El govern de Colau calcula que la Generalitat ‘deu’ a Barcelona 1.259 pisos socials

L’Ajuntament de Barcelona ha fet públic un informe sobre l’estat de la Taula d’Emergències de la ciutat que revela que la Generalitat deu 1.259 vivendes al consistori des que va començar el primer mandat d’Ada Colau, el 2016. I no només això: si l’administració autonòmica hagués complert el seu deure, ara mateix «no hi hauria famílies en llista d’espera».

A Catalunya, el mecanisme que s’utilitza per adjudicar una vivenda a les persones o famílies vulnerables són les Taules d’Emergència. Per accedir-hi, els candidats han de complir una sèrie de requisits que acreditin la seva situació. Una vegada dins, la Generalitat és la principal administració que s’encarrega (o hauria d’encarregar-se) de donar resposta a la necessitat urgent de vivenda a tot el territori.

En el cas concret de Barcelona, la Taula d’Emergències està consorciada entre la Generalitat i l’ajuntament. La primera té la responsabilitat d’aportar el 60% de les vivendes, mentre que l’ajuntament té assignat el 40%. No obstant, des del 2016 fins a l’abril del 2022, l’ajuntament ha sigut qui ha aportat la majoria de vivendes a la Taula: 1.066 en total, és a dir, el 75,6%; mentre que la Generalitat només ha aportat 340 vivendes, el 24,1%. 

Actualment, la Taula d’Emergències de Barcelona té 649 famílies o unitats de convivència en llista d’espera. Això significaria que, si la Generalitat hagués aportat el 60% de les vivendes, és a dir, les 1.259 que té en deute, en el dia d’avui «no hi hauria famílies en llista d’espera i es disposaria de vivendes per donar resposta a noves situacions d’emergència», assevera l’ajuntament al seu informe. 

El pla de Colau per aconseguir més vivenda accessible

La considerable aportació de vivendes a la Taula d’Emergència per part de l’Ajuntament de Barcelona s’emmarca, així mateix, en tot un pla que el consistori està portant a terme perquè la capital catalana disposi de més vivenda de lloguer accessible a nivell general, frenar l’especulació i evitar desnonaments. Per a això, ha incrementat la inversió en polítiques de vivenda. L’any 2021, l’ajuntament va destinar el 8,4% del seu pressupost a polítiques de vivenda, «mentre que la Generalitat n’ha destinat un 1,2%», lamenta. 

En aquest moment, Barcelona està construint 2.300 vivendes socials. Des del 2015, l’ajuntament ha comprat «més de 1.200 vivendes» que han comportat un pressupost de 130 milions d’euros, 119 dels quals han sortit del pressupost municipal. Durant l’últim any, ha comprat 400 vivendes per fer-les públiques. 

Així mateix, l’ajuntament s’ha dedicat a captar vivendes privades per destinar-les, també, a lloguer social o assequible. «Hi ha tres programes amb prop de 1.500 vivendes a preus per sota del mercat: la Borsa de lloguer municipal, el Conveni amb Hàbitat 3 i el programa de captació d’allotjaments turístics», recorden. D’altra banda, l’Ajuntament té un acord amb la Sareb pel qual aquest gran propietari té l’obligació d’aturar tots els desnonaments a famílies vulnerables, oferir lloguers social i lloguers assequibles. «Amb aquest acord s’està protegint unes 300 famílies», assegura el consistori.

A més de l’increment del parc de vivenda assequible, el govern de Colau també ha donat ajudes municipals per facilitar el pagament del lloguer, el cost del qual és cada vegada més alt a la ciutat. «Des del 2016 s’han destinat més de 46 milions d’euros a aquesta finalitat i s’han atorgat més de 13.000 ajudes», afirma l’administració local.

Notícies relacionades

El preu de les habitacions en ‘pisos pastera’ es dispara a 600 euros al mes

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Una altra acció que ha portat a terme el consistori ha sigut «reforçar» la Unitat Antidesnonaments que es va crear el 2015. Aquesta ha passat de 16 a 43 professionals i compta amb una inversió de cinc milions d’euros en dos anys. «Actualment, continua parant prop del 90% dels desnonaments setmanals que hi ha a la ciutat, amb una mitjana d’entre 50 i 60 per setmana», apunta el balanç. 

En vista d’aquestes dades, l’Ajuntament de Barcelona conclou que està realitzant un «sobreesforç» que contrasta amb la «insuficient aportació per part de la Generalitat de Catalunya». Tot això en un context en el qual l’accés a la vivenda es fa cada vegada més complicat per la gran pujada de preus, i que en absolut acompanya els salaris. Precisament, aquest dilluns l’Observatori Metropolità de l’Habitatge a Barcelona ha publicat un altre informe que mostra que una llar que ingressi 25.000 euros anuals no pot accedir a la vivenda a preu mitjà del mercat a la capital catalana. El salari mitjà dels barcelonins és de 30.593 € anuals, però la mitjana es redueix fins als 20.448 € en els ciutadans de 24 a 29 anys, segons les últimes dades disponibles.