar-los a migrants

Una investigació dels Mossos d’Esquadra ha acreditat l’existència d’una organització criminal establerta a Catalunya que utilitzava menors d’edat per ocupar pisos i després els rellogava a migrants en situació irregular. En una operació activada el 15 de novembre la xarxa va quedar desarticulada. Nou persones, tres caps i sis col·laboradors, van ser arrestats. En només quatre mesos havien ocupat amb aquesta estratègia dotze immobles i ho havia intentat amb dotze més. Els seus membres es repartien uns 24.000 euros de benefici mensualment.

De l’existència de grups mafiosos que ocupava i revenia pisos n’existien nombrosos indicis. Però fins que la comissaria de Barcelona no ha començat a investigar el fenomen no ha resultat possible aplegar proves prou sòlides per a la justícia que provin com actuen. I aquestes fins i tot han demostrat el rumor que utilitzaven nens per simular que les seves usurpacions eren ocupacions vulnerables. Segons l’inspector Joan Naharro, cap de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) a Barcelona, hi havia tres mares que l’organització contractava cada vegada que usurpava un domicili.

Les dones, amb els seus bebès, s’instal·laven al domicili i feien que els menors «ploressin al costat de la porta» quan la policia arribava al lloc després de l’avís dels veïns. Amb aquesta interpretació, les famílies fingien davant els agents que es tractava d’una família en risc d’exclusió social. «Així s’asseguraven que els Mossos no desallotgessin ni s’hi presentessin de nou», ha admès Naharro, que també ha volgut deixar clar que les famílies amb menors al seu càrrec que continuen ocupant per necessitat continuen existint i representant la majoria d’usurpacions en què s’identifiquen menors. Però no era el cas d’aquesta xarxa, que pervertia d’aquesta manera la protecció social que el sistema brinda als menors.

Garantia violentada

La Constitució contempla el dret a una vivenda digna i considera que quan una família ha constituït una llar d’una casa que estava buida només un jutge pot ordenar el seu desallotjament i entregar de nou de la propietat al seu legítim amo. Per a una policia, com els Mossos o la Guàrdia Urbana, intervenir abans que ho ordeni un jutge és arriscat, perquè ha de comptar amb proves que demostrin que l’ocupació s’acaba de produir. Si hi ha menors, la dificultat es dispara i les policies opten per no intervenir i deixar que sigui el procés judicial, que pot durar anys, el que ho resolgui. S’havia especulat que algunes màfies estaven al corrent d’aquesta condició. Però fins ara no constaven proves de la seva pràctica. Tot i que sí d’altres usos de menors per a finalitats delictives, «com la mendicitat», ha recordat Naharro.

Migrants vulnerables

Investigar aquesta xarxa ha resultat «molt complicat», ha remarcat Naharro. «No hi havia denúncies ni tampoc testimonis, ha sigut un treball d’intel·ligència policial», ha explicat. La DIC es va adonar que aquestes tres dones havien sigut identificades de maenra reiterada en ocupacions diverses. Estirant aquest fil van arribar fins a tres persones, els caps de la xarxa, que apareixen «al top cinc» dels delinqüents que més ocupacions han perpetrat a Barcelona. «Funcionaven com una empresa», reconeix l’inspector. Hi havia col·laboradors que s’encarregaven de detectar pisos buits –gairebé sempre d’entitats bancàries– i d’entrar, canviar el pany i punxar la llum. Després, la xarxa cridava les mares, que hi acudien amb els bebès. Els tres caps supervisaven el procés i donaven instruccions, com indicar que es deixessin molles de pa sobre la taula per simular que s’hi havien servit àpats.

Els tres caps i els sis col·laboradors –mares i ‘manyans’– vivien a Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat. El pis, després de fingir davant la policia que s’havia constituït en una casa protegida constitucionalment, era rellogat o revenut al cap de pocs dies. Segons els Mossos, a migrants en situació irregular –que no poden aspirar a contractes legals–. En ocasions els rellogaven per entrades que oscil·laven entre els 3.000 o 4.000 euros. O els venien per 8.000 euros. O prestaven habitacions per un lloguer mensual d’entre 200 i 500 euros.

Els caps eren els que contactaven amb migrants que acabaven d’arribar a Espanya i buscaven un sostre. També amb els propietaris legítims, a qui oferien l’oportunitat de recuperar el pis pagant un preu més alt que la família migrant, a la qual després recol·locaven. Consta que alguns amos han pagat a la xarxa.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Els Mossos són conscients que actuen des del 2020, tot i que únicament han reunit indicis de la seva activitat en els últims quatre mesos, un període durant el qual han intentat ocupar 24 vivendes, tant de Barcelona com de l’Hospitalet de Llobregat, i ho han aconseguit en la meitat de les ocasions. A la diana d’aquesta organització hi havia pisos que eren propietat d’entitats bancàries perquè toleren millor que els particulars la lentitud de la via civil.

Tots els implicats en aquesta operació policial han quedat en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició judicial. Els delictes pels quals hauran de respondre són els d’estafa, usurpació de béns immobles i frau elèctric. Les mares no han sigut investigades per explotació infantil tot i que la fiscalia i el jutjat estan al corrent del cas i també ho està la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), que podria fins i tot promoure una retirada de la custòdia.