Més de 600 en un mes

La recollida de xeringues es dispara en un punt calent de la Mina

  • La retirada de xeringues, que s’ha sextuplicat en un parc públic, i la cura de la sala de venipunció exerceixen de dic de contenció al barri

La recollida de xeringues es dispara en un punt calent de la Mina

MANU MITRU

3
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Redactor

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Hi ha un indici preocupant sobre l’evolució de la venda i el consum de droga a la Mina, un barri treballador castigat per l’estigma del narcotràfic persistent des de fa dècades. Passa al parc del Besòs, un lloc habitual de consum d’estupefaents per trobar-se a prop dels punts de venda. Allà, la brigada de neteja de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va recollir 661 xeringues al setembre, la xifra més alta si es compara amb els 12 mesos anteriors. La dada és parcial i no reflecteix les tasques de neteja d’altres serveis ni a tot el veïnat. 

Un any abans, els mateixos equips n’havien retirat un centenar al jardí, gairebé sis vegades menys. A finals de la primavera, es van superar les 400 xeringues localitzades al mes i es van assolir les 600 a l’agost. Malgrat l’augment notable, les xifres arribaven a ser més voluminoses abans de la pandèmia: es van trobar 1.741 xeringues en total al mateix parc el setembre del 2018, segons les dades disponibles.  

Xifres al marge, diversos tallafocs sufoquen les molèsties.Un d’aquests són els diferents serveis de recollida de xeringues, que comencen a pentinar el barri d’hora. «No veig més xeringues últimament al carrer. Els qui les treuen fan una bona volta pel barri, però procuro que els meus fills no juguin gaire pel carrer», comenta un veí.   

Com passa des de fa uns anys, una zona de jocs infantils del parc del Besòs es manté tancada per impedir que els consumidors s’allotgin allà i hi llancin les agulles. El contorn de l’entrada de la biblioteca està assetjat pel mateix motiu.   

«Truquem perquè vinguin a treure les xeringues si en veiem alguna al mig del carrer», explica un altre veí, que n’ha trobat una al costat dels contenidors de la placeta que separa els blocs de Venus i Saturn. Just allà davant solen reunir-se alguns toxicòmans quan es fa fosc. Els cartrons que els serveixen de seient es mantenen tot el dia col·locats al paviment. «Ara no és habitual que entrin a l’escala o als replans a consumir, però fa uns dies me’n vaig trobar a un a l’ascensor», explica un resident a la zona.

El dic de la sala de venipunció

Un altre dic de contenció per al barri és la sala de venipunció del CAP de la Mina. Va assistir 1.178 persones i va controlar 39.240 injeccions d’estupefaents sota supervisió clínica el 2021. Només la sala Baluard de Barcelona la va superar, amb 58.784 consums registrats. L’espai de la Mina també va atendre 83 sobredosis l’any passat.

En cas de no ser per les seves instal·lacions, el consum per addicció quedaria desemparat i expulsat al carrer. Els qui hi acudeixen només a aprovisionar-se de xeringues per consumir amagats als voltants diuen preferir-ho així per fer-ho en soledat, fumar sense presses després d’inocular-se la dosi o evitar identificar-se al centre. També hi ha qui ho justifica per haver protagonitzat algun incident al recinte.

Notícies relacionades

Vox va punxar la setmana passada amb una manifestació a les portes de l’equipament, sota el lema ‘Narcosala fora de la Mina’. No hi van acudir més que una quinzena de persones, inclosos membres del partit d’extrema dreta. L’Alberto, toxicòman, lamenta el que qualifica de prejudicis: «N’hi ha que fan mal per una paperina, però d’altres no. O busquem ferralla o demanem diners. Ens han etiquetat a tots com a males persones, però cal conèixer millor la gent».

Al marge de la concentració, les opinions al barri difereixen. «És un focus d’inseguretat des que els subministren la metadona aquí a prop», afirma un resident d’un bloc situat davant d’un solar on es consumeix. «La sala és necessària i els usuaris mai m’han creat problemes, però no hauria de ser al costat d’una escola. Hauria de ressituar-se», opina una comercianta. «Hi ha un acord de fa molts anys perquè aquest servei existeixi i eviti més problemes i més morts. Molts nens del barri de 14, 18 o 20 anys van morir als 70 i els 80 per la droga, que va fer estralls», diu un històric del moviment veïnal de la Mina.