El lloguer a Barcelona voreja els mil euros de mitjana: mapa dels 73 barris

Lloguer mitjà a cada barri de Barcelona

Mitjana del lloguer per m2 i barri a Barcelona

²

Les causes, a debat

L’entitat atribueix la reducció de l’oferta, «sens dubte», a «les mesures restrictives de la Generalitat i de l’Estat sobre el mercat de lloguer», amb referència a la llei catalana de regulació de preus que, segons el seu parer, «desmantella la seguretat jurídica per als propietaris que dona la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU)» i dicta mesures que suposen «passar [als propietaris] la responsabilitat d’atendre les necessitats d’allotjament de les famílies amb baixos ingressos». La reducció d’oferta ha arribat a «nivells històrics» i ha minvat «dramàticament» des de mitjans del 2021, asseguren. Així, en el primer trimestre del 2022 es van registrar 23.670 contraactes, un 17% menys que el mateix període de l’any anterior (28.509) i per sota, també, de l’època precovid: el 2019 n’hi va haver 25.299. 

L’Ajuntament de Barcelona rebutja aquesta relació causa-efecte. En un tuit, la regidora de Vivienda, Lucía Martín, afirma que l’oferta de pisos de lloguer està en «xifres similars al 2019» i que la gran caiguda és fruit de comparar-les amb les del 2021, «quan es va arribar a un màxim històric de contractes firmats».

En qualsevol cas, la Cambra reconeix que la pujada de preus té més pares: «És difícil aïllar-la dels efectes que va tenir la crisi sanitària i econòmica de la covid-19 [...], de l’increment de preus des de la segona meitat del 2021 durant la recuperació de l’activitat econòmica [....] o atribuir-la a l’anul·lació per part del Tribunal Constitucional [de la llei de regulació de preus de lloguer]» al març. En qualsevol cas, el cert és que el preu mitjà a Barcelona del primer semestre de l’any en curs va ser de 980 euros (965 euros durant el primer trimestre i un 3,2% més, 996 euros, en el segon trimestre), fet que suposa un augment respecte al mateix període del 2021 del 10,8% i un 29% respecte al 2010. 

Torna la tendència alcista del 2019

Però si es compara amb el preu mitjà del 2019, que va ser 979 euros, època prepandèmica i anterior a la posada en marxa de la llei de regulació de preus, la pujada és gairebé inexistent. Així, en el segon trimestre del 2022 es recupera la tendència a l’alça que el mercat arrossegava el 2019 i que va truncar la irrupció de la covid a finals d’aquell any (944, 969, 1.006 i 996 euros van ser els preus mitjans per trimestre el 2019). Al registre més baix es va arribar durant els primers mesos del 2021, després de l’entrada en vigor de la llei reguladora de preus, amb una mitjana de 903 euros per lloguer.  

Sis barris baixen i cinc es disparen

L’increment del preu mitjà afecta tots els districtes de la ciutat, tot i que no tots els barris: a Vallvidrera, la Marina de Port, la Font d’en Fargues, Verdun, Trinitat Nova i al Guinardó hi ha hagut una baixada.

I els barris on la pujada ha sigut superior són la Bordeta (ha passat de 832 a 1.001 euros), el Gòtic (947 el 2019 i 1.127 en l’actualitat), Can Peguera (380 per 425 euros), el Parc i la Llacuna del Poblenou (on abans es pagava 972 euros i ara 1.134) i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (de 888 a 1.035 euros). Amb tot, els barris més cars cal anar a buscar-los a la part alta de Barcelona (Pedralbes, 1.770 euros; Tres Torres, 1.702 euros, i Sant Gervasi-Galvany, 1.406). En quart lloc hi ha, amb 1.358 euros de mitjana, la Vila Olímpica i en cinquena posició, Sarrià amb 1.355 euros. 

Els barris més assequibles

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

A l’altre costat de la balança hi ha cinc barris del districte de Nou Barris: Can Peguera (452 euros), Ciutat Meridiana (548 euros), Vallbona (570 euros), Torre Baró (575 euros) i Trinitat Nova (581 euros). Si el còmput es fa per districtes, els extrems són també a Sarrià-Sant Gervasi, amb una mitjana de 1.311 euros, i Nou Barris, amb 698 euros. La segona i tercera plaça per dalt l’ocupen respectivament les Corts (1.105 euros) i l’Eixample (1.085 euros). Cal tenir en compte que aquest últim és amb diferència el districte més poblat de la ciutat i amb més oferta (4.500, seguit de Sant Martí, amb gairebé 2.500).    

La pujada també ha afectat el preu per metre quadrat, que ha passat dels 13,2 euros el 2021 als 14 euros del primer trimestre de l’any en curs. El dibuix amb la classificació per dalt o per baix, més car o més barat, és molt semblant al que surt amb la mitjana de preus de lloguer. L’excepció és la Barceloneta, que amb 19 euros el metre quadrat (16 euros el 2021) encapçala, com sempre, aquesta classificació però no apareix com a barri amb els lloguers més alts perquè els pisos d’aquesta zona destaquen per ser molt petits: els famosos quarts de casa de 28 metres quadrats de superfície.