El Mercat de la Concepció de Barcelona busca nou operador per al seu supermercat

El Mercat de la Concepció, peça central de l’illa que delimiten els carrers d’Aragó, Bruc, València i Girona, i, fins a cert punt, motor de la vida quotidiana d’aquesta porció de la Dreta de l’Eixample de Barcelona, perdrà, el pròxim 15 d’octubre, el supermercat amb què va renéixer el 1997 després d’una profundes (literalment) obres de remodelació. La cadena Caprabo va comunicar mesos enrere a l’Institut Municipal de Mercats la seva intenció d’abaixar la persiana abans de l’estiu. Es va acordar per les dues parts posposar la mesura fins a l’octubre. No és una qüestió menor. El balanç d’ingressos i despeses dels mercats municipals és, des que s’han anat reformant un rere l’altre, una fórmula matemàtica que només és viable si, a més dels paradistes i l’aparcament subterrani, hi ha un supermercat a l’interior del recinte.

L’Institut Municipal de Mercats ja ha fet els primers passos per iniciar una nova subhasta de la concessió del supermercat, d’uns 900 metres quadrats. Hi ha, asseguren les fonts consultades, empreses interessades en aquesta ubicació, però fins i tot per als compradors habituals de la Concepció salta a la vista que aquest és un supermercat arquitectònicament molt ingrat. Només una part molt petita és a peu de carrer. Per accedir als passadissos on hi ha la major part de l’oferta cal anar a un soterrani a través d’unes escales, amb un sistema de transport dels carretons bastant incòmode.

El nou supermercat, adverteixen fonts de l’Institut Municipal de Mercats, podrà incorporar probablement producte fresc, una cosa que en la concessió inicial de Caprabo estava vetada. Així es va acordar amb els paradistes en les primeres reformes de mercats, perquè s’interpretava llavors que la competència interna podia ser perjudicial per als establiments petits. L’última tendència és posar fi a aquest tabú, amb l’argument que el que realment potencia un mercat és que l’oferta cobreixi les necessitats de tota mena de compradors.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El Mercat de la Concepció és, a més d’un equipament de ciutat, un monument que rep no poques visites turístiques. És una de les obres més celebrades d’Antoni Rovira i Trias, l’arquitecte que hauria pogut ser el pare de l’Eixample si la figura d’Ildefons Cerdà no s’hagués interposat en el seu camí. Com si fos una església destinada a alimentar no l’ànima, sinó el cos, es caracteritza per les seves tres naus, la més gran, la central, caracteritzades per la seva imponent estructura de ferro. Es va inaugurar el 1888 i, el que és més important de cara al seu present, en la reforma del 1997 va mantenir tota la seva bellesa.

No és, comparat amb d’altres, un dels mercats més transitats de la ciutat, però 1,4 milions de persones van creuar el 2019 les seves quatre portes. Aquest 2022, potser, aquesta xifra se superarà, perquè un dels efectes inesperats de la fase més aguda de la pandèmia va ser que molts barcelonins van descobrir els mercats municipals com a lloc de proveïment a prop de casa, i una part d’aquest públic sembla que ha agafat l’hàbit de repetir.